Rubi¨® i Tudur¨ª, elefants i jardins

Tot contribu?a a proporcionar a l'ambient un car¨¤cter inhum¨¤, bestial: els arbres severs, l'alt¨ªssima herba trepitjada pels elefants, les basses on aquests animals anaven a abeurar-se, les ombr¨ªvoles roques del riu Mekrou. No he vist enlloc estampat com en aquell el segell de l'Animalitat tan en¨¨rgicament: aix¨ª, amb maj¨²scula". La descripci¨® del paratge afric¨¤ podria ser perfectament d'un paisatgista o d'un ca?ador. O de tots dos. ?s el cas. Qui parla ¨¦s Nicolau Rubi¨® i Tudur¨ª, dissenyador dels jardins del monestir de Pedralbes i del Tur¨® Park. I, tamb¨¦, aficionat a provar la seva punteria amb ant¨ªlops i elefants.

El passatge ¨¦s extret de Viajes y Cacer¨ªas en el ?frica Negra (Editorial Juventud, 1960), el llibre en el qual el menorqu¨ª va consignar les aventures d'un dels safaris que va fer. El primer va ser quan tenia 31 anys. Cinc anys abans, Rubi¨® i Tudur¨ª havia rebut el t¨ªtol d'arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Tamb¨¦ va ser el coautor dels jardins de la muntanya de Montju?c, juntament amb el seu mestre Jean Claude Nicolas Forestier, un treball que va dur a terme entre el 1915 i el 1923. La seva carrera mete¨°rica el va portar a ser el director de Parcs de Barcelona i la Generalitat li va encarregar la redacci¨® de la planificaci¨® regional. "Va ser la primera persona que va apostar per plantejar una relaci¨® entre Barcelona i la natura, el primer a explicar que les zones verdes tenen un paper a dins de la trama", assegura l'arquitecte Enric Batlle. A ell se li deu la introducci¨® a Catalunya del jard¨ª de paisatge, amb la pla?a barcelonina de Francesc Maci¨¤.

El 1927, quan el parc d'atraccions del Tur¨® Park va tancar les portes, l'Ajuntament va negociar amb la fam¨ªlia propiet¨¤ria per urbanitzar una gran part de la zona, per¨° mantenint-ne un jard¨ª. La idea del desenvolupament va sorgir de l'arquitecte menorqu¨ª. La proposta ara sona ¨°bvia, per¨° en aquell moment va ser innovadora i posava Barcelona en les tend¨¨ncies paisatg¨ªstiques europees: la creaci¨® d'un parc central, d'¨²s ve?nal. Rubi¨® i Tudur¨ª pensava que aquesta idea es podia estendre per la ciutat i aix¨ª dotar-la "d'una constel¡¤laci¨® d'espais semblants".

La Guerra Civil el va obligar a exiliar-se a Par¨ªs. En va tornar el 1946. Trenta anys despr¨¦s de morir, a Barcelona, no deixa de ser peculiar que no se l'hagi homenatjat amb un carrer, en una ciutat on fins i tot els d¨¦us grecs tenen un passatge. A Sant Cugat i Sant Joan Desp¨ª s¨ª que en t¨¦.

Rubi¨® i Tudur¨ª ca?ava per divertir-se per¨° estimava profundament la natura. No va deixar mai d'intentar-la sotmetre, per¨°, alhora, conseguir que la ciutat s'impregn¨¨s amb la seva bellesa. "Ja fa anys que he deixat de disparar contra els hipop¨°tams. Em continuen interessant com a animals vius, en els quals s'encarna, per dir-ho aix¨ª, el prestigi del paisatge dels rius africans", escriv¨ª el 1922.