Mons paral¡¤lels

En els seus bons temps, el Paral¡¤lel va tenir la major concentraci¨® de teatres i locals d¡¯oci per metre quadrat del m¨®n. Entre la seva inauguraci¨® i la fi de la Guerra Civil, aquest passeig va ser la porta d¡¯entrada de la modernitat al nostre pa¨ªs, i el lloc on va apar¨¨ixer la cultura de masses a Catalunya i en catal¨¤. Tanmateix, per una estranya conjunci¨® de factors, aquell esclat de creativitat va ser oblidat. I nom¨¦s en va quedar el record nost¨¤lgic i cast¨ªs d¡¯una ¨¨poca perduda. Ara, el director esc¨¨nic Xavier Albert¨ª i el periodista Eduard Molner han recuperat aquell passat en la mostra El Paral¡¤lel, 1894-1939, que es podr¨¤ veure al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) fins a final de febrer de l¡¯any que ve.

El Paral¡¤lel d¡¯abans del Paral¡¤lel. Parlo amb els senyors Molner i Albert¨ª a la terrassa del CCCB, disposat a deixar-me sorprendre per una hist¨°ria que intueixo mai explicada del tot, i el primer que descobreixo s¨®n les fal¡¤l¨¤cies sobre el bateig de l¡¯avinguda. Tradicionalment, ha circulat la llegenda que el nom havia estat obra de l¡¯astr¨°nom Josep Comas ¡ªdirector de l¡¯Observatori Fabra¡ª, ja que l¡¯avinguda coincideix amb el paral¡¤lel terrestre 41? 22¡¯ 34¡± Nord. Ell hauria donat uns diners a la seva cuinera per obrir una casa de menjars a canvi que es digu¨¦s El Paralelo. Molner es remou a la cadira: ¡°Aix¨° ¨¦s mentida, aquest nom ja surt en el pla Cerd¨¤ de 1859 com un dels l¨ªmits de l¡¯Eixample. Havia de ser un passeig residencial que vorejava el Poble-sec, llavors una zona de domini militar on no es podia construir. Qui el va batejar aix¨ª va ser el mateix Ildefons Cerd¨¤¡±.

A mitjan segle XIX, el Paral¡¤lel formava part de les hortes de Sant Bertran, una terra de ning¨² on es barrejaven els conreus amb barraques habitades per delinq¨¹ents, prostitutes, gitanos i traginers, molt freq¨¹entada de nit per qui buscava gresca. ¡°All¨¤ es tra?ar¨¤ el Paral¡¤lel ¡ªcontinua Albert¨ª¡ª, que ser¨¤ inaugurat el 8 d¡¯octubre de 1894 com l¡¯avinguda del Marqu¨¦s del Duero. Malgrat que el poble respectar¨¤ el nom original i durant molts anys conviur¨¤ la doble denominaci¨®¡±. D¡¯aquests primers temps podeu consultar els llibres Cuarenta a?os de vida barcelonesa (Memphis, 1944) i Biograf¨ªa del Paralelo: 1894-1934 (Memphis, 1945), de Luis Caba?as.

El paral¡¤lel dels barracons.La incertesa urban¨ªstica del Paral¡¤lel es perllongaria molts anys. El passeig havia de tenir 50 metres d¡¯amplada, per¨° els propietaris dels terrenys s¡¯hi oposaven. Per arribar a un acord, l¡¯Ajuntament va proposar que tots els edificis tinguessin un porxo que els unifiqu¨¦s est¨¨ticament. No obstant aix¨°, pocs constructors van obeir aquesta normativa, i van preferir edificar magatzems i tallers provisionals que es convertirien en els futurs teatres. ¡°Que el Paral¡¤lel fos un eix d¡¯espectacles no ho havia previst ning¨² ¡ªdiu Molner¡ª. El frac¨¤s urban¨ªstic i l¡¯abs¨¨ncia de model cultural del pla Cerd¨¤ va provocar que molts dels barracons que hi havia llavors a la pla?a Catalunya ¡ªcom ara el Circo Ecuestre Alegr¨ªa o el Panorama Waterloo¡ª, es traslladessin aqu¨ª. La nova emigraci¨® reclamava un espai per fer-se visible i les arts esc¨¨niques es van convertir en un mirall de la societat del moment¡±.

El primer local constru?t al Paral¡¤lel va ser el Circo Espa?ol Modelo (despr¨¦s l¡¯Espanyol). Malgrat que el circ mai no va ser hegem¨°nic, va sovintejar de manera fragment¨¤ria en espectacles molt diversos, convertit en un dels primers trets caracter¨ªstics del teatre que s¡¯hi feia. Una altra disciplina art¨ªstica molt popular en els primers anys va ser la pantomima. En aquest art va excel¡¤lir la fam¨ªlia Onofri, que es va instal¡¤lar l¡¯any 1898 a l¡¯Espanyol i que despr¨¦s va obrir sala pr¨°pia ¡ªel teatre Onofri¡ª, on ara hi ha el teatre Condal. En aquests mateixos anys tamb¨¦ arriba el cinemat¨°graf a l¡¯aire lliure, i espectacles de baixa estofa com les fires de monstres o els xarlatans de carrer, precedents de les varietats que es veurien en locals com el Pompeia, el Bataclan o la Pajarera Catalana (despr¨¦s El Molino).

La primera m¨²sica que va triomfar al Paral¡¤lel va ser el flamenc, que interpretaven els gitanos de Montju?c i del Morrot. Aviat se¡¯ls afegiria el cuplet, sorgit directament dels prost¨ªbuls, que era una barreja de can?¨®, dansa i comportament esc¨¨nic for?a provocatiu. ¡°Amb el temps, les cupletistes es desvinculen de la prostituci¨® ¡ªdiu Albert¨ª¡ª, i es transformen en artistes, aixoplugant-se en el music hall. Encara que no ser¨¤ fins a l¡¯aparici¨® de personatges com Raquel Meller o Consuelo Bello, La Fornarina, que es va legitimar aquest col¡¤lectiu¡±.

Aquest per¨ªode queda reflectit en llibres com per exemple Gran Teatro Espa?ol 1892-1935 (Imprimatur, 2011) de Josep Cunill. O Les nits de Barcelona (P¨°rtic, 1969) i El Molino. Memorias de un setent¨®n (Dopesa, 1983) de Sebasti¨¤ Gasch.

El Paral¡¤lel dels teatres. L¡¯aristocr¨¤cia havia obert el teatre de la Santa Creu, despr¨¦s la burgesia obriria el Liceu i el Teatre Nou, mentre que la nova burgesia de final del segle XIX preferia el passeig de Gr¨¤cia, amb el Tivoli o el Novedades. La classe treballadora no tindria acc¨¦s a l¡¯escena fins a l¡¯obertura dels locals del Paral¡¤lel, com ara l¡¯Arnau, l¡¯Olimpia o el Talia.

¡°Aquests establiments responien a la f¨®rmula industrial del teatre per hores, on en un mateix dia i lloc es podien veure diverses obres ¡ªdiu Albert¨ª¡ª. L¡¯espectador podia comprar entrada per una fracci¨® de la funci¨®, tot s¡¯aprofitava al m¨¤xim, i si no funcionava desapareixia r¨¤pidament de la cartellera. El primer g¨¨nere d¡¯¨¨xit va ser el drama costumista, amb ?ngel Guimer¨¤ i Santiago Rusi?ol com les figures m¨¦s respectades. Tamb¨¦ va triomfar el melodrama, amb autors com Emilio Graells i Gonzalo Jover. O el drama social, que tindria com a m¨¤xima figura Jos¨¦ Fola Ig¨²rbide. El consum d¡¯aquest teatre sovint s¡¯acompanyava d¡¯una paperina de cacauets que ajudava l¡¯espectador a no defallir durant unes funcions que es podien allargar m¨¦s de quatre hores¡±.

D¡¯aquesta activitat esc¨¨nica en podeu trobar informaci¨® a Hist¨°ria del teatre catal¨¤ (Mill¨¤, 1978) de Xavier F¨¤bregas o a Les arts esc¨¨niques a Catalunya (Gal¨¤xia Gutenberg, 2011) de Jordi Jan¨¦.

El Paral¡¤lel canalla. La prostituci¨® a la Barcelona de final del segle XIX presentava dimensions gegantines. El barri de les Drassanes ¡ªrebatejat despr¨¦s com el Districte Cinqu¨¨ o barri Chino¡ª era un dels principals productors i distribu?dors mundials de pornografia. I aviat el Paral¡¤lel i el Poble-sec es van convertir en la met¨¤stasi d¡¯aquell m¨®n plaent, vist amb gran hostilitat per la burgesia. Josep Pla deia en el seu llibre sobre Barcelona que durant la seva estada a la ciutat amb prou feines havia trepitjat aquesta avinguda.

¡°No es pot entendre el Paral¡¤lel sense l¡¯expansi¨® d¡¯una part dels usos del Districte Cinqu¨¨ ¡ªdiu Molner¡ª. Els teatres no s¨®n ¨²nicament locals amb un escenari, sin¨® que disposen de pasteres on s¡¯organitzen timbes de cartes i de ruleta, i de reservats privats on els clients poden gaudir de les noies. El carrer Nou de la Rambla ¨¦s el nexe d¡¯uni¨® entre el Paral¡¤lel i el Chino, amb una gran oferta d¡¯activitats vinculades amb els escenaris: acad¨¨mies d¡¯artistes, m¨²sics, representants, ag¨¨ncies de contractaci¨®, modistes i cl¨ªniques de malalties sexuals.

Tots dos barris es modifiquen a partir de la Primera Guerra Mundial, que suposa l¡¯entrada de diners i de turisme. I a tots dos arriba la droga, la famosa coca?na que causa furor en els establiments nocturns de la ciutat¡±. Com a reflex d¡¯aquest m¨®n canalla apareix un g¨¨nere teatral aut¨°cton, conegut com a drama realista del Districte Cinqu¨¨, que mostra la sordidesa de la prostituci¨® m¨¦s degradada, la drogoaddicci¨® i l¡¯explotaci¨® dels infants, amb una figura cabdal com ser¨¤ Juli Vallmitjana. S¨®n obres escrites per autors vinculats al periodisme llibertari i al catalanisme d¡¯esquerres, com ara Josep Amich i Bert Amichatis.

D¡¯aquest m¨®n en tenim descripcions excel¡¤lents, com el llibre Historia y leyenda del barrio Chino (Campana, 1996) de Paco Villar, o La Barcelona pecadora (Contravent, 2009) de Dom¨¨nec Bellmunt.

El Paral¡¤lel del vodevil i la sarsuela. A principi del XX, al teatre en catal¨¤ li mancava el p¨²blic i es va refugiar al Paral¡¤lel, moment que coincideix amb la seva maduresa esc¨¨nica, quan arriben el vodevil, el teatre l¨ªric i la sarsuela catalana. El vodevil comen?a amb companyies estrangeres, per¨° aviat es catalanitza amb artistes com Montserrat Casals ¡ªm¨¦s coneguda com Elena Jordi¡ª o Josep Papitu Santpere. En aquest g¨¨nere popular hi havia una cr¨ªtica expl¨ªcita a la hipocresia burgesa, i va seduir fins i tot autors de fama com Santiago Rusi?ol.

¡°Als anys vint la llengua hegem¨°nica del Paral¡¤lel era el catal¨¤ ¡ªdiu Albert¨ª¡ª. I alguns cr¨ªtics ja qualificaven els espectacles que s¡¯hi feien com una part de la cultura nacional. Aix¨° explica que autors benestants com Josep Maria de Sagarra hi estrenessin les seves obres. L¡¯any 1924, quan la sarsuela de repertori en castell¨¤ va entrar en decad¨¨ncia, es va posar de moda la sarsuela en catal¨¤, m¨¦s propera a l¡¯opereta centreeuropea i amb Rafael Mart¨ªnez Valls com a figura principal. Aquest g¨¨nere va ser un gran planter en el qual van comen?ar molts artistes, com per exemple Emili Vendrell o Marcos Redondo.

Podem consultar les Mem¨°ries (Butxaca, 2012) de J. M. de Sagarra, Elena Jordi una reina berguedana a la cort del Paral¡¤lel (Espill, 1999) de Josep Cunill, o El mestre Vendrell i jo. Mem¨°ries (Ayma, 1953) d¡¯Emili Vendrell.

El Paral¡¤lel de la revista. Acabada la Gran Guerra, va arribar un nou g¨¨nere teatral des de Par¨ªs, que tindria una gran influ¨¨ncia en la cultura popular. Es tractava de la revista, que canviaria el teatre musical de varietats, sobretot despr¨¦s de l¡¯¨¨xit de les revistes de Manuel Sugra?es, sempre batejades amb t¨ªtols de sis lletres, com Kiss me, Eureka o Oui Oui. Aquests espectacles incorporaven elements tan originals com les plataformes girat¨°ries que Max Reinhardt acabava d¡¯inventar a Berl¨ªn o noves formes d¡¯il¡¤luminaci¨® esc¨¨nica.

¡°El pioner de la revista va ser Joaquim Montero, que muntava espectacles on es combinava el castell¨¤ i el catal¨¤, de caire costumista i amb certa preocupaci¨® social ¡ªaclareix Molner¡ª. Defensava un catalanisme popular i republic¨¤, que es reflecteix en els seus personatges carism¨¤tics, com la Paralela (la dona que vol fer fortuna a l¡¯escenari), el Nandu (el pag¨¨s que arriba a la gran ciutat) o el Municipal (el representant de l¡¯autoritat, castell¨¤ i gandul). Montero va arribar a incloure-hi el cinema barrejat amb el teatre, en quatre revistes conegudes com Monter¨°graf¡±.

La popularitat d¡¯aquest g¨¨nere va atraure autors tan diversos com Sagarra, Francesc Madrid o M¨¤rius Aguilar, tot i que la seva m¨¤xima figura va ser Carles Salda?a Alady ¡ªtamb¨¦ conegut com el Ganso del Hongo¡ª, que va introduir l¡¯estil dels chansonniers i diseurs parisencs. ¡°Els artistes d¡¯aquella ¨¨poca fan un teatre estrictament comercial, sempre amatents a les reaccions del p¨²blic ¡ªafegeix Albert¨ª¡ª. Les sales s¨®n obertes les 24 hores al dia i els espectacles canvien i es modifiquen cont¨ªnuament. Aix¨° genera un tipus d¡¯actor molt vers¨¤til i un p¨²blic que interv¨¦ amb molta for?a. La quarta paret del teatre burg¨¨s no hi ¨¦s, l¡¯espectador provoca, opina, transgredeix, atura la representaci¨® o interpel¡¤la l¡¯artista¡±.

D¡¯aquella ¨¨poca cal rescatar Rialles, ll¨¤grimes i vedettes. Mem¨°ries d¡¯Alady (Bruguera, 1965) de Carles Salda?a, o Barcelona y la noche (Jan¨¦s, 1949) d¡¯Angel Z¨²?iga.

El Paral¡¤lel de la pol¨ªtica. A la d¨¨cada de 1930 el Paral¡¤lel ¨¦s un term¨°metre del pa¨ªs, i durant la Segona Rep¨²blica ser¨¤ rebatejat com a avinguda Francesc Layret. En els teatres no es fan tan sols representacions, tamb¨¦ s¡¯organitzen actes dels partits i dels sindicats. Aix¨° afavoreix l¡¯aparici¨® d¡¯un teatre pol¨ªtic, caracteritzat per l¡¯abs¨¨ncia de matisos; un teatre de tesi que deixa molt clara la postura de l¡¯autor. Tant el barri Chino com el Poble-sec s¨®n barriades on s¡¯organitzen els grups m¨¦s extremistes. En aquest ambient surten iniciatives com per exemple les Vetllades Avenir de Felip Cortiella, un llibertari que dirigeix una companyia de teatre amateur, amb la qual estrenar¨¤ per primera vegada a Catalunya les obres del noruec Henrik Ibsen.

En els teatres del Paral¡¤lel convivien autors i espectadors de diverses ideologies. Era com¨² que en caf¨¨s com La Tranquilidad es reunissin tant els pistolers de la FAI com els de la patronal. D¡¯aquest ambient mest¨ªs surten personatges com Alejandro Lerroux, conegut com el Rei del Paral¡¤lel. Fins i tot obres comercials es tenyeixen de manera natural d¡¯ideologia. Per exemple, Marieta de l¡¯ull viu ¡ªd¡¯Amichatis, Mantua i Enric Morera¡ª no ¨¦s teatre pol¨ªtic, per¨° el seu protagonista ¨¦s clarament republic¨¤.

Aquest ¨¦s el gran moment de l¡¯avinguda, on el 78% dels locals es dediquen a l¡¯oferta l¨²dica, amb bars com El Pe?¨®n o el Borrell, caf¨¨s com el Chicago o l¡¯Espanyol, i cinemes, teatres o balls com El Tropez¨®n i l¡¯Apolo. De fet, en aquest per¨ªode fins i tot la burgesia acaba freq¨¹entant aquests establiments. Aix¨° no es talla amb l¡¯esclat de la Guerra Civil, tot i que durant el conflicte els espectacles es banalitzen i es converteix en un lloc d¡¯esbarjo per als soldats que tornen dels camps de batalla.

Per entendre millor aquesta ¨¨poca podem llegir Fets i gent del Poble Sec (Ajuntament de Barcelona, 2006) i El Paral¡¤lel, hist¨°ria d¡¯un mite (Pag¨¨s, 1998) de Miquel Badenas. O El emperador del Paralelo (RBA, 2012) de Jos¨¦ ?lvarez Junco.

El Paral¡¤lel de la mem¨°ria. Xavier Albert¨ª i Eduard Molner coincideixen a dir que la principal motivaci¨® de l¡¯exposici¨® ha estat recuperar la mem¨°ria perduda d¡¯aquells espectacles. ¡°La burgesia els havia rebutjat per prejudicis de classe, mentre que els cr¨ªtics republicans els consideraven xarons i grollers. Despr¨¦s el franquisme n¡¯esborra el record pel seu component republic¨¤, llibertari i catal¨¤. Durant la Transici¨®, els cr¨ªtics passen per alt aquest llegat, i quan es crea el c¨¤non del qu¨¨ ¨¦s o no ¨¦s cultura catalana, no hi figuren. Tanmateix, el Paral¡¤lel ¨¦s la porta d¡¯entrada de la modernitat, de la cultura de masses i de les avantguardes a casa nostra. Picasso associava el cubisme amb el cuplet¡±.

Com defensa Albert¨ª: ¡°Les sarsueles, els drames, les revistes o els musicals escrits en catal¨¤, de diverses qualitats, sumen milers d¡¯obres. Per¨° ¨¦s un tresor patrimonial que ha estat excl¨°s. Cap altra cultura europea havia sonoritzat tants discs de pedra que mai m¨¦s es van tornar a escoltar ni a gravar¡±. Molner afegeix: ¡°Hem tardat quatre anys a recollir tot el material, quatre anys d¡¯obrir calaixos que no havia obert ning¨². La bibliografia del Paral¡¤lel anterior a 1939 sempre ha estat tenyida d¡¯una enyoran?a pr¨°pia de l¡¯exili, com la dels periodistes M¨¤rius Aguilar i Rafael Moragas Moraguetes, que van signar amb el pseud¨°nim de Luis Caba?as els seus llibres escrits a M¨¨xic. Nosaltres vam trobar les mem¨°ries in¨¨dites de Rosend Llurba, ¨²niques, ja que van ser fetes a Barcelona durant la postguerra¡±. Despr¨¦s, el periodisme burg¨¨s va desenvolupar una mirada complaent ¡ªcom ara la de Llu¨ªs Permanyer (El Molino, un siglo de historia. Angl¨¦, 2009)¡ª, on ha desaparegut la for?a del lloc per donar pas a la nost¨¤lgia i el costumisme.

¡°Aquesta no ¨¦s una exposici¨® de rel¨ªquies esc¨¨niques. Qui vingui a veure-la amb prou feines trobar¨¤ un barret d¡¯en Borr¨¤s o un ventall de Raquel Meller. L¡¯objectiu ¨¦s proposar una reflexi¨® sociol¨°gica sobre l¡¯entrada de la modernitat a Catalunya ¡ªdefensen Molner i Albert¨ª¡ª, amb pintures, molta fotografia in¨¨dita, partitures, caricatures o cartells, que permeten recuperar un tros de la nostra hist¨°ria que ens ha estat negat. Si li preguntes a un franc¨¨s qui era Maurice Chevalier o la Mistinguet, tothom els coneix. Aqu¨ª ning¨² es recorda de Josep Santpere o d¡¯Elena Jordi, que omplien 2.000 localitats a diari. En catal¨¤ i sense subvencions!¡±