El quart mag

Decididament, aquests temps de crisi, retalls i desbarats s¨®n tamb¨¦ temps, i molt fecunds, per cert, per a l¡¯enginy, la caricatura i la xafarderia, i ¨¦s que al contahist¨°ries li ho posen f¨¤cil!: nom¨¦s s¡¯ha de fixar en la cara de velocitat i d¡¯espant que fan molts dels nostres representants p¨²blics m¨¦s conspicus, especialment quan la senyoreta de llanda degluteix vocals en les seues regurgitacions, fa seu el tema immediatament, el poleix i el posa en paper, el penja en el bloc o el ventila per les xarxes socials. Encara que sense confirmar, ja hi ha not¨ªcia d¡¯un narrador ben conegut que, despr¨¦s d¡¯auscultar minuciosament la nostra impetuosa i mudable actualitat, treballa en la redacci¨® de les desventures d¡¯un nou quart mag, capa?, ni m¨¦s ni menys, de fer replegar la mineria del carb¨®. Aix¨° del quart mag, com a personatge literari, sembla que ho va traure del lirisme tradicional huitcentista Henry van Dyke, i hi va insuflar aire, entre altres escriptors, Giovanni Papini. No obstant aix¨°, d¡¯aquest pret¨¦s quart mag a penes si se¡¯n coneix res m¨¦s que uns dubtosos continguts po¨¨tics que es resolen en el silenci i la torbaci¨®. L¡¯autor l¡¯ha fabulat a partir d¡¯una realitat pr¨°xima i despr¨¦s d¡¯un exercici ben rigor¨®s d¡¯observaci¨®. ¡°La realitat ¡ªdiuen que ha dit el perspica? escriptor¡ª no sols ¨¦s subjectiva, sin¨® que, en casos aix¨ª, fins i tot absolutament insuportable¡±. Del quart mag es diu o s¡¯escriu que, per a evitar que els xiquets ro?ns reben la nit de Reis un grapat de carb¨®, ha decidit tancar totes les galeries d¡¯aquest mineral i ha fet fora els miners, perqu¨¨ no siguen v¨ªctimes de males temptacions. En realitat, el quart mag de la ficci¨® no ¨¦s res m¨¦s que un pol¨ªtic bondad¨®s, encabotat a fer el b¨¦ com¨². Tot i que la mala gent no ha volgut entendre-ho aix¨ª. De manera que s¡¯ha incitat els miners a formar una llarga columna de por i de foscor per a atemorir el ve?nat i s¡¯ha escampat l¡¯engany que el quart mag no sols els ha fet fora, sin¨® que fins i tot els ha negat un grapat de monedes.

En aquest punt, l¡¯autor d¡¯un relat tan excitant descobreix al lector, en una cabriola liter¨¤ria ben arriscada, tot l¡¯altruisme del pol¨ªtic i quart mag injuriat pels ve?ns, per¨° que, gener¨®s com n¡¯¨¦s, ha lliurat els diners dels seus conciutadans als qui, en la seua eixelebrada decisi¨®, ni tan sols ha consultat. Els destinataris d¡¯un gest tan gener¨®s han estat, apa!, un grup d¡¯abatuts i intoxicats financers, arru?nats del tot pels vaivens d¡¯un mercat advers i, tal vegada, la seua incompet¨¨ncia. A ells han anat a parar, no un grapat de monedes, sin¨® milers i milers de milions. Tantes com calga, tant ¨¦s la quantitat, assegura el quart mag en la seua il¡¤limitada magnanimitat amb all¨° que ¨¦s ali¨¦. I ¨¦s que certament s¨®n dies per a la invenci¨®, la desmesura i la negaci¨® permanent de l¡¯afirmaci¨®, i viceversa. Com es contaran, en el futur, totes aquestes vicissituds? Si aix¨° ¨¦s dif¨ªcil, molt m¨¦s dif¨ªcil encara ser¨¤ comprendre-ho. I ¨¦s que ¨¦s insensat pretendre recapitalitzar aquests pobres financers, a costa de tot un poble, perqu¨¨ continuen fent els seus tripijocs. Ara recorrem a la fantasia que va de la bambolla immobili¨¤ria a l¡¯ostentaci¨® del quart mag.