Nou missatge del carter dels poetes

Se¡¯n sent a parlar tant, de la crisi de les humanitats o del desprestigi de l¡¯activitat intel¡¤lectual, que aviat deixarem de donar-hi import¨¤ncia, com si fos una moda de temporada. Tanmateix, alguns dels estudiosos m¨¦s importants del nostre temps ens adverteixen en termes clars del retroc¨¦s que estem patint i, cadasc¨² pel seu cant¨®, coincideixen en una visi¨® pessimista del futur. Tzvetan Todorov aposta pel lector ordinari que busca en les obres liter¨¤ries ¡°quelcom que doni sentit a la seva vida¡±, enfront dels estudiosos que li diuen que ¡°la literatura nom¨¦s parla d¡¯ella mateixa o que nom¨¦s ensenya la desesperan?a¡±. Harold Bloom creu que el problema dels nostres dies ¨¦s que hi ha hagut ¡°un abandonament de tota exig¨¨ncia est¨¨tica i cognitiva, que s¨®n els senyals d¡¯identitat de la gran literatura¡±. George Steiner (Par¨ªs, 1929), a La poesia del pensament. De l¡¯hel¡¤lenisme a Celan, el seu darrer treball, afirma que les noves tecnologies i la realitat virtual ¡°modifiquen la consci¨¨ncia¡± i que ¡°el silenci i la privacitat (...) comencen a ser luxes sospitosos des del punt de vista ideol¨°gic i social¡±. Tanmateix, La poesia del pensament, en l¡¯¨²ltim par¨¤graf, deixa oberta la porta a l¡¯esperan?a que alg¨² en algun lloc sigui capa? encara de dir ¡°no¡±, reprengui l¡¯aventura de pensar pel seu compte i continu? ¡°el gran viatge d¡¯Occident¡±. Sense afirmar-ho expl¨ªcitament, veu a venir un m¨®n que s¡¯assembla al de Farenheit 451, no perqu¨¨ ens cremin els llibres (b¨¦, en alguns llocs s¨ª) sin¨® perqu¨¨ deixem de llegir-los i d¡¯entendre¡¯ls.

Es tracta d¡¯un assaig entorn de la depend¨¨ncia rec¨ªproca entre el pensament filos¨°fic i la literatura. Amb multitud d¡¯exemples de grans autors, exposa com les seves contribucions a la filosofia no es poden separar de l¡¯estil literari amb qu¨¨ les han expressades. Plat¨® o Freud, m¨¦s enll¨¤ de si combreguem amb les seves doctrines, ens continuen seduint com a creadors de mites. Sartre volia ser Spinoza i Stendhal a la vegada. Lucreci aspirava a tractar els temes m¨¦s obscurs amb una can?¨® clara. Hegel, en canvi, davant la insufici¨¨ncia del llenguatge habitual per expressar veritats absolutes, s¡¯endinsa en l¡¯opacitat, perqu¨¨, al contrari de Wittgenstein, creu que ¨¦s precisament all¨° de qu¨¨ no sabem parlar que competeix a la filosofia. Enfront dels creadors de tractats sistem¨¤tics, perviu la tradici¨®, inaugurada per Her¨¤clit, que en desconfia i cultiva el fragment, la met¨¤fora a?llada il¡¤luminadora. S¨®n uns exemples extrets a l¡¯atzar de tants com Steiner presenta per conv¨¨ncer-nos, si falta feia, que ¡°tant en la literatura com en la filosofia l¡¯estil ¨¦s subst¨¤ncia¡±. I amb la trobada entre Paul Celan, poeta supervivent de la Shoa, i Martin Heidegger, fil¨°sof ocasionalment fascinat per la ideologia nazi ¡ªl¡¯inter¨¨s de l¡¯un per l¡¯altre, en tantes coses oposats, sorgia de la comuna aspiraci¨® a eixamplar els l¨ªmits de la llengua¡ª, il¡¤lustra, en part basant-se en conjectures, la culminaci¨® d¡¯una constant: ¡°la filosofia llegeix la poesia suprema i alhora ¨¦s llegida per la poesia suprema¡±.

En l¡¯obra de Steiner, professor, cr¨ªtic, erudit, pensador de m¨²ltiples interessos, des de la literatura comparada fins a l¡¯impacte de l¡¯holocaust, aquest llibre breu (amb traducci¨® de Josefina Caball) destacar¨¤ per la seva capacitat de condensar en poques i exactes frases episodis decisius de l¡¯evoluci¨® del pensament occidental, i d¡¯estimular el lector a ulteriors recerques. Sempre li ha agradat comparar la feina del cr¨ªtic a la d¡¯un carter que ens fa arribar les cartes dels poetes; en aquest cas la tramesa cont¨¦ l¡¯exposici¨® de com la filosofia i la poesia s¡¯han estimulat i interrelacionat, fent que l¡¯home, l¡¯animal que es fa preguntes, des dels temps fundacionals de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, hagi arribat fins als nostres dies amb un bagatge de saviesa avui en perill d¡¯extensi¨®.