L¡¯un per l¡¯altre i Rushdie encalat

Les empreses, com els pa?sos i les persones, creixen en ambici¨® quan es desprenen de prejudicis i se senten capaces d¡¯assolir el que altres consideren quimeres. Aquesta m¨¤xima tamb¨¦ es compleix dins les fronteres del m¨®n del llibre. Fa uns pocs anys, durant la celebraci¨® de la Fira del Llibre de Londres, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Salman Rushdie, L¡¯encantadora de Flor¨¨ncia, inundava els aparadors de les llibreries angleses. L¡¯autor angloindi gaudeix d¡¯un prestigi ben merescut en l¡¯¨¤mbit anglosax¨®, per¨° tenia (t¨¦ encara) un reconeixement literari insuficient a l¡¯Estat espanyol. ?s ¡°fam¨®s¡±, entre nosaltres, per¨° poc llegit. La f¨¤tua en contra seua pels Versos sat¨¤nics pesa com una llosa en la percepci¨® dels lectors en castell¨¤ i en catal¨¤. I aquest arbre gruixut no deixa veure el bosc fecund i suggeridor que ha constru?t (abans i despr¨¦s) amb un talent fora del que ¨¦s com¨².

En aquella Fira tenia concertada una reuni¨® amb l¡¯agent que gestiona els drets mundials de Rushdie, tot i que l¡¯objecte principal de la cita era Orhan Pamuk. La seua llista de representats (Borges, Magris, Carver, Updike, Baricco, Nabokov i un envejable etc¨¨tera) ¨¦s el m¨¦s solemne que es pot trobar en el m¨®n de les ag¨¨ncies liter¨¤ries. La grandiloq¨¹¨¨ncia del context, per¨°, no va aconseguir silenciar la veueta interior que em demanava constantment ¡°I per qu¨¨ no...?¡±. Aix¨ª, vaig preguntar (per qu¨¨ no?) si els drets d¡¯aquella novel¡¤la de Rushdie estaven lliures encara per al catal¨¤, tot i el convenciment ¨ªntim que ja estaria adjudicada de feia temps. Per¨° va resultar que la novel¡¤la estava lliure; i jo, estupefacte. Vaig fer una primera oferta temptativa (una pre-empt), i durant els dies seg¨¹ents vam aconseguir tancar una operaci¨® m¨¦s ¨¤mplia, que inclo?a tamb¨¦, entre altres, el caramel m¨¦s dol?: la recuperaci¨® de la seua obra cabdal, Els fills de la mitjanit. L¡¯objectiu era apostar per l¡¯autor, donar-li continu?tat i garantir-li un ¡°editor en catal¨¤¡± per al seu treball futur.

Aquell primer acord va funcionar b¨¦, inclosa la visita de Rushdie a Barcelona per a promoure L¡¯encantadora de Flor¨¨ncia. Roda de premsa multitudin¨¤ria, un fum d¡¯entrevistes, cr¨ªtiques elogioses i unes vendes m¨¦s que raonables eren un bon averany que pronosticava llarga vida a la uni¨®.

Unes mem¨°ries inesperades¡­ i in¨¨dites

Ara fa m¨¦s d¡¯un any, el mateix agent va comen?ar a ¡°moure¡± els drets de l¡¯¨²ltima creaci¨® de Rushdie, les seues mem¨°ries. D¡¯entrada, semblava un error per a l¡¯autor reviure en un llibre autobiogr¨¤fic aquella odissea, ja que l¡¯ancorava (encara m¨¦s) en el passatge funest del captiveri i l¡¯esc¨¤ndol que soterra la seua v¨¤lua liter¨¤ria. Per¨° aquella obra no es posava en discussi¨®, sin¨® en subhasta. Tot i que no mostraven ni una sola l¨ªnia escrita (hi ha contractacions que s¡¯han de fer a ulls clucs), ja hi havia programat un pla de llan?ament internacional verdaderament ambici¨®s, amb una edici¨® simult¨¤nia de totes les traduccions i un secretisme digne del m¨¤rqueting inherent a la senyora Rowling.

L¡¯ag¨¨ncia, conscient que el que tenia a les mans no era un llibre m¨¦s, sin¨® un treball volumin¨®s (i morb¨®s, i qui sap si, de nou, pol¨¨mic) que marcaria de nou la traject¨°ria de Rushdie, deman¨¤ als editors de cada llengua un esfor? ¡°extra¡± en dues l¨ªnies: uns avan?aments generosos i un comprom¨ªs de recuperaci¨® de t¨ªtols de fons de l¡¯autor, la backlist. En el cas catal¨¤, l¡¯esfor? que es demanava era elevat, pel que fa a l¡¯acompte i tamb¨¦ pel nombre i l¡¯extensi¨® (no oblidem que les traduccions es paguen per car¨¤cters) dels llibres que suggerien de recuperar (els que estaven exhaurits o descatalogats) o de traduir per primera vegada (Rushdie en t¨¦ encara molts d¡¯in¨¨dits en catal¨¤).

L¡¯acord, per¨°, es va aconseguir amb una relativa facilitat. L¡¯¨²ltim Frankfurt, el 2011, vam fer un brindis imaginari (per qu¨¨ mai no tenen beguda a la vista, els agents?) per l¡¯¨¨xit del pacte. Al comen?ament de l¡¯any ens lliurarien el manuscrit final, i hav¨ªem de signar tot de cl¨¤usules de confidencialitat sobre el contingut fins que es publicara. Semblava ben lligat, per¨° al cap de pocs dies demanaren disculpes des de l¡¯ag¨¨ncia per una errata seua de picatge en la xifra econ¨°mica que hav¨ªem pactat; ara n¡¯exigien pr¨¤cticament el doble. Una quantitat desmesurada. Un fet ins¨°lit. Tot i els esfor?os per fer entendre a una ag¨¨ncia que t¨¦ un peu a Londres i un altre a Nova York com est¨¤ el pati econ¨°mic a casa nostra, els drets es van perdre.

Hi ha molt de jugador de p¨°quer en les negociacions de drets d¡¯autor a aquests nivells. Alguns agents s¡¯entesten a mantenir preus elevats quan tenen algun as a la m¨¤nega, en forma d¡¯editor interessat pel mateix llibre. En aquest cas, per¨°, ha resultat que no el tenien, o que una altra baralla es va trencar pel cam¨ª: Joseph Anton, que ¨¦s el t¨ªtol definitiu de les mem¨°ries de Rushdie, est¨¤ ja en les llibreries de mig m¨®n. I el ben cert ¨¦s que no hi ha edici¨® catalana.

La coincid¨¨ncia en el temps amb les protestes al m¨®n ¨¤rab per la pel¡¤l¨ªcula sobre Mahoma La innoc¨¨ncia dels musulmans ha donat nova (i macabra) actualitat a la persecuci¨® que va patir Rushdie. Potser, per aix¨°, el ress¨° de l¡¯autobiografia (narrada en tercera persona, un gran encert) ha estat encara m¨¦s potent: entrevistes en els diaris de m¨¦s tirada, portada en dominicals, reportatge en Informe Semanal..., el somni del departament de premsa d¡¯una editorial. Precisament l¡¯abast del desplegament medi¨¤tic fa encara m¨¦s decebedor que aquesta reflexi¨® sobre el poder dels llibres i el fanatisme, tan atractiva des del punt de vista literari com cultural i pol¨ªtic, nom¨¦s estiga disponible en castell¨¤ (en Mondadori). El catal¨¤ ha quedat fora de joc en el t¨ªtol clau de qui un dia guanyar¨¤ el Nobel. Perdem tots.