La dif¨ªcil superviv¨¨ncia de l¡¯horta

Els anys d¡¯urbanisme descontrolat, a m¨¦s d¡¯una sensibilitat social ben escassa vers els valors mediambientals, quasi liquiden les ¨²ltimes restes de la valuosa horta dels voltants de Val¨¨ncia. L¡¯esclat del model f¨¦u que, sobtadament, les grues s¡¯aturaren. I molts dels projectes que havien de continuar mossegant el paisatge s¡¯aparcaren a desgrat. L¡¯horta guany¨¤ la batalla que se li negava despr¨¦s d¡¯anys de sensibilitzaci¨®, mobilitzacions i una iniciativa legislativa popular (ILP) amb 117.000 signatures que el PP va ignorar sumar¨ªssimament. Malgrat tot, la superviv¨¨ncia d¡¯aquest patrimonial cabdal, un dels entorns urbans m¨¦s singulars en el context europeu, continua lluny de guanyar el pols definitiu amb la voracitat urbana.

Fa uns quatre anys, Joan Romero, catedr¨¤tic de Geografia Humana de la Universitat de Val¨¨ncia, i Miquel Franc¨¦s, tamb¨¦ ge¨°graf i responsable del taller d¡¯audiovisuals de la instituci¨® acad¨¨mica, conceberen una ambiciosa iniciativa multidisciplin¨¤ria per valoritzar l¡¯horta de Val¨¨ncia i reobrir el debat sobre les seues magres perspectives de futur. El projecte va comen?ar a quallar fa dos anys. I aquesta setmana es presentava el resultat final i les seues tres potes: un llibre, un documental i una exposici¨® que reflexionen sobre la v¨¤lua econ¨°mica i patrimonial ¡°d¡¯un dels paisatges culturals m¨¦s importants del Mediterrani¡±, segons diuen els impulsors del projecte en la presentaci¨® del llibre. En el volum, batejat simplement com La huerta de Valencia (amb el subt¨ªtol Un paisaje cultural con futuro incierto), diversos autors fan el recorregut hist¨°ric, denuncien l¡¯actual situaci¨® de l¡¯horta i aporten propostes per a una gesti¨® ordenada i sostenible. Noms com ara Thomas F. Glick, Roland Courtot, Antoni Furi¨®, Enric Guinot, Carles Sanchis, Ignacio D¨ªez, Jorge Hermosilla, Juan B. Marco, Antonio Montiel, Jos¨¦ P¨ªo Beltran, Beatriz L. Giobellina o Rafael Mata que, segons Romero, estan entre els experts ¡°m¨¦s rellevants a escala mundial¡± en diferents disciplines relacionades.

El documental La Huerta a la vuelta de la esquina, mentrestant, dirigit per Vicent Tamarit i produ?t pel taller d¡¯audiovisuals, condueix l¡¯espectador a reflexionar sobre el paisatge, la seua hist¨°ria, el seu valor productiu i alimentari, els elements patrimonials relacionats, o la pressi¨® i els perills a qu¨¨ es veu sotmesa l¡¯horta. Un trajecte de to cr¨ªtic i descriptiu, per¨° tamb¨¦ constructiu, condu?t per la veu de l¡¯actriu Rosanna Pastor i articulat a trav¨¦s de les intervencions de diversos especialistes i agents implicats. Sense oblidar els mateixos agricultors, puntals del sosteniment agr¨ªcola i paisatg¨ªstic. ¡°Estem en un canvi de cicle, de paradigma, on s¡¯han de repensar moltes coses. Aix¨° el documental ho reflecteix bastant b¨¦. I, a m¨¦s, t¨¦ una voluntat de projecci¨® exterior, de donar a con¨¦ixer fora aquesta problem¨¤tica, es pot entendre perfectament per part d¡¯un espectador gallec o bosni¨¤, posem per cas¡±, argumenta Franc¨¦s.

Finalment, la tercera pota de la iniciativa ¨¦s l¡¯exposici¨® fotogr¨¤fica Hortografies, amb un seguit d¡¯imatges ben atractives del mateix Franc¨¦s que, a trav¨¦s d¡¯una estructura de quatre eixos (aigua, terra, paisatge cultural i comercialitzaci¨®), mostren una horta viva, ¨²til productivament parlant (la part dedicada a les fotografies de productes agr¨ªcoles ¨¦s significativa), de gran vitalitat i bellesa malgrat la pressi¨® urbana. Imatges, amb tot, que no eludeixen reflectir la conviv¨¨ncia amb la gran ciutat. El cat¨¤leg de l¡¯exposici¨® inclou una presentaci¨® del rector de la Universitat de Val¨¨ncia, Esteban Morcillo, i textos ben suggeridors del mateix autor, de Paco Tortosa i de Rom¨¤ de la Calle que serveixen per a contextualitzar la mostra.

El projecte va molt m¨¦s enll¨¤ d¡¯una reivindicaci¨® esteticista o nost¨¤lgica. ¡°El que preten¨ªem era continuar un proc¨¦s de presa de consci¨¨ncia col¡¤lectiva sobre un paisatge extraordinari que, malauradament, encara est¨¤ en perill¡±, raona Romero. ¡°El Pla d¡¯Acci¨® Territorial (PAT) de l¡¯Horta que havia de protegir l¡¯entorn est¨¤ en stand by, i aix¨° ¨¦s preocupant perqu¨¨ aquests paisatges s¨®n fr¨¤gils, necessiten un grau de protecci¨® molt alt per part de l¡¯esfera p¨²blica¡±. Els promotors de la iniciativa recorden que no es tracta ¨²nicament d¡¯una reivindicaci¨® del paisatge, sin¨® que ¡°a m¨¦s del valor cultural, l¡¯horta cont¨¦ uns valors estrat¨¨gics des del punt de vista de la producci¨® d¡¯aliments que no es poden menysprear, i encara menys en un context de canvi clim¨¤tic, on els productes sostenibles i saludables s¨®n el futur¡±. Aix¨ª i tot, ¡°l¡¯horta de Val¨¨ncia t¨¦ els dies comptats si no es fa alguna cosa des de l¡¯esfera pol¨ªtica. I es fa, a m¨¦s, des de l¡¯escala adequada, no en l¡¯¨¤mbit municipal. El temps dels textos i dels informes ha passat ja, ¨¦s l¡¯hora de la pol¨ªtica¡±.

Per a Romero, en aquest proc¨¦s de recuperaci¨® de l¡¯horta ¡°tindr¨ªem menys resist¨¨ncies socials que fa cinc anys, durant l¡¯expansi¨® immobili¨¤ria¡±, per¨°, al mateix temps, alerta que certs agents pol¨ªtics i econ¨°mics no han apr¨¦s la lli?¨® de la crisi econ¨°mica i esperen expectants que, un dia, canvie de nou el cicle i es puga tornar a les pr¨¤ctiques depredadores. De fet, en el documental Romero esmenta el cas del Puig, municipi que en plena deflagraci¨® del model urban¨ªstic aprov¨¤ una descomunal reserva de s¨°l per a construir milers d¡¯habitatges. ¡°Alguns ajuntaments no han ent¨¦s que els temps passats no tornaran. Cal anar per la senda de recuperaci¨® paisatg¨ªstica dels pa?sos m¨¦s cultes d¡¯Europa. Ning¨² no perdria, tots guanyar¨ªem¡±, assegura. No obstant aix¨°, ¡°la pe?a que falla ¨¦s l¡¯esfera pol¨ªtica. Aquells que hav¨ªem de fer la faena ja l¡¯hem feta¡±, conclou.