Inf¨¤ncia, idioma

Vaig passar la inf¨¤ncia i la primera adolesc¨¨ncia en un lloc que ni era rural ni era urb¨¤, ni era ciutat ni era del tot poble, i que era quasi rigorosament monoling¨¹e. Monoling¨¹e en valenci¨¤, no cal dir-ho, en temps d¡¯estretors de postguerra, quan el general Franco no era encara un avi petit i remot. En aquell poble o barri de Val¨¨ncia, nom¨¦s es parlava el castell¨¤ en dues o tres cases normals, en la fam¨ªlia de don Marcelino Alamar, que eren els ¨²nics verdaderament rics, i en les de mitja dotzena de forasters (llavors se¡¯n deia aix¨ª, sense implicar cap ofensa: ¡°forasters¡±, o ¡°castellans¡±, o com a m¨¤xim ¡°xurros¡±, amb perd¨®, que era m¨¦s descriptiu que despectiu). Els meus pares parlaven valenci¨¤ entre ells, per¨° com que mon pare era de dreta i empleat d¡¯Hisenda, degu¨¦ considerar (com tants altres pares) que, vista la situaci¨® imperant i el moviment de la hist¨°ria, era millor que els seus fills parlaren l¡¯idioma oficial. De manera que vaig cr¨¦ixer parlant castell¨¤ a casa, amb els pares i els germans, i valenci¨¤ al carrer, amb la resta de la humanitat. Excepte el llat¨ª de la missa per la meua condici¨® d¡¯escolanet eventual, i el castell¨¤ en qu¨¨ calia dirigir-se a donya Josefina a l¡¯escola. Sembla una hist¨°ria bastant prop¨ªcia a l¡¯esquizofr¨¨nia, a dissociar la vida i l¡¯experi¨¨ncia en espais de lleng¨¹es que es creuen, per¨° no es troben, o algun efecte equivalent. Supose, per¨°, que nosaltres no ho sent¨ªem aix¨ª: era ¡°natural¡±, com si haguera estat sempre d¡¯aquesta manera i no poguera ser mai de cap altra. Semblava tan immutable com el pas de l¡¯aigua per la s¨¦quia i del tramvia pel seu carril: cada cosa al seu lloc i pel seu cam¨ª, sense tocar-se. Han passat bastants anys, en aquell barri de La Torre es van quedar sense tramvia, els ¡°forasters¡± ja no ho s¨®n perqu¨¨ s¨®n majoria, i jo em vaig convertir, no s¨¦ com, malgrat tot, en alg¨² que despr¨¦s ha dedicat la vida a escriure, del tot naturalment, en la llengua que parlava llavors al carrer. Hi ha molta hist¨°ria en aquest pa¨ªs que no l¡¯ent¨¦n ning¨² encara. Ni sap ning¨² quina ser¨¤ la hist¨°ria dels nostres nens i adolescents que ara mateix, a les ciutats i a les perif¨¨ries urbanes, al carrer parlen massivament castell¨¤, per¨° no van a l¡¯escola de donya Josefina.