Ol¨ªmpiques contradiccions

Feia molts anys, tant com vint, que no veia en directe la retransmissi¨® de la cerim¨°nia inaugural d'uns jocs ol¨ªmpics. Els suficients per adonar-me'n que res nou hi aporten sovint, tret de l'autocomplaen?a buida, el xovinisme localista, un tuf diplom¨¤tic de cartr¨® pedra i una operaci¨® econ¨°mica ben calculada... la resta: espectacle medi¨¤tic i, el que queda, esport (o siga, ¡°citius, altius, fortius¡±).

Segurament, el meu punt de vista no el compartir¨¤ molta gent que veu en aquest esdeveniment quadriennal un motiu d'orgull patri, les ess¨¨ncies de l'esport com a reflex de la superaci¨® de l'¨¦sser hum¨¤, un escenari de sana conviv¨¨ncia i una manera com una altra de passar el tedi estiuenc previ a l'esclat de la temporada futbol¨ªstica que sembla que mai no acaba d'anar-se'n.

Com en totes les cerim¨°nies d'aquest caliu, aquesta aport¨¤ la seua dosi de contradiccions que, aventades pels professionals de RTVE, prenien major relleu a mesura que transcorria interminable cap a la matinada peninsular.

Deixant de banda, doncs, el propi espectacle, el qual a mi no m'agrad¨¤ en l¨ªnies generals at¨¨s que els londinencs s'hi apropiaren del que era i no era seu com si d'una macroproducci¨® de Hollywood es tractara, els comentaris positius a prop¨°sit de la incorporaci¨® de la dona a les activitats ol¨ªmpiques per part dels pa?sos isl¨¤mics em sembl¨¤ de tot menys cre?ble (nom¨¦s calia veure a la delegaci¨® marroqu¨ª, impecablement occidental, i comparar-la amb com van vestides les seues dones ac¨ª mateix, a casa nostra, di¨¤riament; o fer-ho amb les representants d'Ar¨¤bia Saudita, aferrades al vel negre), el fet de la import¨¤ncia que es donava a qui abanderara cada delegaci¨® com si es tractara d'un passeig militar, i del constant lament que no ho feren ¨Cper exemple- Rafa Nadal o altres mites semblants, la pres¨¨ncia manifesta del franc¨¦s en el cor de la llengua de Shakespeare, la inexpressivitat petrificada en el rostre d'Isabel II potser que per aix¨° mateix, la felicitat en el de Trillo ¨Ceixe homenot sense igual que feia cara de p¨°quer ara fa un any en el discurs de dimissi¨® de Camps- al costat de la reina Sof¨ªa, les desafortunades paraules de la locutora Paloma del R¨ªo qualificant de ¡°peligrosos¡±, una vegada si i una altra tamb¨¦, a no pocs dels esportistes de les delegacions a mesura que s'anaven obrint cam¨ª, com si el diccionari no f¨®ra ric en altre tipus de terminologia de caire m¨¦s pr¨°piament competitiva que no bel¡¤licista, la cont¨ªnua ¨Ci orgullosa- al¡¤lusi¨® a les quatre nacionalitats que conformen el Regne Unit per part de Mar¨ªa Escario!, quan ac¨ª costa D¨¦u i ajuda assumir les que hi ha i de qu¨¨ molts formem part...

En fi, veuran vost¨¦s en aquests detalls que un servidor se n'ix amb freq¨¹¨¨ncia del que pensa la majoria, del que ens volen fer creure o engolir per all¨° que tot siga per l'espectacle i que la festa continue. Total, cada quatre anys, a qui fa mal mirar a un altre costat? Per¨° s'hi equivoquen, el que divendres passat v¨¤rem veure a la City no nom¨¦s era un espectacle, era molt m¨¦s. Era comprovar que no res ha canviat en el m¨®n, un m¨®n d'aparences en qu¨¨ tot val i a qualsevol preu. ?s cert que, posem per cas, Gr¨¨cia obr¨ª el passeig de les delegacions (pobres hel¡¤lens amb la que els est¨¤ caient!), Palestina passej¨¤ la seua delegaci¨® com a pa¨ªs a pesar que la seua situaci¨® amb Israel siga de jutjat de gu¨¤rdia (tant de bo un dia, nacions sense pa¨ªs com el S¨¤hara Occidental facen el mateix, a pesar del Marroc, d'Espanya i de la comunitat internacional), per¨° no ho ¨¦s menys que altres nacions massacrades desfilaren com si res no passara, com si l'esport, de sobte, conjurara els maleficis que sobre els seus pa?sos un dia s'instal¡¤laren i no hi ha forma ni manera de desterrar-los.

Comprendran vost¨¦s que, amb aquest panorama, un esportista nord-americ¨¤, brit¨¤nic, franc¨¦s, australi¨¤, espanyol o alemany brillen amb llum pr¨°pia davant d'altres que, pobres, prou fan en anar a competir i, com no, a formar part de la gl¨°ria dels de sempre per a major honor de l'esperit ol¨ªmpic que una vegada encuny¨¤ el bar¨® de Cobertain.

Ja dic, ol¨ªmpiques contradiccions.

Albert Ferrer es profesor asociado de la Universitat de Val¨¨ncia