Ironia i mesura

Per a una estudiant dels anys seixanta, Josep Ferrater Mora era un fil¨°sof que s¡¯havia hagut d¡¯exiliar als 24 anys, quan tot just havia comen?at la seva carrera acad¨¨mica a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) com a deixeble de Joaquim Xirau. Sab¨ªem que era l¡¯autor d¡¯un util¨ªssim Diccionario de filosof¨ªa i d¡¯un manual de l¨°gica matem¨¤tica gr¨¤cies al qual vam comen?ar a con¨¨ixer que existia una l¨°gica diferent de la l¨°gica aristot¨¨lico-tomista que els nostres professors ens ensenyaven. Un cop llicenciada i aprofitant una estada als Estats Units, el vaig voler con¨¨ixer personalment a la Universitat de Bryn Mawr, una universitat femenina on Ferrater va acabar arrelant el 1949 despr¨¦s d¡¯haver viscut a l¡¯Havana i a Santiago de Xile.

Aquella primera trobada amb Ferrater no va ser gran cosa. Ens va rebre, a mi, el meu marit Francisco Rico i l¡¯hispanista Ciriaco Mor¨®n, en un despatx min¨²scul del departament de Filosofia de Bryn Mawr, i l¡¯entrevista va ser curta i no del tot acollidora. La primera impressi¨® que feia Ferrater no era la d¡¯un home que esmerc¨¦s simpatia i cordialitat a tort i a dret. En aquells moments acabava de publicar el llibre El ser y la muerte, primer intent de bastir el que finalment seria la seva manera espec¨ªfica de fer filosofia, un m¨¨tode que va batejar amb el nom d¡¯¡°integracionisme¡±, i que va explicar amb m¨¦s detall en llibres posteriors: El ser y el sentido i De la materia a la raz¨®n. S¡¯ha de recon¨¨ixer que ¡°integracionisme¡± no era un concepte engrescador, era m¨¦s aviat equ¨ªvoc, ra¨® per la qual l¡¯esfor? de Ferrater a fer una filosofia pr¨°pia no va tenir gaire fortuna, cosa que ell mateix reconeixia amb humor (¡°no ha interessat a ning¨²¡±), per¨° que sempre va lamentar. Tot fil¨°sof voldria ser capa? d¡¯albirar el seu sistema, de poder oferir al m¨®n un pensament original. Ferrater ho va fer, per¨° amb poc ¨¨xit. Contra el que hauria volgut, ha passat a la hist¨°ria com l¡¯autor del millor i m¨¦s complet diccionari de filosofia en llengua espanyola. Que no ¨¦s poca cosa. Quatre volums monumentals que va qualificar d¡¯¡°obra impossible¡±, una ¡°oda comen?ada... que no puc acabar mai¡±.

La UAB va ser la primera de les universitats espanyoles que va distingir Ferrater Mora amb el doctorat honoris causa, el 1979. Vaig tenir l¡¯honor de fer-li la laudatio. Estrenada la transici¨® a la democr¨¤cia, no em vaig voler fixar tant en la seva obra filos¨°fica, que sempre ¨¦s m¨¦s atemporal, com en un llibre que primer va passar una mica desapercebut, per¨° que anys despr¨¦s ha estat profusament reeditat, la darrera vegada ara mateix a La Butxaca: Les formes de la vida catalana. Segons explicava el seu autor, la intenci¨® que el va dur a escriure¡¯l va ser explicar als xilens com ¨¦rem els catalans. De fet, estava perfilant el seu autoretrat i tamb¨¦ la seva manera de filosofar. La ironia, el seny, la mesura i la continu?tat, les quatre virtuts fonamentals del catal¨¤, eren les virtuts de Ferrater Mora i els valors que l¡¯inspiraven. La seva ¨¦s una filosofia mesurada i assenyada, perqu¨¨ ¡°l¡¯home mesurat ¨¦s aquell que admet el s¨ª i el no de totes les coses¡±. Per aix¨° ¨¦s integracionista, perqu¨¨ defuig els absoluts, les maj¨²scules i les ess¨¨ncies de tota mena, sabedor que la realitat mai no es pot encabir en grans conceptes, sin¨® que ha de ser vista amb certa dist¨¤ncia, amb admiraci¨®, s¨ª, per¨° sense la passi¨® i la vehem¨¨ncia que ofusquen i impedeixen una visi¨® clara.

El que va comen?ar sent l¡¯admiraci¨® d¡¯una alumna per un mestre lluny¨¤ que, com molts d¡¯altres, havia estat excl¨°s de les universitats espanyoles, aviat va esdevenir una excel¡¤lent relaci¨® de col¡¤lega i amic. Ferrater Mora venia sovint a Barcelona, on hi tenia la seva germana. Mai no va deixar de sentir curiositat pel que es feia aqu¨ª. Mai no va desvincular-se ni del seu temps ni del seu pa¨ªs. Donava confer¨¨ncies, escrivia als diaris, participava en cursos, perqu¨¨ no volia perdre la connexi¨® i perqu¨¨ es volia mantenir fidel a la realitat; com deia, tocar de peus a terra.

A difer¨¨ncia de la majoria de pensadors espanyols que menyspreen la filosofia del seu pa¨ªs (els catalans no en s¨®n una excepci¨®), Ferrater va admirar Eugeni d¡¯Ors, Unamuno i Ortega. De D¡¯Ors subratlla la import¨¤ncia de ¡°l¡¯obra ben feta¡±, una qualitat que no li pot ser regatejada a qui va emprendre tot sol i sense gaire ajut de ning¨² (¡°perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s r¨¤pid que tenir un equip¡±, ironitzava) una obra de la magnitud del Diccionario de filosof¨ªa, i que no es cansava de revisar i corregir cada edici¨® dels seus llibres. El tarann¨¤ ir¨°nic i esc¨¨ptic que cultiva amb virtuositat admirable el porta a abra?ar la proposta orsiana de ¡°creure sols a mitges¡± en les coses, per tal de relativitzar-les i desdramatitzar-les. Aquest mateix tarann¨¤ l¡¯ajuda a viure amb optimisme, obertura i fins i tot il¡¤lusi¨® el dest¨ª de l¡¯exiliat. Com ha explicat molt b¨¦ Jordi Gr¨¤cia, Ferrater Mora va ser dels pocs exiliats que no va convertir en trag¨¨dia la seva condici¨®, sin¨® que la va afrontar amb ganes d¡¯aprofitar tot el que li oferien els llocs que el van acollir. Havia fet seves les paraules del savi grec: ¡°No queixar-se ni exultar, no plorar ni riure, sin¨® comprendre¡±.

Ferrater va ser capdavanter en tot. Va ser el primer a publicar en castell¨¤ un llibre de l¨°gica matem¨¤tica, el primer a parlar de filosofia anal¨ªtica, el primer que va publicar un llibre sobre ¨¨tica aplicada. Quan la filosofia pura el va comen?ar a avorrir, es va posar a fer cinema, a escriure novel¡¤les i contes. No li va representar cap esfor? adaptar-se a les noves tecnologies, i ho va fer abans que ning¨². Tenia la casa plena d¡¯ordinadors... i de gats! La seva segona esposa, Priscilla Cohn, havia aconseguit convertir-lo a la causa dels drets dels animals.

Va rebre guardons importants, com ara el Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries i la Creu de Sant Jordi. Per¨° hauria desitjat un altre reconeixement: veure publicades les seves obres completes. No ho va aconseguir. Cap editorial no es va voler arriscar, cap ens p¨²blic no va considerar interessant subvencionar l¡¯edici¨® d¡¯un dels referents m¨¦s indiscutibles de la nostra filosofia contempor¨¤nia. No ho puc entendre.