Setembre

Si no f¨®ra perqu¨¨ ocorre cada any, un creuria que hi ha hagut una cat¨¤strofe. S¨®c en un poble de la costa, assegut c¨°modament en la terrassa d¡¯un habitatge antic, davant la mar. ?s de nit i mire com, enfront meu, es fan i es desfan les onades. Fa pocs dies, en aquest mateix poble, era una hero?citat trobar aparcament, comprar al supermercat o plantar el para-sol a primera l¨ªnia de la platja. La gent s¡¯hi amuntegava per gaudir del sol, del bany, del passeig mar¨ªtim. Ha transcorregut una setmana, nom¨¦s; al passeig, en comptes d¡¯avan?ar-hi a colzades, nom¨¦s t¡¯hi trobes algun jubilat de pas feixuc; a la platja, pots plantar el para-sol on vulgues; quant al sol, ¨¦s el mateix, si no una mica m¨¦s amable, m¨¦s abellidor, car les temperatures han fugit dels extrems. Qu¨¨ hi ha ocorregut, doncs? Ha arribat setembre. Mes de final i de principi, punt d¡¯inflexi¨®, camuflat canvi de cicle. Incomptables pisos i bungalous i adossats, abans plens de llum, de sorolls i de tovalloles esteses, han quedat buits i muts. Tanquen, amb pany i forrellat, quasi totes les botigues; tanca el cine, tanca la biblioteca. Una gran part dels nadius, que durant el juliol i l¡¯agost han fet l¡¯agost, fan ara vacances lluny d¡¯all¨¤, en un poble de muntanya. Els carrers i les avingudes del poble, fins ara tan banals, han esdevingut enigm¨¤tics entre altes finques enfosquides, talment gegants adormits. Els individus que et trobes caminant a vora mar semblen folls, solitaris empedre?ts o autors d¡¯obra cr¨ªptica. Hi ha un desequilibri colpidor entre l¡¯acumulaci¨® d¡¯edificis i l¡¯escassesa d¡¯habitants. S¨®c dins d¡¯un poble fantasma, d¡¯una ombra de poble, on aquell monstre anomenat La Majoria ha desaparegut i ha deixat escampades les cendres de l¡¯estiu. Mentre la brisa nocturna i el so de les onades em fan massatge, cloc els ulls i m¡¯imagine entrant per un dels molt¨ªssims apartaments buits. Tanque la porta darrere meu, hi avance pel passad¨ªs, un passad¨ªs en penombra, encara poc pols¨®s, per¨° que ja fa tuf de resclosit; entre a un dormitori, sec a l¡¯espona d¡¯un llit d¡¯on han tret els llen?ols. Damunt la tauleta de nit s¡¯han deixat un despertador anal¨°gic. M¡¯entretinc mirant-ne la circulaci¨® de la minutera. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Sabem que som vius perqu¨¨ les coses es menegen, em dic; nom¨¦s els difunts ignoren el moviment. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. No crec que la pila aguante deu mesos, fins al pr¨°xim juliol. Morir¨¤ sola, sense que ning¨² no perceba la sobtada interrupci¨® del tic-tac. Pels foradets de la persiana abaixada passa la claror somorta de la lluna. Hi guaite. Al lluny, en la terrassa d¡¯un habitatge antic davant del mar, veig un individu c¨°modament assegut. Deu tindre, si fa no fa, els meus anys i vist la meua pr¨°pia roba. Qu¨¨ deu passar-li, ara mateix, pel cap? Qui ho sap! Potser simplement fa com jo: escolta amb goig, delectant-se, l¡¯al¨¦ r¨ªtmic del mar. Un mar que, a difer¨¨ncia de l¡¯estiu, de les piles dels despertadors i dels individus que, com ara jo, ens delectem escoltant-lo, no s¡¯acaba ni s¡¯acabar¨¤ mai.

?