La for?a liter¨¤ria del record i del present

Bona part de l¡¯obra de Josep Piera es fonamenta en fer literatura de la viv¨¨ncia, d¡¯all¨° que el ¡°jo¡± mira, sent i pensa; en l¡¯escriptura del que li ¨¦s pr¨°xim, mirant ¡°que el lloc sentit i el viscut esdevinguen simb¨°lics¡±. Per¨° en els dos darrers llibres s¡¯ha desviat d¡¯aquesta l¨ªnia, almenys parcialment, ja que per a l¡¯escriptor de la Safor la cultura, la pr¨°pia hist¨°ria poden formar part del mapa ¨ªntim d¡¯un individu. Amb Francesc de Borja, el duc sant i El somni d¡¯una p¨¤tria de paraules ¨Cuna narraci¨® de l¡¯aventura vital de Teodor Llorente i dels seus companys de la Renaixen?a¨C l¡¯escriptor saforenc, com ja havia fet abans amb Jo s¨®c aquest que em dic Ausi¨¤s March, es proposa de trencar la fat¨ªdica tradici¨® d¡¯oblits, com diu el mateix autor, que sembla dominar la vida cultural dels valencians. Aquests llibres, servint-se de l¡¯erudici¨® volen anar m¨¦s enll¨¤: aspiren, des de la literatura, ¡°vivificar¡± i fer nostres des del present figures de pes de la nostra hist¨°ria cultural.

Ara, amb Joc de daus torna a l¡¯¨¤mbit de la viv¨¨ncia i de la mem¨°ria, per¨° no ¨¦s una continuaci¨® temporal de Puta postguerra, sin¨® que se centra en un per¨ªode m¨¦s pr¨°xim, en concret el que va entre el 2006 i el 2009. El volum no ¨¦s concebut com a unitat lineal, avan?a al voltant de diversos eixos m¨¦s o menys tem¨¤tics, per dir-ho d¡¯alguna manera. La primera part, titulada Diari d¡¯Aldaia, t¨¦ com motiu motor la pres¨¨ncia d¡¯aquesta serra en la vida quotidiana de l¡¯autor, on posa de manifest la rellev¨¤ncia de l¡¯espai en la construcci¨® de la vida individual. ?s una mena d¡¯agenda ¨ªntima on el protagonista apunta els vaivens diaris, parla d¡¯amics i de familiars. Reflexiona sobre el pas del temps, com les persones fem el temps mentre el temps ens fa, sobre la recuperaci¨® del passat, que ¨¦s una estrat¨¨gia d¡¯intensificar la vida i fer presents els ¡°valors¡± del record. Evoca viatges, que, sovint, amb el retorn a casa, creixen en la mem¨°ria i els ¡°ref¨¤¡± segons els seus gustos literaris. Aix¨ª, l¡¯Alexandria real guanya punts quan la filtra a trav¨¦s de Kavafis, de Foster o Durrer. Un altre punt ¨¦s el tema de la mort i de la malaltia de Crohn que pauta l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯autor. En aquest cap¨ªtol, com en el seg¨¹ent, les estacions tenen una gran paper en la percepci¨® de les coses i en la manera de viure. Piera ¨¦s d¡¯aquells autors que entenen la vida no com un m¨¨rit, sin¨® m¨¦s aviat com un do i, per aquesta ra¨®, cada instant cal viure¡¯l amb tota plenitud. Piera ¨¦s sensual, sensitiu, olfactiu i t¨¤ctil, perqu¨¨ les transformacions de la natura omplin de sensacions, emocions i sentits l¡¯¨¤nim o ¡°¨¤nima¡± de l¡¯escriptor. Aquesta constel¡¤laci¨® viv¨¨ncies no sura en l¡¯aire, sin¨® que s¡¯integra en un territori m¨¦s global, el m¨®n mediterrani, que en Piera ¨¦s pell i experi¨¨ncia permanent. D¡¯aquesta manera, la viv¨¨ncia de la natura ¨¦s copsada amb una vivesa enorme i assoleix uns moments d¡¯alta vibraci¨® liter¨¤ria.

En la segona part, Joc de daus, a m¨¦s del que hem dit, para esment en la realitat actual, on toca tecles socials, pol¨ªtiques i culturals que preocupen l¡¯autor. Encara que la partitura local hi ¨¦s predominat, sovint connecta amb la gran orquestra dels problemes del m¨®n. La identitat dels valencians o com la senten o la viuen ¨Co no¨C ¨¦s un tema que Piera no pot abandonar i ac¨ª d¨®na const¨¤ncia de les seues ¨²ltimes elucubracions. Testimonia la degradaci¨® del paisatge, una construcci¨® de generacions que la follia actual arrasar¨¤ sense contemplacions i que, a banda de les conseq¨¹¨¨ncies de tota mena, deixar¨¤ el pa¨ªs sense l¡¯imaginari que tant s¡¯ha mistificat i mitificat. No escriu nom¨¦s del paisatge, sin¨® tamb¨¦ les mutacions, culturals i de mentalitat. En aquesta immersi¨® en el present no podia faltar una observaci¨® tan cridanera com el fet que Val¨¨ncia ¨¦s l¡¯¨²nic lloc on se silencia, per no dir que menysprea, els seus creadors. El tercer apartat, ¡°Anar i tornar¡±, ja no s¡¯estructura segons el ritme del temps, sin¨® al comp¨¤s dels avatars d¡¯un viatge en tren. A partir de la lectura de Seductors, il¡¤lustrats i visionaris de Josep Maria Castellet, ens submergeix en el nostre passat literari, siga reflexionant sobre la vida i els miracles dels personatges evocats per Castellet, Castellet incl¨°s, i la relaci¨® que l¡¯autor va mantenir amb alguns d¡¯ells.

?s una ampliaci¨® de l¡¯univers de Josep Piera, bastit per mitj¨¤ d¡¯una composici¨® d¡¯apunts

Joc de daus ¨¦s una ampliaci¨® de l¡¯univers de Josep Piera, bastit per mitj¨¤ d¡¯una composici¨® d¡¯apunts o de seq¨¹¨¨ncies tirant a breus i duta a terme amb una prosa que l¡¯autor condueix per on vol, amb moments enlluernadors i on trau un r¨¨dit ¨°ptim als recursos relacionats amb la dicci¨® i el sentit de les paraules. Un llibre que parla d¡¯un primer pla i del rerefons del narrador, per¨° a trav¨¦s seu el lector es veu pr¨°xim i, sovint, identificat.