M¨¦s cruel? Millor

A la narrativa catalana ¡°es valora la llengua, no el risc de la veu, quan de fet sovint el virtuosisme ling¨¹¨ªstic ¨¦s la tapadora per dissimular la manca de talent¡±. L¨²cida i agosarada, aquesta sent¨¨ncia de Ricard Biel (Badalona, 1970) pertany a l¡¯antologia Veus, on Lolita Bosch va incloure el relat que ara obre el nou recull del badalon¨ª. La veu, doncs, per sobre de la llengua, la veu com a signe de talent. Tota una declaraci¨® de principis, i per a Biel, tota una po¨¨tica. Ho palesa Llit d¡¯espines (Emboscall, 2008), amb un adolescent que dissecciona sense pietat l¡¯entorn i la fam¨ªlia, i ho ratifica Potser perqu¨¨ ¨¦rem nens (Amsterdam, 2009), premi Just Casero, en el qual un altre noi, ara amb germana petita per odiar, repetia f¨®rmula amb una insol¨¨ncia que va fer c¨®rrer rius de tinta. Si alguna cosa destacava en totes dues novel¡¤les, solv¨¨ncia a banda, era la veu dels seus narradors: jove, arriscada, indefugible. Pol¨ªticament incorrecta, i torbadora fins a extrems poc habituals entre nosaltres. L¡¯emprada per Biel era, en fi, una veu potent a seguir de prop.

I vet aqu¨ª que arriben els contes d¡¯Un grapat de mala herba, amb el retorn del badalon¨ª ¡ªno debades traductor d¡¯autors com ara Patricia Highsmith¡ª al g¨¨nere que el va veure n¨¦ixer. I vet aqu¨ª que, del t¨ªtol als paratextos, tot apunta que Biel hi insisteix: dels nou contes del recull, en efecte, sis tenen nens o adolescents com a eix vertebrador; i dels nou, a m¨¦s, sis utilitzen la primera persona, recurs clau per introduir cosmovisions pertorbadores. El lector, per tant, hi trobar¨¤ contes com Canalla, amb un jove que cuida un nen retardat des de l¡¯¨¤nsia i la vergonya; com L¡¯ordre establert, amb un adult que recorda fins a quin punt admirava el seu pare maltractador, sobretot quan l¡¯atonyinava de petit; i com Les edats, amb un vell que aparenta estimar un nen per beneficiar-se la mare. S¨®n relats que cal llegir, i no per morbo. S¨®n el pinyol de la proposta de Biel, la prova del nou del seu talent, les p¨¤gines que li donen la ra¨®. S¨®n la confirmaci¨® d¡¯una veu.

Preocupa m¨¦s, per¨°, la manca d¡¯alternatives del recull. Quan s¡¯allunya de la p¨ªndola salingeriana i l¡¯ambig¨¹itat moral, quan abandona els seus nens turmentats, la narrativa de Biel s¡¯entesta de forma insospitada en t¨°pics sobre el mal, la culpa i l¡¯egoisme. Deixant de banda aspectes, ai las, per millorar en la llengua ¡ªhi ha comes rere subjecte en p¨¤gines com la 52, la 66 i la 119, per dir nom¨¦s algun detall¡ª, un es pregunta si la tebior de contes com Els ¨¤mbits naturals o Relat d¡¯un aspirant no prov¨¦, per comparaci¨®, dels seus protagonistes adults. Encara m¨¦s, en un relat tan fred com Llimona, amb el fill frustrat d¡¯un pare escriptor d¡¯¨¨xit, aviat neix la sospita de si el problema no rau en la tercera persona. Hi ha excepcions, ¨¦s clar, sobretot la brutal hist¨°ria de dem¨¨ncia de Dist¨¤ncia relativa, la m¨¦s cruel i una de les m¨¦s reeixides. La conclusi¨®, malgrat tot, ¨¦s evident: quan pertorba, quan fa mal, quan uneix inf¨¤ncia i perversi¨®, Biel excel¡¤leix. Aix¨° salva, i amb nota, Un grapat de mala herba, per¨° genera un dubte: ?sabr¨¤ l¡¯autor, en el futur, trobar altres veus sense acudir a m¨¦s innocents ofuscats o, al contrari, hi insistir¨¤ fins a for?ar el virtuosisme? Com a la protagonista d¡¯El piano no es toca, un altre relat notable, la resposta li ser¨¤ sens dubte inc¨°moda; caldr¨¤ veure, a m¨¦s, si ho ¨¦s per sort o per desgr¨¤cia.