Romero i l¡¯¨¤lber

Fa uns quants dies el Jard¨ª Bot¨¤nic de la Universitat de Val¨¨ncia va inaugurar la restauraci¨® de la Caseta del Romero, on hi ha una bona col¡¤lecci¨® de cactus i plantes crasses. Durant l¡¯acte, vaig preguntar per qu¨¨ duia aquell nom, i de primer em digueren que abans hi havia romers plantats al voltant, un romerar imponent. Em va sobtar una mica i vaig preguntar per qu¨¨ li deien del romero i no del romer. La meua observaci¨® ling¨¹¨ªstica va semblar plausible i aleshores es va produir entre els bot¨¤nics presents una mena de brain storming per a intentar esbrinar-ne el perqu¨¨. Sembla que en aquella caseta, que al comen?ament del segle xx es dedicava a la propagaci¨® d¡¯esp¨¨cies bot¨¤niques, hi treballava un jardiner que es deia de cognom Romero. Els jardiners hi anaven a esmorzar i, a for?a de fer-hi rogle (imaginem l¡¯escena: Xe, anem a fer un mos a la caseta del Romero!), se li va quedar aquell nom. Anys m¨¦s tard, quan aquell jardiner feia temps que havia deixat aquest m¨®n, hi van plantar al voltant romer, en homenatge del senyor Romero, o no, tant se val. Potser tan sols per a justificar aquell nom, que pervivia en la microtopon¨ªmia del jard¨ª. L¡¯amic Jes¨²s Bernat explica en un article que tots els humans generem en el territori una microtopon¨ªmia local, que de vegades respon gaireb¨¦ a un ¨¤mbit estrictament familiar: que si un ametler tort, que si una caseta blanca, que si un puntal gros¡­ La Caseta del Romero ha sobreviscut aix¨ª en l¡¯imaginari del jard¨ª: els uns pensaven que era pel romer que hi havia plantat; els altres, senzillament, mai no s¡¯ho havien preguntat. Romero i prou. Necessitem els noms per no fer massa tombs in¨²tils, per a arribar a la destinaci¨®, per a comunicar-nos, per¨° la rapidesa amb qu¨¨ oblidem com s¡¯han originat ¨¦s esbala?dora. Ja ning¨² no sap quina cara feia aquell jardiner, per¨° el seu nom ha sobreviscut al pas del temps. I molts han conf¨®s el nom propi amb la planta. Fa uns quants anys vaig arribar a una conclusi¨® semblant amb el nom de la pla?a de l¡¯Arbre, en el barri del Carme de Val¨¨ncia. Em va intrigar que duguera un nom tan anod¨ª: qu¨¨ t¨¦ de singular una pla?a amb un arbre?, em vaig preguntar. Finalment, vaig esbrinar que no era la pla?a de l¡¯Arbre, sin¨® de l¡¯?lber, per un ¨¤lber monumental que hi creixia, inventariat al segle xviii. El pas del temps, que tot ho esborra, tamb¨¦ va esborrar aquella paraula valenciana, i d¡¯¨¤lber es va passar a arbre. Ara en la pla?a de l¡¯Arbre ¡ªque molts diuen, ai!, la plaza del ?rbol¡ª, hi creix una olivera, sense saber-se per qu¨¨.