Bona gent en negre

S¨®n dues novel¡¤les molt diferents, per¨° amb alguns punts en com¨². Els dos autors s¨®n periodistes, i totes dues tracten de bona gent, a una banda de la llei o a l¡¯altra. Cr¨°nica dels bons trinxeraires, del portugu¨¨s M¨¢rio Zambujal, ¨¦s espl¨¨ndida, un descobriment, que indica que la col¡¤lecci¨® Crims.cat, que dirigeix ?lex Mart¨ªn Escrib¨¤ a l¡¯editorial Alrev¨¦s, pot arribar a significar el que va ser La Cua de Palla, nom¨¦s que a Crims.cat es publiquen tamb¨¦ autors en catal¨¤. Aquest ¨¦s el seu tercer t¨ªtol. El primer va ser Hist¨°ria d¡¯amor, recuperaci¨® d¡¯una de les grans novel¡¤les d¡¯Andreu Mart¨ªn. El segon, Torn de nit, d¡¯Agust¨ª Veh¨ª, marca el futur. La publicaci¨® de Zambujal, fins ara in¨¨dit a Espanya, obre un cam¨ª molt engrescador.

Miquel Gim¨¦nez (Barcelona, 1959), per la seva banda, ¨¦s prou conegut. Periodista, guionista, conductor de programes de r¨¤dio i televisi¨®, ja ha publicat, entre d¡¯altres, Aventis i El dia que David Niven va venir a esmorzar al Paral¡¤lel. Nom¨¦s pel t¨ªtol ja et v¨¦nen ganes de llegir la seva nova novel¡¤la: Val m¨¦s matar un home que perdre un bon costum. Enceta una s¨¨rie protagonitzada per la senyora Dolors, cuinera jubilada que viu a Avi¨¤, al Bergued¨¤, i que ¨¦s una mena de Miss Marple a la catalana.

M¨¢rio Zambujal (Moura, 1936), periodista esportiu de premsa, r¨¤dio i televisi¨®, quan va fer 40 anys es va passar a la ficci¨®, com ell diu, per fugir del m¨®n real. Ha publicat un bon nombre de novel¡¤les, com ara A noite logo se v¨¦, Primeiro as senhoras o Uma noite nao sao. Cr¨°nica dels bons trinxeraires, la primera que va escriure, va apar¨¨ixer fa m¨¦s de 30 anys i segueix sent obra de refer¨¨ncia a Portugal.

?s aquesta una hist¨°ria engrescadora. La banda d¡¯en Renato nom¨¦s atraca establiments i resid¨¨ncies on saben del cert que no hi ha ning¨². La seva primera norma ¨¦s no dur armes de cap mena. Per¨° un dia un itali¨¤ de Palerm els fa un enc¨¤rrec d¡¯alta volada: robar 22 joies de la col¡¤lecci¨® Lalique al museu Gulbenkian. Dubten. Els sembla que ¨¦s una cosa massa grossa per a ells, per¨° tots volen jubilar-se i ser rics.

El m¨¦s interessant ¨¦s el relat de les vides d¡¯aquests sets bons lladregots, de com van arribar a ficar-se a la banda d¡¯en Renato. Com diu la Marlene, la dona del cap, ¨¦s el dest¨ª el que els ha portat a un ofici que en el fons a ning¨² no agrada gaire. ?s una hist¨°ria sobre la condici¨® humana, set vides en tot just 157 planes, de gran intensitat i no exemptes d¡¯humor. Cal destacar l¡¯excel¡¤lent traducci¨® d¡¯Anna Cortils.

Val m¨¦s matar un home que perdre un bon costum ¨¦s divertida. Interessen m¨¦s les anades i vingudes de la senyora Dolors i el seu grup d¡¯amics que la trama, on no falten una secta de costums hedonistes criminals, misteriosos verins i un conseller de la Generalitat cr¨¤pula. La Miss Marple del Bergued¨¤ ¨¦s tot un personatge. Ha cuinat per al prefecte de la polic¨ªa de Par¨ªs, per a un intendent de Scotland Yard i per a un responsable de la CIA a Europa. A part de bona cuinera, sap de literatura, t¨¦ una derringuer i ¨¦s bastant malparlada. L¡¯acompanyen en les seves aventures un nebot metge, un moss¨¨n, un inspector dels Mossos, l¡¯amiga Remei i un masover.

Gaireb¨¦ tots s¨®n independentistes, senten un gran amor per la terra i els agrada fer grans tiberis. A la narraci¨®, per¨°, els refranys s¡¯encadenen els uns amb els altres i a la llarga es fan una mica feixucs. Aix¨° s¨ª, per passar una bona estona.