Remor a l¡¯oasi catal¨¤

Tot l¡¯assumpte est¨¤ trufat de caps per lligar, per¨° ara com ara connectar-los ¨¦s m¨¦s feina de novel¡¤lista que no pas d¡¯historiador¡±. Ho diu l¡¯historiador Jos¨¦ Luis Mart¨ªn Ramos a les deu p¨¤gines que en el seu excel¡¤lent La rereguarda en guerra (L¡¯Aven?) dedica al misteri¨®s afer Rebert¨¦s, el complot separatista contra Llu¨ªs Companys que el novembre de 1936 va acabar amb l¡¯assassinat del comissari d¡¯Ordre P¨²blic de la Generalitat, Andreu Rebert¨¦s, i amb l¡¯exili a Par¨ªs del president del Parlament i exconseller primer d¡¯ERC, Joan Casanovas. Tot plegat, bene?t i silenciat per la Generalitat, la CNT-FAI i el m¨®n republic¨¤. Hi van tenir papers poc clars el mateix Companys ¡ªde qui Rebert¨¦s, en ser detingut per corrupci¨®, va revelar la conjura per deposar-lo¡ª i Josep Tarradellas, interessat a reduir el complot a ¡°un assumpte de faldilles¡± entre els matrimonis Companys i Rebert¨¦s.

Abans que en plena guerra civil s¡¯impos¨¦s una llei del silenci encara vigent, nom¨¦s el PSUC va reclamar (sense ¨¨xit) investigar el complot d¡¯Estat Catal¨¤ i sectors nacionalistes liderats per Casanovas que, per aturar el desordre revolucionari anarquista i passar comptes amb un Companys federalista i esquerran¨®s, anhelaven un putsch que proclam¨¦s la independ¨¨ncia i la pau separada de Catalunya amb Franco. Com? Doncs fent baixar del Pirineu a Barcelona nacionalistes armats pel contraban amb or robat del Banc d¡¯Espanya i teixint complicitats amb les cancelleries francesa i anglesa, Francesc Camb¨® i fins la It¨¤lia i l¡¯Alemanya feixistes.

¡°?s molt probable que aquesta hist¨°ria tan catalana fos millor narrada com a novel¡¤la que com a un text d¡¯historiografia professional. Per¨° tampoc seria tan f¨¤cil¡±, apunten Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonz¨¤lez Vilalta a l¡¯at¨ªpica introducci¨® de g¨¨nere negre de Contra Companys, 1936. La frustaci¨®n nacionalista ante la revoluci¨®n. Potser per aix¨° els editors d¡¯un volum que aplega una vintena de textos de 17 autors (i un ap¨¨ndix documental) no s¡¯han atrevit a fer la s¨ªntesi hist¨°rica que requereix un dels grans misteris de la guerra civil.

Ucelay- Da Cal (Nova York, 1948) i Gonz¨¢lez (Barcelona, 1980) signen quatre textos per¨° nom¨¦s rumien fer-ne la s¨ªntesi per a una edici¨® anglesa. El que ara ofereixen ¡ªdes del reportatge de Josep Maria Huertas que el 1984 va reobrir l¡¯afer Rebert¨¦s fins a les ¨²ltimes investigacions de l¡¯historiador Eduard Puigvent¨®s (Complot contra Companys)¡ª s¨®n les peces d¡¯un trencaclosques apassionant.

La seva gr¨¤cia ¨¦s que, de forma poli¨¨drica, mostra la baula perduda entre els fets d¡¯Octubre de 1934 i els fets de Maig de 1937. I que desmitifica, pels catalans, la figura de Companys amb tanta oportunitat com la va acostar mitificada, als espanyols, la reedici¨® pel Memorial Democr¨¤tic i P¨²blico (2010) de la biografia del president m¨¤rtir d¡¯?ngel Ossorio y Gallardo. En darrera inst¨¤ncia, Contra Companys desmunta la idea de ¡°l¡¯oasi catal¨¤¡± que el periodista Manuel Brunet (a sou de Francesc Camb¨®) va encunyar abans de la guerra per reclamar un pa¨ªs d¡¯ordre i bon govern, ¡°sense confusionismes separatistes ni demag¨°gics¡±. Res m¨¦s lluny de la realitat.

¡°Si f¨®ssim un pa¨ªs amb Estat, ja n¡¯haur¨ªem fet una pel¡¤l¨ªcula¡±, va dir Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira en presentar fa unes setmanes Contra Companys. Per¨° no hi ha ni gui¨®. Nom¨¦s un llibre de la Universitat de Val¨¨ncia en castell¨¤. Ucelay-Da Cal precisa que ha estat elecci¨® dels autors i nega cap boicot editorial o pol¨ªtic. Per¨° ¨¦s un fet que en aquest pa¨ªs sense Estat nom¨¦s funcionen els guions (hist¨°rics o no) de Toni Soler i el que Llu¨ªs Llach ha convertit en fr¨ªvol debut literari a Mem¨°ria d¡¯uns ulls pintats. Per aix¨° cal agrair a historiadors com Ucelay-Da Cal i Gonz¨¤lez, o Mart¨ªn Ramos, obres atractives i de rigor que desmunten t¨°pics i il¡¤luminen angles morts de la hist¨°ria. Nom¨¦s aix¨ª es trenca la llei del silenci i el miratge de l¡¯oasi catal¨¤.