Mem¨°ries d¡¯Auster

Va ser l¡¯olfacte de Jordi Herralde, i de ning¨² altre ¡ªno hi busqu¨¦ssim gossos ensinistrats, els de millor nas, perqu¨¨ al m¨®n dels llibres aix¨° encara no va d¡¯aquesta manera, es necessita un lector de categoria per ser capa? de detectar la millor presa¡ª, va ser la finesa lectora de Jordi Herralde, doncs, la que va arriscar-se a contractar el primer llibre important de Paul Auster, La trilogia de Nova York, i que despr¨¦s va mantenir aquest escriptor jueu i nord-americ¨¤ entre els seus autors permanents, sense condicions. Aix¨ª Anagrama ha ofert al p¨²blic castellanollegint els m¨¦s de 25 t¨ªtols que aquell ha escrit, per ara, essent l¡¯¨²ltim aquest que ressenyem avui, Diari d¡¯hivern, en castell¨¤ on ja hem dit, i en catal¨¤ a Edicions 62, tradu?t per Albert Nolla, tot a Barcelona, 2012.

Un t¨ªtol hivernal com aquest denota una certa passi¨® schubertiana (Winterreise) i, molt m¨¦s a la vista, una immersi¨® en el g¨¨nere de l¡¯autobiografia. Quant al romanticisme de Schubert i les seves efusions sentimentals, el nostre llibre d¡¯avui en queda estalvi, com era d¡¯esperar en un autor de l¡¯edat d¡¯Auster i amb un ofici de narrador tan s¨°lid com ho ¨¦s el seu. Quant al memorialisme, Auster sembla pouar, en aquest llibre, de dues fonts distintes: la que escau a les lletres angleses ¡ªmem¨°ries sempre distanciades, ir¨°niques, en les quals l¡¯¨²s de la tercera persona, en comptes de la rara segona, transformaria immediatament aquest llibre en una novel¡¤la, o cosa semblant¡ª i la que ¨¦s pr¨°pia del memorialisme en llengua francesa, que Auster coneix molt b¨¦ perqu¨¨ va viure tres anys a la Proven?a ¡ªde deb¨°, i no com H?lderlin, que va passar un any a la casa del c¨°nsol alemany a Bordeus i diu, a les cartes d¡¯aquest per¨ªode, amb coneixement esc¨¤s de les difer¨¨ncies entre la grisor atl¨¤ntica i el sol mediterrani, que li agrada molt ¡°la llum de la Proven?a¡±¡ª: s¡¯hi reconeixen ecos de les Confessions de Rousseau (potser s¨®n directament de sant Agust¨ª) i, m¨¦s a la vora de nosaltres, de Proust ¡ªcom, per exemple, quan parla del record que brolla cada vegada que es veu, en mirar-se al mirall, la cicatriu que es va fer, de petit, en estripar-se la galta amb un clau que hi havia en una taula, tot lliscant per un pendent amb un trineu, tan feli?, tan criatura.

?s un llibre espl¨¨ndid, que, com ja he dit, juga a ser unes mem¨°ries quan podria haver-se convertit, perfectament, en una trama novel¡¤lesca. Tot fumador agrair¨¤ l¡¯elogi que hi fa Auster del beure i del tabac ¡ªell, que en tants episodis de la seva vida hauria pogut fer papers de Humphrey Bogart, sempre amb una cigarreta a la m¨¤¡ª; tot lector gaudir¨¤ de la descripci¨® d¡¯un accident de cotxe esdevingut a Nova York, anys enrere; de la mort dels seus pares; de la iniciaci¨® a la sexualitat ¡ªquan aix¨° era una lit¨²rgia vaticana, molt enrevessada, parsimoniosa i ang¨¨lica¡ª; de la trobada amb una prostituta que recitava Baudelaire, a Par¨ªs; de les del¨ªcies del caminar ¡ªque ¨¦s el tempo que escau a tota escriptura narrativa; el teatre ha anat sempre m¨¦s aviat amb mitjans de locomoci¨® esperitats; vegeu Lope de Vega o Moli¨¨re¡ª; de la m¨¤quina d¡¯escriure Olympia, que encara fa servir; i de dues coses m¨¦s que cal subratllar.

La primera ¨¦s la trobada amb la seva segona dona, tamb¨¦ escriptora, de la qual diu el millor que es pot dir d¡¯una dona: que ha excitat en Auster tant la conversaci¨® com la libido, o aquesta gr¨¤cies a la inflexi¨® de la primera cosa; la segona ¨¦s la lloan?a que fa l¡¯autor del car¨¤cter musical de la prosa ¡ªcosa que els noucentistes sabien molt b¨¦, per¨° que els autors dels nostres dies semblen haver oblidat: eufonia, catalans!¡ª, element de l¡¯estil literari, aquest, que a l¡¯autor nord-americ¨¤ deu venir-li, un cop m¨¦s, ja de la magn¨ªfica prosa que permet la pros¨°dia de la llengua anglesa, ja de la teoria de la prosa dels simbolistes francesos entre Baudelaure i Val¨¦ry, passant, naturalment, per Mallarm¨¦.

Fru?u, doncs, ara que ve l¡¯hivern, amb aquest diari.