¡®CSI Barcelona 1700¡¯

Culleres (b¨¦ preuat, que passaven per her¨¨ncia de pares a fills), canelobres, gots, la guarnici¨® dels espasins amb qu¨¨ els fills jovenets dels nobles ¡ªper¨° tamb¨¦ dels artesans¡ª marcaven m¨¦s pres¨¨ncia social, anells (que acaben guanyant la batalla als penjolls just llavors)¡­ S¨ª, entre el 1597 i el 1690 es multiplica per tres el nombre d¡¯objectes a Barcelona fabricats en plata, ciutat on es calcula que hi havia llavors uns 300.000 objectes entre els fets d¡¯aquest material i joies. Tenint present que moltes no es poden considerar de primera necessitat, aquestes peces s¨®n el millor s¨ªmptoma, juntament amb la pres¨¨ncia de quadres i miralls i estris i paraments de la llar, de l¡¯increment de la qualitat de la vida quotidiana a la Barcelona dels segles XVI i XVII. O sigui que d¡¯una ¨¨poca de ¡°Decad¨¨ncia¡± la Barcelona de 1700, poca cosa o, si m¨¦s no, no tanta com la historiografia tradicional ha dif¨®s.

?Aquesta ¨¦s una batalla que porta molt de temps lliurant l¡¯historiador Albert Garc¨ªa Espuche i que, constant, va desgranant com a coordinador, i gaireb¨¦ sempre coautor, en la col¡¤lecci¨® de llibres La ciutat del Born. Barcelona 1700 (Ajuntament de Barcelona). Si fins ara havia volgut demostrar-ho en ¨¤mbits como la jardineria, la m¨²sica, la llengua i la literatura i la medicina, ara ho fa en un de gaireb¨¦ imbatible que ha batejat com a Interiors dom¨¨stics, vuit¨¨ t¨ªtol on, en una particular aplicaci¨® d¡¯una mena de CSI Barcelona segles XVI-XVIII, xafardeja per dins de les aproximadament 5.300 cases que calcula que hi havia a la ciutat el 1700. H¨¤bil, l¡¯historiador i el seu equip no es deixa portar tant per les restes arqueol¨°giques de l¡¯¨¨poca trobades al Born (materialment modestes, en molts casos) com a partir dels inventaris post mortem, aut¨¨ntics filons sobre qu¨¨ hi havia, a on i quin valor se li donava a cada cosa.

No cal dir que dues terceres parts del parc immobiliari de Barcelona eren cases modestes (per¨° amb 50 metres quadrats de mitjana), que costaven 412 lliures de compra (el preu mitj¨¤ de la ciutat era de 790 lliures i les cases m¨¦s grans valien fins a 3.300). Gaireb¨¦, per¨°, un de cada tres barcelonins era propietari (29,8%) d¡¯una casa on vivien de mitjana 1,35 fam¨ªlies (que pujava fins a un esgarrif¨®s 2,7 als habitacles de la gent de mar) i per a la qual, si s¡¯hi estava de lloguer, es desembutxacaven 29,5 lliures de mitjana.

Una planta baixa amb la cuina i, a prop, el pou i la llar de foc, una planta primera for?a austera (com a molt, algun banc de respatller) i amb el llit com a pe?a noble d¡¯una cambra principal una mica m¨¦s ben moblada formaven el canem¨¤s d¡¯un habitatge on a la segona planta s¡¯hi guardaven aliments, carb¨® i estris de l¡¯ofici. Aquesta era l¡¯estructura normal de les cases modestes, amb pocs b¨¦ns mobles, escadussers coberts excepte les preuades culleres i el predomini de les caixes de fusta (entre dues i sis per casa, segons possibles) on, ca¨°ticament, s¡¯hi guardava des de roba fins a plats, passant per menjar, grans¡­

Un pati central i una escala principal (for?a cops, coberta) eren l¡¯eix de les cases grans de la ciutat (un 6,4% dels habitatges), amb una planta baixa on s¡¯acumulaven els serveis (cotxera, celler amb b¨®tes, carbonera¡­) i una mena d¡¯estudi a l¡¯entres¨°l; a difer¨¨ncia de les cases modestes, la cuina era a la planta primera (una grua pujava l¡¯aigua del pati i altres farcells), juntament amb la capella i les cambres principals (amb m¨¦s mobles per guardar plata i joies), on sovint tamb¨¦ hi havia una primera sala, una mena de rebedor per acollir visites. Aqu¨ª, generalment ¨¤mbit de les senyores, ja es podien observar signes de luxe i confort, com ara els cortinatges que cobrien balcons i parets, especialment a l¡¯hivern per contenir el fred exterior; un jard¨ª ter-raplenat amb font i pedrissos completava una planta que donava acc¨¦s a una segona on dormien els criats i on hi havia el guarda-roba.

En aquests dos escenaris l¡¯inventari d¡¯objectes augmen-tar¨¤ un 45% entre el 1597 i el 1690, segons constaten Garc¨ªa Espuche i la mitja dotzena m¨¦s d¡¯historiadors que participen en el llibre. Un increment de tota mena: de 13 cadires de mitjana es passar¨¤ gaireb¨¦ a 25 (fins a les 35 a les cases nobles); les culleres, de set a 11 i, a partir de 1653, es generalitzaran (i doblaran de tres a sis) les forquilles, que abandonaran les dues punxes per adoptar-ne ja tres o quatre. La mitjana de mobles a l¡¯¨¤rea del Born ser¨¤ de 7,2 peces (no arribaran a cinc a les cases de la gent de mar), lluny per¨° de les xifres de les nobles (31,3 mobles). Nous costums com la xocolata i el tabac (que comencen a arribar per dalt per¨° que r¨¤pidament baixen per l¡¯escalaf¨® social), expliquen que a partir de la segona meitat del XVI els doblin, per exemple, des de les xocolateres (a partir de 1683) fins a les sotacopes de plata o els ¡°mocadors de tabac¡± (pel rap¨¨) i les pipes tamb¨¦ de plata, com constata Xavier Lencina al llibre.

Per¨° la prova del nou de les millores de la qualitat de vida i dels senyals de refinament dels barcelonins s¨®n els miralls, que a partir de 1670 multipliquen per sis la seva pres¨¨ncia en uns interiors on les calaixeres, moble per excel¡¤l¨¨ncia del XVIII, fan la seva aparici¨® a Catalunya, com les fustes d¡¯ultramar, molt m¨¦s aviat del que s¡¯havia dit fins ara, en una de les aportacions de l¡¯estudi. El ric mercader Joaquim Mascar¨® en tenia una ni m¨¦s ni menys que de cinc calaixos, on guardava la roba personal en morir, el 1698. La calaixera era tot un descobriment, per l¡¯alt preu que es pagava per aquestes peces i per la modernitat i canvi de costums que comportava endre?ar-se aix¨ª, i en un moble aix¨ª, la roba.

Les calaixeres deurien lluir molt en un ambient marcat pel color negre, tant en la roba com en el mobiliari, predomini que matisava el verd del t¨¨xtil, seguit pel vermell i el blau. Les caixes (substitu?des per arquimeses i riques arquilles decorades a les cases bones) eren per tot arreu; no hi havia una ubicaci¨® concreta per a res: menjar i quincalleries es podien trobar en qualsevol estan?a en caixes sempre arrecerades a la paret.

Els embolcalls t¨¨xtils dels llits refor?aven encara m¨¦s l¡¯estima per una de les peces m¨¦s valuoses de tota la casa i que, per temes d¡¯intimitat i pel fred, funcionaven a vegades com una cambra dins de la cambra. Els armaris, m¨¦s escassos, eren els destinats en aquestes habitacions a guardar la plata, les joies i el vidre, molts cops en els ¨²nics mobles que tenien pany i clau. Molts objectes, com constata Rosa Maria Creixell, provenien de G¨¨nova, Sic¨ªlia o N¨¤pols, on a vegades eren comprats directament, com feien els marquesos d¡¯Aitona, establerts al carrer Portaferrissa.

En un context d¡¯horror vacui, hi havia una profusi¨® de petits objectes decoratius i especialment d¡¯imatges de devoci¨®, que carregaven les parets i que, per efecte rebuig, acabaren generant una estimaci¨® i predomini notable de quadres de paisatges, de ¡°paissos¡±, com s¡¯anomenen a l¡¯¨¨poca, i que llavors triomfaven a Holanda i Flandes, segons recorda Immaculada Socias. Format redu?t i temes atractius eren una bona alternativa al rigor de la pintura devocion¨¤ria. Son aquestes obres, allunyades de la tem¨¤tica hist¨°rica cl¨¤ssica o la Hist¨°ria Sagrada, les que s¡¯imposaran a les sales d¡¯estar i en algunes cambres, on els quadres emboteixen les parets i poden arribar a tocar el sostre, en plena batalla del XVII entre els draps (teles) i les pintures, pols que guanyaran els pinzells. El resultat ¨¦s que si abans de 1670 a les cases barcelonines hi havia de mitjana uns nou quadres, passada aquella data la xifra ser¨¤ de 19,5 pintures, majorment comprades a la ciutat, per¨° tamb¨¦ a It¨¤lia, Flandes i Fran?a, fet que permet parlar d¡¯un actiu comer? pict¨°ric a la Barcelona del 1700.

La mina dels inventaris post mortem tamb¨¦ constata que la possessi¨® d¡¯objectes de plata i joies entre els habitants de Barcelona era superior a la que tenien ciutadans d¡¯altres llocs de l¡¯Estat. Al fet no era ali¨¨ que la ciutat era lloc de creaci¨® de valor afegit en aquest camp, en tant que la documentaci¨® demostra que venien aprenents d¡¯arreu d¡¯Europa a perfeccionar l¡¯ofici. Exactament 106 mestres argenters comptabi-litzen Garc¨ªa Espuche i Anna Molina a la Barcelona de 1716, cinc vegades m¨¦s que dos segles abans. L¡¯alt nivell de l¡¯ofici venia recolzat pel fet que els barcelonins veien en la plata una inversi¨® econ¨°mica i un element de prestigi social, per¨° tamb¨¦ pels costums lligats als cicles vitals, com ara el bateig, el prometatge (amb la vict¨°ria dels anells sobre els penjolls) i la dot (el cinto de plata amb clauer i aguller, met¨¤fora del domini de la dona a la nova casa a partir de les claus).

La clientela d¡¯un dels m¨¦s rics i reputats argenters de la ciutat, Francesc Roig i Vives, n¡¯¨¦s un bon exemple: satisfeia enc¨¤rrecs del mariscal Guido de Starhemberg (general en cap de tots els ex¨¨rcits aliats, a la pen¨ªnsula, durant la Guerra de Successi¨®), per¨° tamb¨¦ d¡¯una criada, una carnissera i d¡¯una tal ¡°senyora Teresa, de l¡¯ofici¡±. Molts d¡¯ells, per¨°, compraven a fiar, en un grau de confian?a comercial avui inimaginable.

Gel que es distribu?a di¨¤riament per la ciutat (nom¨¦s al Born hi havia dues ¡°cases de la neu¡± i que ajudaven, amb l¡¯invent d¡¯una mena de refredadors descoberts fa pocs anys, a tenir fresca per exemple una fruita de temporada que se servia com a entrant), gerres amb aixeta de coure o bronze a sales i cuina i bacines i gerros a falta de sales de bany s¨®n senyals m¨¦s del nivell de vida a la Barcelona del moment. Una cristalleria notable (fruit d¡¯una ind¨²stria important a la mateixa capital per¨° tamb¨¦ a Matar¨® i, per la part alta, que venia importada de Ven¨¨cia, remarca N¨²ria Mir¨®) permet trobar rastres de gots campaniformes i ampolles de vidre incolor, blau o de tonalitat verdosa d¡¯una manera transversal; tamb¨¦ ¨¦s constatable la pres¨¨ncia dom¨¨stica de m¨¦s salers de plata (el primer element que es posava a taula amb el pa i el vi) del que es pot creure inicialment.

Tot plegat cridava l¡¯atenci¨® als viatgers estrangers de l¡¯¨¨poca, meravellats perqu¨¨ a Barcelona les menges es servien quan la gent era a taula, cosa que permetia que tot arrib¨¦s al plat (de cer¨¤mica senzilla vidrada en marr¨® a les llars humils per¨° de vaixelles en molts casos amb el nom de la fam¨ªlia gravat en cases benestants) for?a calent. Que les pragm¨¤tiques dictades entre els segles XVI i XVII contra el luxe desmesurat fossin ¡°poc efectives¡± en aquella Barcelona, com constata Garc¨ªa Espuche i el seu equip, no ha de sorprendre ja a ning¨². Crisi al 1700? Quina crisi?