Poesia i pensament

No sembla cosa dubtosa que en George Steiner ha pesat sempre, des de l¡¯inici de la seva carrera com a professor i assagista, la filiaci¨® jueva. Aix¨° pot ser quelcom accidental en molta gent d¡¯aquesta ra?a o d¡¯aquesta religi¨®, per¨° ho ¨¦s rarament en un home de lletres, perqu¨¨ la tradici¨® exeg¨¨tica i hermen¨¨utica rab¨ªnica els agafa inevitablement, fins i tot apassionadament. No ¨¦s casual que Steiner dediqu¨¦s un dels seus millors llibres al mite del pluriling¨¹isme, ¨¦s a dir, al mite de Babel, com no ho ¨¦s, tampoc, que les hist¨°ries tr¨¤giques de la literatura cl¨¤ssica grega, com la llegenda d¡¯Ant¨ªgona, S¨°focles sencer, sempre li hagin interessat. Com ell mateix va dir en una ocasi¨®, ¨¦s jueu aquell que llegeix amb un llapis a la m¨¤: serveix per fer anotacions als marges dels llibres, esmenes, correccions, afegitons i gloses, tot seguint la fabulosa tradici¨® comentarista dels Llibres que exhibeix l¡¯antiga i s¨°lida sapi¨¨ncia dels israelites.

Per¨° hi ha alguna cosa m¨¦s: tamb¨¦ aquells que s¡¯han format en aquesta escola d¡¯esfor?ada i interminable interpretaci¨® han preferit sempre la literatura d¡¯idees a la literatura d¡¯aventures, encara que la B¨ªblia en vagi plena. En aquest sentit, Harold Bloom resulta una mica excepcional, perqu¨¨ li interessen m¨¦s els autors d¡¯aventures ¡ªels novel¡¤listes, en general¡ª que la B¨ªblia o els cl¨¤ssics, sempre carregats de sentits amagats, d¡¯interpretacions laber¨ªntiques, que els escriptors en qu¨¨ s¡¯uneixen la bella forma i la perfecta idea. En aquesta l¨ªnia, i ja amb un deix d¡¯escriptura crepuscular, Steiner ens ofereix ara La poesia del pensament (traducci¨® de Josefina Caball, Barcelona, Arc¨¤dia, 2012), en qu¨¨ repassa la hist¨°ria de les literatures empeltades de pensament o la filosofia elaborada en forma bella. Com era d¡¯esperar amb aquest programa, desfilen en aquest llibre des dels presocr¨¤tics i Plat¨® ¡ªsegurament el m¨¦s gran dels grans escriptors fil¨°sofs i poetes ensems¡ª fins als grans autors amb densitat de pensament dels segles moderns i contemporanis, comen?ant per H?lderlin o Mallarm¨¦ i acabant per Paul Celan. Al seu costat, per¨° no pas com cap altra cara de la moneda ¡ªperqu¨¨ la tesi del llibre ¨¦s que en enormes autors costa de destriar el que ¨¦s po¨¨tic del que ¨¦s filos¨°fic¡ª hi desfilen Arist¨°til, Pascal, Spinoza, Nietzsche, Heidegger, Wittgenstein o Val¨¦ry.

L¡¯empresa potser no ¨¦s nova, per¨° est¨¤ carregada de la ja prou destil¡¤lada, assaonada saviesa del gran Steiner: Stella Wittenberg va publicar l¡¯any 2001 una espl¨¨ndida antologia sobre Fil¨°sofs i literats en llengua alemanya; Antonio Banfi ens va oferir un magn¨ªfic estudi sobre Filosofia i Literatura (Tecnos, 1991) i la revista Europe va editar un monogr¨¤fic, l¡¯any 2000, sobre Litt¨¦rature et Philosophie, amb col¡¤laboracions d¡¯assagistes molt pr¨°xims al nostre autor d¡¯avui.

Potser cal remarcar que Steiner, havent acumulat una tan prodigiosa quantitat de sabers d¡¯orde literari i filos¨°fic, comen?a a tenir tirada a escriure llibres que semblen una gran enciclop¨¨dia de tots els sabers imaginables ¡ªen aquest hi surt fins i tot la teoria dels quanta¡ª, passats per un garbell no precisament esp¨¨s: el resultat, com ¨¦s perceptible en els dos o tres ¨²ltims llibres del savi, ¨¦s una sovintejada enumeraci¨® ca¨°tica de citacions, autors i llibres que fan dif¨ªcil seguir l¡¯argument o el prop¨°sit fonamental del llibre. I hom pensa, m¨¦s cada vegada, que Steiner ens hauria fet una mica m¨¦s feli?os, savis tamb¨¦, si hagu¨¦s escrit en el crepuscle de la seva vida algun dels llibres que mai no va escriure ¡ªvegeu My Unwritten Books, Londres, 2008¡ª, val a dir, un llibre sobre Cecco d¡¯Ascoli i l¡¯enveja que va experimentar per Dante, o un llibre sobre el sionisme, o un llibre sobre el millor curr¨ªculum que es podria pensar, avui, per a l¡¯estudi de la literatura a les universitats. Sigui com vulgui, el rab¨ª Steiner il¡¤lumina sempre perqu¨¨, com l¡¯autor del Quo¨¦let b¨ªblic, detesta la vanitat i els sabers falsos, i admira la perfecci¨® filol¨°gica de qualsevol cosa escrita, i, m¨¦s encara, la lli?¨® que exsuda. Tira a la Sachphilologie, com Nietzsche, i ¡ªcom a bon moralista¡ª a la relaci¨®, negligida per molts estudiosos contemporanis, entre la lletra, el seu esperit i el seu valor per a la vida present i del futur.