Molta Rodoreda

Tant fa si el convit ha sigut un ¨¨xit o no, l¡¯aspecte de l¡¯habitaci¨® on s¡¯ha celebrat ¨¦s, hores m¨¦s tard, ja desapareguts els hostes, desolador. Desolador ¨¦s un estadi despr¨¦s d¡¯un partit important, l¡¯interior d¡¯un teatre en acabant d¡¯una funci¨®, el pati d¡¯una escola sense criatures; desoladora ¨¦s l¡¯esplanada plena de gots de pl¨¤stic i de v¨°mits on s¡¯ha fet un concert. Hi queden, nom¨¦s, els rastres, la pres¨¨ncia de l¡¯abs¨¨ncia, i un silenci que esborrona. D¡¯ac¨ª naix la for?a expressiva d¡¯aquella novel¡¤la que Merc¨¨ Rodoreda intitul¨¤ Quanta, quanta guerra. D¡¯ac¨ª, i tamb¨¦, ¨¦s clar, d¡¯una prosa incisiva, suggeridora, obsessivament elaborada. Tan elaborada que pareix escrita sense esfor?. ¡°No s¨¦ escriure amb presses¡±, diu, en el pr¨°leg, Rodoreda. ¡°Com que sempre he tingut el cervell ennuvolat, les idees no se m¡¯acuden de pressa; v¨¦nen, generalment, tot fent cam¨ª. I el cam¨ª mai no ¨¦s dret, fa tortes i tortes i est¨¤ ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d¡¯escriure i de llen?ar paper i paper a la santa paperera¡±. (Autors d¡¯arreu del m¨®n, si us plau, augmenteu el protagonisme de la santa paperera ¡ªanal¨°gica o digital¡ª, a fi de reduir el percentatge de ¡°brolla¡± dels vostres textos!). El personatge principal de Quanta, quanta guerra ¨¦s ¡°un noi encara amb la llet als llavis¡±, a qui, com als poetes, ¡°tot el que vei¨¦s el deix¨¦s sorpr¨¨s¡±. El ¡°noi¡± fuig de casa una matinada, mentre sa mare dorm, i es llan?a a vagabundejar pels camins. I qu¨¨ hi troba, per all¨¤ on va? La guerra, la Guerra d¡¯Espanya. O, per a ser exactes, no ¨¦s la guerra, all¨° que hi troba (de batalla, all¨° que se¡¯n diu una batalla, no n¡¯hi ha cap), sin¨® els vestigis, l¡¯empremta, els desastres de la guerra. Un paisatge profundament desolador. ¡°Quanta, quanta guerra ¨¦s m¨¦s aviat un enfilall de contes independents ¡ªo potser poemes en prosa¡ª,¡± diu Joan Sales, el seu editor i alhora gran novel¡¤lista, ¡°i jo, que s¨®c un mal lector de contes, m¡¯hi perdo¡±. Sales preferia un relat cl¨¤ssic com La pla?a del Diamant, per exemple. Tot i que m¨¦s tard li escriuria, referint-se novament a Quanta, quanta guerra: ¡°Despr¨¦s de l¡¯esporgada que hi vau fer l¡¯estiu passat, ¨¦s un llibre meravell¨®s, dotat d¡¯una mena de seducci¨® estranya com si tingu¨¦s alguna cosa de m¨¤gic¡±. Santa, santa paperera! L¡¯odissea d¡¯aquell adolescent a trav¨¦s del paisatge i les persones desolats per la guerra, escrita amb una prosa depurada, t¨¦ tota la for?a i la seducci¨® d¡¯un malson o d¡¯una al¡¤lucinaci¨®. I com un malson o una al¡¤lucinaci¨® ens deixa, quan n¡¯eixim, amb un regust semblant al de qui entra a una habitaci¨® on hi ha hagut un convit i ja no hi queda ning¨²: nom¨¦s els vestigis, la pres¨¨ncia de l¡¯abs¨¨ncia, i un silenci que, a un individu amb un m¨ªnim de sensibilitat, l¡¯esborrona. Encara m¨¦s si el que s¡¯ha produ?t abans que ell hi arribara era, no un convit, ni una funci¨® de teatre, ni un partit, ni un concert, sin¨® una terrible massacre entre ve?ns.