Green, indiferent?

La primera impressi¨® que tindr¨¤ el lector de la tria dels diaris de Julien Green ara posada en catal¨¤ (Diari, 1933-1939, traducci¨® de N¨²ria Petit, pr¨°leg de Jos¨¦ Jim¨¦nez Lozano, Barcelona, D¨ªas Contados, 2012) ser¨¤ que l¡¯autor tenia una escassa tirada a la pol¨ªtica i als esdeveniments macrohist¨°rics que, com a tot home, van circumdar la seva vida. Si es t¨¦ present que aix¨° s¨®n els apunts diar¨ªstics que van de l¡¯ascens de Hitler al poder fins al final de la guerra d¡¯Espanya, encara sobta m¨¦s aquesta suposada indifer¨¨ncia, perqu¨¨ Hitler va fer coses ja prou grosses aquests anys ¡ª?ustria, Txecoslov¨¤quia...¡ª, i perqu¨¨ la nostra guerra civil, als ulls de tots els intel¡¤lectuals europeus, en especial francesos i anglesos, va ser l¡¯escenari de la que seria l¡¯¨²ltima guerra ideol¨°gica que mai s¡¯hagi produ?t al continent.

Per¨° ¨¦s ben cert: Green hi passa de puntetes. Una t¨¨nue reflexi¨® sobre la guerra d¡¯Espanya ¡ªper criticar les malifetes dels comunistes menjacapellans; de fet, matacapellans que despr¨¦s n¡¯exhibien les testes segades, com Judith la d¡¯Holofernes¡ª i una escadussera refer¨¨ncia als esdeveniments majors de la Gran Guerra, els que ja hem dit, s¨®n totes les fites pol¨ªtiques que inclouen les 450 p¨¤gines del llibre. El contrapunt l¡¯ofereixen, com ¨¦s habitual en els diaris d¡¯escriptors, refer¨¨ncies a una s¨¨rie d¡¯homes de lletres de gran categoria ¡ªen especial Dickens, Baudelaire, Gide, Edgar Allan Poe, Sant Joan de la Creu i poca cosa m¨¦s¡ª, refer¨¨ncies a l¡¯amistat de l¡¯autor amb Salvador Dal¨ª (quan era pobre), comentaris sobre la seva devoci¨® per la B¨ªblia (Antic i Nou Testament) i per la llengua hebrea, que va aprendre de jove, i moltes anotacions relatives a les anades al teatre ¡ªen aquell temps se¡¯n veia molt, a Par¨ªs¡ª, als concerts ¡ªamb ¨¨mfasi en la m¨²sica de Bach i de Mozart; tot va lligant¡ª i a les excursions per terres dels Estats Units, p¨¤tria dels seus pares, i de Fran?a. Tot aix¨° queda dissimulat sota el pes de reflexions que gaireb¨¦ no arriben a ser-ho, idees concebudes per¨° no desenvolupades, i, com escau al gran novel¡¤lista que va ser Green ¡ªm¨¦s que diarista¡ª, moltes descripcions. Al seu assaig sobre l¡¯autor d¡¯avui, Walter Benjamin es preguntava ¡ªi, de fet, va preguntar-ho a l¡¯autor mateix¡ª quin significat tenien les tres piles de carb¨® que lluen sota la llum de la lluna ¡ªuna al¡¤literaci¨® quasi virgiliana¡ª a la novel¡¤la d¡¯aquell, Adrienne Mesurat (tradu?da al castell¨¤ per Joan Vinyoli). Green va respondre a Benjamin: ¡°Li dir¨¦, i a m¨¦s amb tota exactitud, on resideix l¡¯origen del meu ¨²ltim llibre: un munt de carb¨® amb qu¨¨ vaig topar-me per atzar una vegada¡±.

Green no era aficionat a les al¡¤legories, ni a les met¨¤fores, menys encara al psicologisme clus, i gens ni mica al sentimentalisme. Era un novel¡¤lista estrictament realista, que deixava que els esdeveniments es desgranessin no pas segons una llei preconcebuda, ni tampoc segons la llei de la mem¨°ria pr¨°pia, sin¨® segons la llei de la naturalesa de les coses. Per aix¨° no ¨¦s estrany que els seus diaris tirin m¨¦s a exercicis d¡¯estil ¡ªun estil tan gran com el de Gide, diguem-ho¡ª que no a manifestacions arborades, ni tan sols anal¨ªtiques, dels fets que solem anomenar ¡°hist¨°rics¡±. Aix¨° no vol dir que Green no es situ¨¦s d¡¯un costat determinat enmig de tota la f¨²ria de la primera meitat del segle ¡ªva morir molt m¨¦s tard, el 1998¡ª, ni significa una indifer¨¨ncia obtusa davant els problemes del seu temps. Vol dir que en ell podia m¨¦s una experi¨¨ncia del m¨®n arrelada en la m¨ªstica de qualsevol temps (tamb¨¦ l¡¯espanyola del Segle d¡¯Or), i que hi podia m¨¦s, en suma, la seva profunda religiositat catolicocristiana que tota manifestaci¨® sobre els afers del saeculum, cosa que sempre acaba agafant el to ¡ªvegeu Sartre¡ª d¡¯una dogm¨¤tica m¨¦s o menys impertinent, quan no agafa l¡¯aire de la vulgar opini¨® comuna, cosa que Green detestava. Els lectors de novel¡¤les, fins i tot de les seves, trobaran que aquests diaris no acaben de narrar res; els lectors de diaris pensaran que l¡¯autor vivia quasi del tot desvinculat de la seva ¨¨poca. Per¨° un escriptor t¨¦ tot el dret a explicar el seu dia a dia de la manera que m¨¦s li plagui, i Green en va tenir prou a exhibir en els seus diaris la seva ¨²nica passi¨® veritable: escriure l¨ªnia rere l¨ªnia.