Els ulls sords

Llig el rebombori que s¡¯ha armat per la visita de la reina Sofia amb motiu del lliurament dels Premis Jaume I. ¡°La fam¨ªlia reial est¨¤ molt preocupada¡±, ¡°han sonat les primeres alarmes¡±, diuen els mitjans. La premsa espanyola segueix emprant un perfil baix amb el tema de la Corona i, en general, silencien els lemes que se senten en les manifestacions, com ara ¡°?Queremos un pisito, como el del Principito!¡±, ¡°?Pr¨®ximo desalojo, la Zarzuela!¡±, o coses encara pitjors. Si al fatxenda de Cristiano Ronaldo li diuen de tot, amb la Casa Reial s¡¯ha obert la veda, i all¨¤ on van els seus membres reben tota mena de jaculat¨°ries d¡¯una massa emprenyada. Vaig estar present en l¡¯arribada de la reina a la Llotja de Val¨¨ncia, on sumptuosament es lliuraven aquests premis surrealistes, i on una gernaci¨® l¡¯esperava amb banderes anarquistes i algunes d¡¯estelades, xiulant i escridassant els assistents i titllant-los de ¡°pocavergonyes¡±. Davant d¡¯aquell escenari crispat, la policia va mantindre un aire impassible, i la reina, quan va baixar de l¡¯autom¨°bil, sol¡¤l¨ªcitament rebuda per Alberto Fabra (al capdavall, el president m¨¦s trist de la hist¨°ria del Regne), va saludar els manifestants, amb el seu somriure professional, com si aquells ciutadans hi estigueren per complimentar-la. Com m¨¦s saludava, m¨¦s irritava la gent reunida, i les cares dels policies m¨¦s inexpressives es tornaven. Tots feien els ulls grossos (o millor dit ¡°els ulls sords¡±, per emprar una expressi¨® encunyada per Vicente Verd¨²). En moltes de les cr¨°niques aparegudes en els mitjans de comunicaci¨® s¡¯ha penjat un v¨ªdeo de 40 segons, en qu¨¨ es pot percebre amb quina tensi¨® va transc¨®rrer l¡¯acte. En alguns mitjans s¡¯hi ha introdu?t tamb¨¦ un espot publicitari, en concret d¡¯un banc, que dura 20 segons. Aix¨ª les coses, per a poder veure com els indignats increpaven la reina i els pol¨ªtics que l¡¯acompanyaven (40¡¯¡¯), cal empassar-se les bondats d¡¯un banc (20¡¯¡¯) i tot all¨° de bo que ens prometen (¡°un negoci intel¡¤ligent¡±). ?s un recurs habitual de la premsa digital: amb el v¨ªdeo anterior de l¡¯esbroncada als pr¨ªnceps a Oviedo calia empassar-se pr¨¨viament una marca de desodorant mascul¨ª. Ah, la publicitat! On est¨¤ la not¨ªcia? En l¡¯esbroncada a la reina? Doncs posem-hi la falca publicit¨¤ria, que de segur que tindr¨¤ moltes visites. Per tant, i tal com estan les coses, la Casa Reial, que tan alerta est¨¤ ara a la q¨¹esti¨® propagandista, faria molt b¨¦ d¡¯acompanyar aquestes not¨ªcies amb un anunci previ sobre les bondats del seu r¨¨gim. Mentrestant, monarques, pol¨ªtics i empresaris han de seguir somrient com si no passara res, saludant a tort i a dret, sense veure-hi ni sentir-hi res. ?o ¨¦s, fent els ulls sords: un bon lema per a definir aquesta ¨¨poca tan sinistra.