L¡¯¨²ltim paisatgista

Ha eixit un dia inesperadament fred i r¨²fol. Aix¨ª i tot anem fins a la Muntanyeta dels Sants, al bell mig dels arrossars de Sueca, on hem quedat amb el pintor Josep Esteve Adam. Titllar-lo com l¡¯¨²ltim paisatgista valenci¨¤ ¨¦s una exageraci¨®, per¨° period¨ªsticament ¨¦s un titular amb for?a, i la idea, comptat i debatut, ¨¦s plausible. Esteve Adam ¨¦s un dels darrers pintors que conec que pinta del natural, a plein air, seguint els passos de Lozano i Michavila. Me¡¯l trobe a la Muntanyeta, arredossat, amb la gorra clavada i amb un folre polar cordat fins al coll. Fa fred, per¨° la vista ¨¦s fant¨¤stica, com de seguida em fa recon¨¦ixer, justificant aix¨ª aquell escenari, del tot inusual en aquesta s¨¨rie. I em conta l¡¯an¨¨cdota seg¨¹ent: ¡°Un dia em vaig trobar amb el mestre Francesc Lozano. Havia plogut molt i feia un fred de mil dimonis. Li vaig dir: ¡®Hui no deu haver anat al camp!¡¯. Ell em va mirar divertit i em va contestar: ¡®No he pintat, per¨° he estat en el paisatge¡¯¡±. Nulla dia sine linea seria el lema de Lozano, si l¡¯entengu¨¦rem com cap dia sense dibuixar, o almenys sense eixir al camp, sense explorar, encara que siga mentalment, el paisatge, les possibilitats que t¨¦. ¡°La Muntanyeta dels Sants ofereix un paisatge inesgotable. Cada dia ¨¦s distint¡­ Cada dia i cada hora! Des de fa un quant temps, no tan sols apunte darrere el llen? el dia, sin¨® tamb¨¦ l¡¯hora¡±, diu Esteve Adam. Quan arribem ha acabat una taula a l¡¯oli, en qu¨¨ es veuen els arrossars, i al fons, la ratlla fosca de la mar. L¡¯acompanya Juanvi, un entusiasta amateur de l¡¯art, que tamb¨¦ pondera amb encert les possibilitats d¡¯aquell escenari. ¡°Si C¨¦zanne haguera tingut la Muntanyeta dels Sants!¡±, exclama ara Esteve Adam, rient. Aquella imatge ¨¦s divertida i li demane que la desenvolupe. ¡°S¨ª, la muntanya de Santa Vict¨°ria est¨¤ molt b¨¦, per¨° qu¨¨ haguera pintat C¨¦zanne amb aquest paisatge! Uf! Buenooo¡­¡±. Tamb¨¦ ¨¦s un argument plausible: m¡¯imagine Paul C¨¦zanne, carregat amb el cavallet, acompanyat del barbut Camille Pissarro, enfrontant-se al motiu albuferenc. Aquells camps treballats, aquelles l¨ªnies rectes, aquells malves i grisos del cel, tot apunta a un paisatge impressionista, a una vista de les que feia el malcarat pintor d¡¯Ais des del Toulounet. ¡°Mira com ha canviat el paisatge en molt poc de temps! Aix¨° de fer una fotografia i pintar basant-s¡¯hi no ¨¦s pintura! Jo gaudisc ac¨ª, al camp!¡±.

Es fa el silenci. Hi ha arribat un ornit¨°leg i ha plantat la ullera al nostre costat, enfocant-la cap a l¡¯ullal de Baldov¨ª. M¨¦s enll¨¤ hi ha un altre ullal, una taca de verd fosc, d¡¯aig¨¹es espesses, envoltada del verd grisenc del canyar. Al voltant s¡¯estenen els camps de l¡¯arrossar, inundats, amb un verd pristi que creix entre solcs fangosos. Esteve Adam trau un quadern de camp i un estoig amb unes aquarel¡¤les: ¨¦s de la casa anglesa Winsor-Newton, una capseta perfectament pensada per a anar a pintar al camp. ¡°Els anglesos fan aquestes coses¡­ Com que els agrada tant la natura, ho tenen tot ben pensat¡±. Sobre el full del quadern fa una pinzellada llarga d¡¯un gris blavenc. Despr¨¦s repeteix el moviment, per la part inferior, amb una pinzellada de verd fosc ampolla. Amb un pinzell m¨¦s fi, pinta el canyar, amb bruns i ocres i blancs.¡­ A poc a poc, aquella imatge va prenent consist¨¨ncia i assemblant-se meravellosament (la pintura sempre ¨¦s un acte num¨ªnic, a un pas de la m¨¤gia) al panorama que s¡¯est¨¦n davant nostre. Li comente que el pintor Alfred Sisley sempre comen?ava pintant el cel i que deia que, depenent de la manera com li havia quedat, sabia si el quadre funcionaria o no. Hi est¨¤ d¡¯acord, i Juanvi remata dient que ¡°el cel ho ¨¦s tot¡±. Esteve Adam continua pintant i diu: ¡°De vegades, no saps qu¨¨ eixir¨¤¡­ En la pintura tamb¨¦ hi ha una certa improvisaci¨®¡­ Dius, ¡®Xe, aix¨° no m¡¯ho esperava¡¯ i segueixes per aquell cam¨ª, a veure on et condueix¡±.

"Si C¨¦zanne haguera tingut la Muntanyeta

El seu apunt ¨¦s preci¨®s, com tots els que t¨¦ en aquell bloc, i en molts altres, que han estat molt elogiats pels cr¨ªtics d¡¯arts, entre els quals hi ha Juan Manuel Bonet, amb qui mant¨¦ una amistat des de fa molts anys. ¡°Reivindique el paisatge! Alguns ens veuen com a demod¨¦s, per¨° en el paisatge hi est¨¤ tot, o quasi tot¡­ ?s el pas a l¡¯abstracci¨®¡­ Pintors com Rothko, com R¨¤fols-Casamada, han estat paisatgistes excel¡¤lents! A mi no em molesta que em diguen demod¨¦!¡±. Estic totalment d¡¯acord amb ell, fins i tot aquesta idea que ell expressa ha aparegut en molts dels estudis anteriors: la necessitat de retornar al paisatge, d¡¯eixir fora de l¡¯estudi, de pintar la realitat. ¡°Si els nostres paisatges hagueren estat m¨¦s pintats, m¨¦s estudiats, m¨¦s volguts, possiblement no s¡¯hauria produ?t una destrucci¨® de la costa valenciana tan salvatge!¡±, proposa Esteve Adam. Em mira i somriu: ¡°Jo s¨®c un supervivent de l¡¯antiga escola de Belles Arts, aquella que era animada per Lozano, Am¨¦rigo, Genaro Lahuerta¡­ Amb el trasllat al Polit¨¨cnic es va modernitzar, per¨° all¨° va ser fatal per al paisatgisme. Jo hi he vist estudiants copiant un paisatge de Sorolla d¡¯una fotografia, en lloc d¡¯anar-se¡¯n al camp!¡±.

De nou ha canviat el paisatge sobre la marjal: ara s¡¯hi est¨¦n una boira minsa, que esborra l¡¯horitz¨®. Uns pinsans passen volant, i deixen un rastre de pinzellades blanques, i una puput crea una ona de color canella, just al davant de l¡¯ornit¨°leg. Damunt nostre un grup de corbs volen formant una V, cam¨ª de terres m¨¦s c¨¤lides i llunyanes. Li dic si ell no empra la c¨¤mera i em diu que s¨ª, que naturalment. Per¨° que del natural ¨¦s d¡¯on es prenen les millors sensacions. ¡°Luis Arcas pintava en l¡¯estudi. Valent¨ª Pla li feia el revelatge a color de les fotografies, en gran format. L¡¯obra d¡¯Arcas ¨¦s espl¨¨ndida, les coloracions de les margues, les barrancades, l¡¯¨²s de l¡¯esp¨¤tula, el maneig del pinzell¡­ Ho tenia tot, Arcas! I era molt bona persona¡±. Li pregunte per altres paisatgistes que admire, contemporanis seus. Em parla de Calo Carratal¨¢ i Marcelo Fuentes. I afig el nom de Ximo Michavila: ¡°Ximo em deia: ¡®s¨®c un pintor de paisatge!¡¯. I aix¨ª ¨¦s, la seua s¨¨rie sobre l¡¯Albufera naix de l¡¯estudi del natural, i s¡¯endinsa en l¡¯abstracci¨®¡±.

Pintors com Rothko, com

Comen?a a plovisquejar i arrepleguem els estris. Per camins marjalencs arribem fins a Algemes¨ª, on Josep Esteve Adam t¨¦ l¡¯estudi, al carrer de Ribera. ?s un espai perfectament dissenyat, un cub, amb un finestral ample que mira al nord, per on entra ¡°una llum perfecta¡±. Un jardinet interior, amb una llimera i uns xiprers que projecten una pau ser¨¤fica i plena, esponjosa, ideal per al cultiu de l¡¯art. En l¡¯estudi Josep Esteve Adam treballa els quadres m¨¦s grans, basant-se en els seus apunts. En aquell moment enllesteix un quadre important de la vista des del Micalet de Val¨¨ncia, un treball de simetries, d¡¯escaire i cartab¨® realment impressionant. ?s un regal que vol fer a la seua n¨¦ta Eva. En l¡¯estudi hi ha tamb¨¦ els seus treballs de retratista, rostres d¡¯amics amb els quals es reuneix tots els dilluns, capitanejats per Leonardo Borr¨¤s, escultor i mestre benvolgut de tants i tants artistes de la Ribera, i en qu¨¨ tampoc no falta Pepe Pellicer, un altre pintor paisatgista excel¡¤lent. En aquell ambient, a Esteve Adam se¡¯l veu feli?, realitzat, fins i tot dir¨ªem que en la plenitud pict¨°rica. Li ho comente i em diu que s¨ª, per¨° que li ha costat molt, que no ha estat f¨¤cil: ¡°Mon pare s¡¯oposava al fet que pintara¡­ En canvi, ma mare sempre em va fer costat! Qu¨¨ en far¨ªem, de l¡¯art, sense les mares!¡­¡±. M¡¯explica les seues perip¨¨cies de joventut per seguir el seu cam¨ª, els anys passats a Lugo, les pen¨²ries, les dificultats (¡°no m¡¯han regalat res!¡±). ¡°De mon pare vaig heretar la serietat pel que fa a la faena, el rigor, la tenacitat, l¡¯esfor?¡­¡±, diu ponderant unes coses i altres.

Em mostra el retrat d¡¯un amic, Josep Escart¨ª, un dels pocs llauradors de pedra picada que queden a Algemes¨ª. ?s un retrat poder¨®s, amb moltes energies condensades. ¡°Amb ell anava a esporgar els tarongers, en aquells dies de dificultats. Encara conserve la destral¡­ I un campet de tarongers, que em llaure jo mateix¡±. Li pregunte si mai ha pintat el tarongerar i em diu que no, que no li abelleix pintar-lo. ¡°El taronger no ¨¦s un arbre agra?t¡±, diu. Pense que s¡¯equivoca i que ¨¦s una ll¨¤stima que aquells horts de la Ribera ning¨² no els haja pintat com es mereixen. En la conversa s¡¯esmenta el nom de Teodor Andreu Sentamans, contemporani de Joaquim Sorolla i un dels pocs que va fixar aquelles entrades als horts, amb els tarongers amb taronges pengim-penjam i les alt¨ªssimes palmeres coronant el mas. ¡°Un dia Genov¨¦s em va dir que l¡¯¨²nica cosa que ell no pintaria en sa vida seria un taronger! T¨¦ una tonalitat verda tan lletja!¡±, diu. Per¨° tot seguit afig: ¡°?s clar que Antonio L¨®pez va pintar uns codonys verdaderament meravellosos¡­¡±. Mira la llimera que creix en el pati, amb unes llimes que comencen a groguejar. ¡°Potser m¡¯anime amb la llimera¡±, conclou rient. Pot ser un primer pas molt interessant.