Anatomia d¡¯una fe

No arriba a les 150 planes i recull nom¨¦s sis anys d¡¯articles, per¨° sembla que gaireb¨¦ totes les experi¨¨ncies possibles de l¡¯exili es concentrin a Els contracops de l¡¯enyoran?a. Per¨° la central i indefugible ¨¦s l¡¯enyoran?a esborronadora i radical, aquella que nom¨¦s experimenta l¡¯home religi¨®s que necessita tornar a la falda, com tant sovint diu Francesc Trabal, de la p¨¤tria. Els articles ens aboquen de l¡¯optimisme inicial per salvar-se del malson del derrotat a l¡¯enyoran?a corrosiva i amargu¨ªssima. La singularitat, per tant, dels articles del primer exili, entre el 1940 i el 1946, no rau en el mostrari de sentiments de l¡¯exiliat, sin¨® en la possibilitat de seguir de prop la ruta interior d¡¯un home de lletres amb un amor per la p¨¤tria de car¨¤cter cardinal, mortificant i d¡¯estirp netament religiosa. Aquest amor es diu Catalunya i s¡¯expressa de tantes maneres que ¨¦s d¡¯aix¨° del que veritablement tracten els articles en el rerefons de l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯exili, i malgrat ella i contra ella: ¡°Prou ens esforcem a voler enganyar-nos ¡ªs¨ª, a enganyar-nos¡ª a nosaltres mateixos. Per¨° si volem dir la veritat, ara, ben b¨¦ all¨° que se¡¯n diu nom¨¦s catalans, ja no ho som. No, no, no! No ens fem il¡¤lusions. Ara, en lloc de catalans, som catalans d¡¯Am¨¨rica. I no val a fer veure que nos ens adonem (...) Tots plegats ens estem morint d¡¯enyoran?a¡±.

Aquest ¨¦s el final doloros¨ªssim, a les p¨¤gines de La Nostra Revista de 1946, d¡¯un trajecte que ha comen?at sis anys abans, mentre un grup d¡¯escriptors creua l¡¯Atl¨¤ntic en el vaixell Florida per acabar a Santiago de Xile i refer all¨¤ la seva vida. O senten si m¨¦s no que la refan mentre la guerra mundial esclata, evoluciona, acaba... i no passa res, o no passa res de bo per a ells i per Catalunya. ?s una pena, per¨°, que una reconeguda experta com Maria Campillo no hagi volgut aixecar una mica el vol interpretatiu del seu pr¨°leg per anar m¨¦s enll¨¤ de les dates f¨¤ctiques i els detalls institucionals de la perip¨¨cia. Els articles ho demanen per una ra¨® rellevant: perqu¨¨ Trabal usa un nivell de franquesa a l¡¯hora d¡¯expressar els sentiments i els patiments que el despulla gaireb¨¦ integralment. El dolor de l¡¯exili ¨¦s l¡¯amor a Catalunya, perqu¨¨ t¨¦ el valor i la gr¨¤cia d¡¯explicar alhora coses irreconciliables perqu¨¨ s¨®n successives. La instal¡¤laci¨® ¨¦s satisfact¨°ria i fins i tot plausiblement feli? a Xile, i reconeix la fortuna de no haver de viure expatriat a la pr¨°pia p¨¤tria (que ¨¦s el que seria veritablement tornar a la Catalunya del franquisme). Per¨° alhora ¨¦s incontrovertible el sentiment d¡¯esfondrament de l¡¯home quan evoca Catalunya, i les valls, i el passeig de Gr¨¤cia o la seva pr¨°pia taula d¡¯escriure.

Dos dels articles-relats s¨®n dram¨¤ticament desmoralitzats. En un fingeix la construcci¨® d¡¯aquella quotidianitat feta de petits objectes, d¡¯un cert desordre, dels estris in¨²tils que solen traduir l¡¯espai que habitem; l¡¯altre es concentra en la meditaci¨® sobre la pressa per tornar i el sacrifici mortificant d¡¯un projecte de vida. La seva il¡¤lusi¨® aut¨¨ntica ha consistit a l¡¯exili en ser ¡°¨²til per a la p¨¤tria¡± i en cap cas la instal¡¤laci¨® a Am¨¨rica havia de ser l¡¯aprofitament de ¡°la tr¨¤gica conting¨¨ncia per transformar la nostra vida (...): l¡¯¨²nica missi¨® que ens esqueia era la de divulgar el fet catal¨¤¡±. Per aix¨° t¨¦ sentit que als primers articles de l¡¯exili domini un tret original del pensament de Trabal, i ¨¦s una doble necessitat: animar els catalans d¡¯Am¨¨rica d¡¯abans de la guerra a ajudar a redre?ar el pa¨ªs de les destrosses (perqu¨¨ les seves condicions s¨®n m¨¦s favorables), per¨° sobretot fer-los cr¨¦ixer com a catalans a fora. Ho diu amb la cruesa de qui t¨¦ una missi¨® m¨ªstica: ¡°Ajudem des d¡¯aqu¨ª o des d¡¯on siguem ara, que la descatalanitzaci¨® dels catalans fora de la p¨¤tria no segueixi (...); guardem encesa la ll¨¤ntia divina que il¡¤lumina la nostra ra?a donant-li pr¨°pia personalitat i posem un bri d¡¯orgull patri¨°tic a tots els que no la senten o l¡¯han anat perdent¡±. Segurament el seu amic Joan Oliver sabia b¨¦ el que deia quan pensava que Trabal, malgrat tot, hauria suportat millor el c¨¤ncer que va matar-lo si hagu¨¦s tornat a Catalunya i hagu¨¦s apaivagat aix¨ª l¡¯enyorament que ¡°se¡¯ns menja¡± perqu¨¨ no es tractava ¡°d¡¯un espasme, sin¨® d¡¯un estat¡±.