Raimon, 50 moments

El Liceu s¡¯atapeir¨¤ dem¨¤ (les entrades es van esgotar fa prop d¡¯un mes i mig) per celebrar amb Ramon Pelegero, Raimon (X¨¤tiva, 1940), els 50 anys del seu primer concert a Barcelona.

S¨®n, mai m¨¦s ben dit, 50 anys al vent. Un vent que no sempre ha bufat a favor, m¨¦s aviat al contrari. Amb les veles desplegades i salvant tots els esculls, els que ja hi eren i els que d¡¯altres anaven col¡¤locant, Raimon encara no ha arribat a port. Aturar-se no est¨¤ en el seu full de ruta, el seu viatge ¨¦s dels que no tenen un final concret perqu¨¨ el cam¨ª i el final s¨®n una mateixa cosa: la vida.

L¡¯exposici¨® Raimon, 50 anys al vent del m¨®n, al centre Arts Santa M¨°nica de Barcelona fins al 26 de gener i que Quadern va visitar amb el mateix cantautor, acumula molts records que no s¨®n solament seus: la majoria ja pertanyen al coneixement col¡¤lectiu. Tamb¨¦ la Filmoteca de Catalunya li va voler retre homenatge amb tres sessions dedicades a la seva obra. Al mateix temps, s¡¯acaba de publicar la nova edici¨® del llibre Les hores guanyades, escrit el 1981 i reeditat ara com La vida immediata, que aporta una visi¨® entranyable i realista d¡¯un moment crucial de la nostra hist¨°ria. Sens dubte, ¨¦s el moment Raimon.

Raimon s¨®n 50 anys de concerts, 50 records, 50 raons, senzillament 50 notes preses al vent per entendre una perviv¨¨ncia art¨ªstica i personal.

1 He deixat ma mare. Pare (Josep Pelegero) anarcosindicalista i ebenista, empresonat diversos cops. Mare (Dolors Sanchis) que cantava la seva versi¨® de la Internacional cada Primer de Maig i a qui despr¨¦s dedic¨¤ una can?¨®. Neix Ramon Pelegero el 2 de desembre de 1940.

2 El carrer blanc de X¨¤tiva. ¡°...on jug¨¤vem tots, els m¨¦s petits i els m¨¦s grans, carrer de terra i de pols...¡±, evoca la lletra d¡¯una can?¨® seva, un carrer en una poblaci¨® arrasada per Felip V que ho recorda amb un quadre de cap per avall en el museu.

3 El flaut¨ª. A partir dels cinc anys Raimon estudia solfeig amb el m¨¨tode Hilari¨®n Eslava i comen?a a tocar el flaut¨ª a la Banda Nova de X¨¤tiva, la dels treballadors.

4 El Pele. Joan Fuster escriu el 1962: ¡°El Pele ¡ªRamon Pelegero¡ª ¨¦s un xicot que canta i guitarreja amb un vernacle potable¡±. Aix¨ª se¡¯l coneixer¨¤ en els seus or¨ªgens art¨ªstics.

5 Al vent. Octubre de 1959, un viatge de X¨¤tiva a Val¨¨ncia en la part posterior d¡¯una moto; el vent colpejant la cara... Neix una de les proclames de la lluita per la democracia.

6 Casa Pedro, 1961. Joan Fuster i el futur activista cultural i editor Eliseu Climent munten un concurs literari a Val¨¨ncia. El lliurament es fa al bar Casa Pedro. Per amenitzar-ho es contracta El Pele, que canta tres can?ons franceses, entre elles Les feuilles mortes, i Al vent. Fuster recorda: ¡°Va cobrar 40 duros miserables, mai havia guanyat tants diners i en tan poc temps¡±.

7 Raimon. El Pele no semblava seri¨®s; calia una cosa m¨¦s art¨ªstica; la idea del canvi i el nou nom van sorgir d¡¯Eliseu Climent: Raimon li semblava que tenia reminisc¨¨ncies dels trobadors.

8 Trobada a Castell¨®, 1962. Animats per Fuster, alguns dels membres dels Setze Jutges (Espin¨¤s, Abella, Pi de la Serra) viatgen a Castell¨®. En una taverna, ¡°entre cacauets i gots de vi¡±, Raimon canta les seves tres ¨²niques can?ons: Al vent, Som i La pedra. S¡¯inicia una relaci¨® cabdal per a la cultura catalana.

9 Els Setze Jutges. ¡°No em vaig unir a ells perqu¨¨ mai es va plantejar. Jo era de Val¨¨ncia, ells de Barcelona... El Jutges feien ex¨¤mens als nous membres i Llu¨ªs Serrahima em va dir que quan em van sentir cantar van pensar que no era necessari un examen, que ja podia seguir sol. Cant¨¤rem junts un parell d¡¯anys¡±.

10 Diguem no. El 14 de maig de 1962, una reuni¨® d¡¯estudiants a la Universitat de Val¨¨ncia per escoltar l¡¯¨²ltim disc de Brassens va ser interrompuda per la policia; diversos d¡¯ells van ser torturats i empresonats. Per culpa d¡¯un examen de geografia, Raimon no va poder assistir-hi. De la r¨¤bia en con¨¨ixer-ho va sorgir la can?¨® Diguem no.

11 F¨°rum Verg¨¦s. Sota l¡¯ep¨ªgraf Les noves veus, el 15 de desembre de 1962 Raimon actua per primera vegada a Barcelona en el desaparegut F¨°rum Verg¨¦s. Primera part: Raimon, Miquel Porter, Espin¨¤s, Abella i Pi de la Serra. Remei Margarit, malalta, no va poder assistir-hi i es va posar una cinta amb la seva veu. Segona part: Grau Carol, Salvador Escamilla i Pere Cervera.

12 Primer EP (1963). ¡°El meu primer disc el va treure Edigsa quan encara era Ediphone, segell de la casa de cursos per correu CCC. Va estar a punt de no sortir per raons estrictament est¨¨tiques. Havien fet uns arranjaments molt d¡¯¨¨poca que no tenien res a veure amb el que jo havia fet. Vaig dir que ho feia a guitarra sola o no ho feia. Va ser una llarga discussi¨® amb Enric Gispert, al final nom¨¦s Som t¨¦ una mica d¡¯arranjament. Li van donar el premi Revelaci¨®n dels cr¨ªtics de Madrid i Barcelona¡±.

13 ¡°El poeta de la can?¨®¡±. Aix¨ª l¡¯anunciava Edigsa en el primer p¨°ster, el 1963. ?s molt jove. ¡°Quan ho veig, penso que aquest podria ser el meu n¨¦t. Ho porto dins, per¨° evidentment quan tens 72 anys ho tens molt amagat. F¨ªsicament estic lluny dels 22 anys, per¨° persisteix l¡¯esperit de reflexi¨® i de revolta davant de la injust¨ªcia. No s¨®c pol¨ªtic, no ho he estat mai, per¨° formo part de la polis, sento una certa consci¨¨ncia de grup i, al mateix temps, una consci¨¨ncia individual: que no se¡¯m mengi el grup ni jo menjar-me el grup¡±.

14 Salvador Espriu. Any 1963: ¡°Jo havia musicat Can?¨® del capvespre. Vam parlar per tel¨¨fon i el primer que em va dir va ser: ¡®L¡¯admiro profundament¡¯; vaig pensar: anem b¨¦. Vaig anar a casa seva i vam parlar fins a les tres de la nit del pa¨ªs, de poesia i de T.S. Eliot, Verlaine, Salinas... els que jo llegia. Li vaig cantar la can?¨® i va dir: ¡®Endavant¡¯¡±. Despr¨¦s han seguit 24 can?ons m¨¦s sobre textos del poeta.

15 Se¡¯n va anar. En l¡¯intens 1963 guanya, compartit amb Salom¨¦, el V Festival del Mediterrani amb Se¡¯n va anar, una can?¨® escrita per Lle¨® Borrell i Josep Maria Andreu. Raimon no estava d¡¯acord a participar-hi perqu¨¨ no era el seu estil. Fuster el va conv¨¨ncer de la import¨¤ncia de presentar-se en catal¨¤ i de l¡¯embranzida que aix¨° donaria a la can?¨® catalana. Els participants podien cantar tamb¨¦ can?ons del seu repertori; a Raimon no el van deixar. La filmaci¨® de TVE es va perdre misteriosament.

16 Primer LP. Raimon: disc antol¨°gic de les seves can?ons, de 1964, ser¨¤ el primer disc de llarga durada d¡¯un cantant en catal¨¤ amb textos de presentaci¨® en castell¨¤ de Jos¨¦ Luis Aranguren i en catal¨¤ de Salvador Espriu; les can?ons eren tradu?des al castell¨¤ per Jos¨¦ Hierro i Gabriel Celaya. ¡°Estava cantat en directe al Casino de l¡¯Alian?a per¨° era gent convidada, no era un veritable directe¡±.

17 Can?ons de la roda del temps (1965). Primer disc tem¨¤tic del panorama catal¨¤. ¡°Quan vaig con¨¨ixer Espriu ja tenia al cap musicar aquests 12 poemes, per¨° no sabia si seria capa? de fer-ho. Quan les vaig acabar, les hi vaig cantar en el soterrani de la llibreria Ona de Barcelona i li van agradar. Van trigar un any a publicar-se perqu¨¨ Edigsa no ho veia comercial i possiblement tenien ra¨®. Lletres complicades i guitarra a palo seco. Joan Mir¨® va fer la portada. Amb ella i els escrits de Fuster i Espriu, Edigsa, com una concessi¨® a l¡¯artista, va publicar-ho¡±. El disc no s¡¯ha reeditat mai. La versi¨® en CD ¨¦s posterior, amb arranjaments d¡¯Antoni Ros Marb¨¤.

18 Art original als discos. La portada original de Mir¨® per a Can?ons de la roda del temps no va ser l¡¯¨²nica d¡¯un artista per a un disc de Raimon. El mateix Mir¨® en faria una altra despr¨¦s. Seguirien obres d¡¯Antoni T¨¤pies, Andreu Alfaro i l¡¯Equipo Cr¨®nica. ?s fruit de la seva relaci¨® intensa, de sempre, amb artistes i escriptors.

19 Debut a Madrid (1965). ¡°El concert es va fer l¡¯1 de novembre als Amigos de la Unesco. L¡¯havien programat a la Zarzuela, per¨° ho van prohibir. Era dels primers cops que cantava sol. Al Casino de l¡¯Alian?a va ser el primer a Barcelona, per¨° abans ja havia cantat a Mallorca durant el servei militar¡±. Andreu Alfaro va fer el dibuix per al programa, del qual ara s¡¯ha fet el ne¨® de l¡¯exposici¨® a l¡¯Arts Santa M¨°nica¡±.

20 Treballar¨¦ el teu cos. Raimon edita les seves can?ons d¡¯amor l¡¯any 1966; enmig de tanta den¨²ncia social, aquestes composicions es converteixen en una presa de partit gaireb¨¦ radical per la poesia. ¡°La moda era just la contr¨¤ria. Alg¨² no s¡¯ho va prendre b¨¦, per¨° la majoria de la gent ho va trobar normal. No vaig esperar que Franco es mor¨ªs per cantar a l¡¯amor¡±.

21 Creaci¨® i censura. M¨¦s que de censura, en el cas de Raimon caldria parlar de persecuci¨®. En el primer EP se substitueixen paraules cabdals i es canvia el t¨ªtol de Diguem no per Ahir. Posteriorment, la censura li afegeix coses com ara l¡¯esperp¨¨ntic cor ¡°Israel, Israel¡± entre les estrofes de Cantarem la vida en el primer LP per evitar la identificaci¨® amb el poble de Catalunya. Se suprimeixen can?ons senceres per a disc, r¨¤dio o concerts. Es prohibeixen recitals un rere l¡¯altre. Una persecuci¨® que duraria tota la dictadura, per¨° que no va descoratjar Raimon; la seva creativitat es va mantenir intaca.

22 Olympia, Par¨ªs. El 7 de juny de 1966, Raimon va ser el primer cantant en catal¨¤ que actuava en el m¨ªtic local parisenc. Yves Montand presentava el ¡°jove Brassens¡± a la premsa. El 2006 es va editar un doble CD amb l¡¯actuaci¨® de 1966 i la darrera, del 2006. ¡°Dos concerts amb 40 anys de difer¨¨ncia... Tornar a l¡¯Olympia fou entranyable perqu¨¨ el local ¨¦s igual per¨° no ¨¦s igual. T¨¨cnicament ¨¦s millor, per¨° els camerinos ja no tenen aquell tufillo d¡¯hist¨°ria que tenien¡±.

23 Concert a l¡¯IQS. Institut Qu¨ªmic de Sarri¨¤, 15 de novembre de 1966. ¡°Era la primera vegada que alg¨² que cantava en catal¨¤ sortia dels petits teatres per a un concert massiu. Jo ja havia actuat a l¡¯Olympia amb molta repercussi¨®, cosa que explica la quantitat de gent que va venir¡±. Unes 4.000 persones.

24 El mite del Palau. Tocar al Palau de la M¨²sica ¨¦s una fita per als artistes en catal¨¤. El primer concert de Raimon all¨¤ va ser el 20 de gener de 1967. ¡°Va caldre fer dues actuacions perqu¨¨ ¨¦s van acabar les entrades molt de pressa. D¡¯aquesta actuaci¨® van treure un disc, per¨° jo no em vaig assabentar de res. No m¡¯agrada, hi ha un exc¨¦s d¡¯aplaudiments. La gent no compra un disc per sentir aplaudiments. En aquella ¨¨poca jo encara no podia controlar els meus discos. Al mateix temps va sortir el directe de l¡¯Olympia i va ser diferent. Aqu¨ª no es tenia pr¨¤ctica de fer discos en directe¡±. Va ser el primer disc de concert d¡¯un cantant en catal¨¤.

25 Premi Francis Carco (1967). L¡¯Acad¨¦mie Fran?aise du Disque concedeix a Raimon ¨¤ l¡¯Olympia el seu guard¨®: ser¨¤ el primer reconeixement internacional per a un cantant de parla catalana.

26 Annalisa Corti. Esposa, amiga, musa, m¨¤nager, arxivista, companya de viatges i de lectures... Annalisa ¨¦s la consci¨¨ncia externa de Raimon. El 22 d¡¯agost de 1966 es van casar a Ostia Antica. Des de llavors ning¨² podr¨¤ imaginar Raimon sense Annalisa. ¡°Vindr¨¤ el teu cos que suaument em poses / en el meu cos quan ens sentim ben junts / i floriran millor que mai les roses: / Poc a poc ens clourem com un puny¡±. (De la can?¨® Com un puny).

27 Madrid, 1968. Facultat d¡¯Econ¨°miques, davant unes 6.000 persones: ¡°Hi havia una complicitat contra la dictadura. Sabien que se¡¯m prohibia. La recaptaci¨® va ser per als treballadors en vaga de la Pegaso i per comprar dues impressores vietnamites. Era el moment de la can?¨® protesta, i el protesta del qual m¨¦s ¨¦s parlava era jo¡±.

28 La can?¨® protesta. ¡°Sempre he lluitat contra les etiquetes i contra aquesta en particular. ?s reductiva, sembla que hauries d¡¯estar sempre a la contra. Qualsevol persona que s¡¯expressa art¨ªsticament dif¨ªcilment es queda redu?t a un aspecte. Despr¨¦s van parlar de can?¨® c¨ªvica, per¨° tampoc, la realitat ¨¦s que les can?ons s¨®n bones o dolentes, i aix¨° ¨¦s el que hi ha¡±.

29 Montserrat, 1970.¡°El tancament d¡¯intel¡¤lectuals era per cridar l¡¯atenci¨® del m¨®n sobre el Proc¨¦s de Burgos, en qu¨¨ havien de condemnar a mort cinc persones. Una mobilitzaci¨® important: van venir T¨¤pies, Mir¨®, Gabriel Ferrater, gent amb ress¨° internacional¡±.

30 Veles e vents (1970). Primera can?¨® que fa sobre un poema d¡¯Ausi¨¤s March; en seguirien d¡¯altres, i tamb¨¦ de Ro¨ªs de Corella, Joan Timoneda, Valeri Fuster, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Bernat Metge, Franc¨ª Guerau, Jaume Roig, Moss¨¨n Estanya... Les arrels de la poesia catalana portades al gran p¨²blic.

31 Pete Seeger (1971). ¡°El vaig con¨¨ixer als Estats Units, en una esgl¨¦sia, i em va fer cantar amb ell. Despr¨¦s el vam conv¨¨ncer perqu¨¨ vingu¨¦s a Espanya. No volia mentre visqu¨¦s Franco, per¨° li vam dir que solament ens arribaven veus de la dreta m¨¦s b¨¨stia i que, si no venia gent com ell, semblaria que solament hi ha dreta al m¨®n. Va cantar a Terrassa, Sevilla i Sant Sebasti¨¤. El van prohibir a la Universitat de Barcelona. Jo el vaig presentar a Terrassa, per¨° no vaig cantar perqu¨¨ ho tenia prohibit¡±.

32 Catalonian Protest Songs. LP de 1971 amb deu can?ons enregistrat al m¨ªtic segell Folkways, on havien gravat Seeger, Woody Guthrie o Leadbelly. Se¡¯n van fer dues edicions, per¨° mai es va editar a Catalunya. Ara es pot trobar a Spotify.

33 ¡°Declaracions de principis¡±. ¡°Una cr¨ªtica del The New York Times deia que les meves can?ons eren declaracions de principis. I possiblement moltes fetes durant la dictadura ho s¨®n. Diguem no est¨¤ contra la por, el vesament de sang sempre in¨²til, la injust¨ªcia i la fam. S¨®n quatre pilars que segueixen estant en aquest moment, en qu¨¨ s¡¯intenta l¡¯empobriment de la poblaci¨® enmig d¡¯una injust¨ªcia quotidiana. Jo no ho dic expl¨ªcitament, per¨° est¨¤ en can?ons com aquesta¡±.

34 Amanda (1973). Setmanes despr¨¦s de l¡¯assassinat de V¨ªctor Jara a Xile per la dictadura militar, Raimon tradu?a al catal¨¤ l¡¯emblem¨¤tica Te recuerdo, Amanda, l¡¯¨²nica can?¨® aliena del seu repertori.

35 Al vent, en japon¨¨s. A l¡¯inici dels concerts de la gira pel Jap¨® el 1977, un cor de nens interpretava Al vent en japon¨¨s. ¡°Fa goig, per¨° no t¡¯assabentes del que diuen, suposes que ho fan b¨¦. Al Jap¨® ho prepar¨¤vem abans amb la traductora, per¨° despr¨¦s veies que parlava i la gent somreia i et preguntaves ¡®Qu¨¨ estar¨¤ dient?¡¯. De vegades es colen errors, com a Una vaca amb un vedellet en bra?os, que van traduir com Una vaca amb un vellet en bra?os. Com a t¨ªtol no est¨¤ malament, per¨° ¨¦s una altra cosa¡±.

36 Can?ons ¡®mutants¡¯. La for?a de Raimon ha estat tal que les seves can?ons han sonat en les veus de Josep Carreras, Daniel Viglietti, Serrat, Camilo Sexto, la Coral Sant Jordi, l¡¯Orquestra Plateria, Dyango, Moncho o Verdicel, que en va fer un c¨®mic.

37 Impenitent lector. ¡°Gramsci, jutament amb Sartre, Camus, Fuster, Espriu i Pla, ¨¦s l¡¯autor que m¨¦s m¡¯ha ajudat a viure. M¨¦s lluny queden ?luard, Montaigne, Leopardi, el Kazantzakis del El Crist de nou crucificat, el Hansum de Fam, la poesia de Pavese i, a un altre nivell, Ausi¨¤s March, els poetes del 27 espanyol, i Montale i Voltaire i Diderot, i tants d¡¯altres que compondrien una llista molt llarga d¡¯enumerar¡±. Un amor que va quedar pal¨¨s en el programa Literal que el 1992 va dirigir i presentar a TVE Catalunya amb entrevistes a molts i importants escriptors.

38 L¡¯integral (1981). Enregistramnent de totes les seves can?ons amb nous arranjaments. Primera edici¨® en una caixa de deu LP. El 1993 es va posar al dia en sis CD i, set anys despr¨¦s, en una nova edici¨® en deu, editant-se tamb¨¦ en un DVD. En el moment del llan?ament, Raimon coment¨¤: ¡°Tota la meva feina cap en un DVD!¡±

39 La vida immediata. Inicialment, el llibre es va editar amb el t¨ªtol Les hores robades, el 1983. ¡°La nova edici¨® d¡¯ara recull el t¨ªtol original; llavors l¡¯editor tenia diversos llibres que comen?aven per la vida... i vam haver de canviar-ho. ?s un diari de 1981 amb reflexions sobre el que succe?a. La sortida de la dictadura va ser durilla, mantinc una visi¨® molt cr¨ªtica de com es va fer i el llibre reflecteix coses que ja es veien venir¡±. Entrada del 25 de juny de 1981: ¡°Hi ha gent que se sent ferida en la seva intimitat per la continuada pol¨ªtica d¡¯atacs, retallades, tergiversacions i mentides que Catalunya est¨¤ patint des des la mort del dictador ¡ªquan les patia d¡¯una altra manera¡ª o, per ser m¨¦s exactes, des de l¡¯endem¨¤ mateix de les eleccions de juny de 1977¡±.

40 Mel¨°man. ¡°Tinc una manera segura de no perdre el temps: escoltar B¨¦la Bart¨®k¡±, diu un gran amant de la m¨²sica, m¨®n al qual ha contribu?t amb m¨¦s de quaranta discos.

41 Incomprensi¨® ling¨¹¨ªstica. Despr¨¦s d¡¯un concert a Madrid durant la dictadura, un dels organitzadors li va comentar: ¡°Pero t¨², cuando muera Franco, cantar¨¢s en castellano, ?no?¡±. Raimon canta en catal¨¤ ¡°perqu¨¨ ¨¦s la meva llengua¡±.

42 Quatre generacions.¡°Faig can?ons perqu¨¨ la gent les faci seves; si no, per qu¨¨ aprofita una can?¨®? Em produeix plaer sentir cantar una can?¨® meva encara que qui la canta no s¨¤piga que ¨¦s meva. En cantar-la l¡¯ha fet seva i d¡¯aix¨° es tracta: que la gent s¡¯apropi? de les can?ons¡±.

43 L¡¯accent de la Costera. ¡°Espriu em va dir: ¡®Tu canta com parles, no et preocupis d¡¯imitar un tipus de fon¨¨tica que no ¨¦s la teva¡¯. I aix¨ª ho he fet, des de la meva pr¨°pia fon¨¨tica, que tamb¨¦ ¨¦s una manera d¡¯assenyalar la unitat de la llengua¡±.

44 Creu de Sant Jordi: no. ¡°La vaig rebutjar perqu¨¨, essent les primeres, hauria d¡¯haver-hi hagut algun representant del moviment obrer que havia lluitat contra la dictadura. S¨ª, Pere Quart tamb¨¦ ho va fer per¨° no ens hav¨ªem posat d¡¯acord¡±

?45 30 anys d¡¯Al vent. El Palau Sant Jordi es va omplir per a la commemoraci¨®. Van acompanyar Raimon Pete Seeger, Daniel Viglietti, Serrat, Paco Ib¨¢?ez, Michel Portal, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Mikel Laboa, Luis Cilia, la Coral Sant Jordi, un grup de percussi¨® japon¨¨s i la Lira Ampostina, amb qui va tornar a tocar el flaut¨ª.

46 Homenatge a Miguel ?ngel Blanco (Madrid, 1997). Despr¨¦s de l¡¯esbroncada d¡¯una part del p¨²blic, Las Provincias (diari deg¨¤ de la premsa valenciana) titulava: ¡°Rechazo total a Raimon por su mitin filol¨®gico y actitud crispadora. Indignaci¨®n por utilizar el festival como plataforma catalanista¡±. ¡°S¨®n coses que poden passar; llavors penses: tinc jo ra¨® i no ells. Si tens una actitud coherent i fas les coses amb honestedat, sempre hi ha una classe de gent que no vol entendre-ho perqu¨¨ estan acostumats a no ser ni coherents ni honestos¡±.

47 Sense medalla a X¨¤tiva. L¡¯Ajuntament de X¨¤tiva (PP) li nega el 2010 la Medalla d¡¯Or de la ciutat que havien demanat els regidors del PSPV.

48 Gira universit¨¤ria. Enguany, les universitats de Berl¨ªn, Luxemburg, Londres, Par¨ªs i Roma han acollit actuacions i xerrades seves. ¡°Hi ha estudiants de filologia rom¨¤nica interessats en el que faig i uns altres que ara em coneixen per Internet. ?s diferent, perqu¨¨ all¨¤ tot ¨¦s nou¡±.

49 Humilitat. Des del primer dia. ¡°Ja als vuitanta em titllaven de mite, per¨° jo mai he volgut ser un mite, sempre he volgut ser un cantant. Com a mite deixo bastant a desitjar¡±.

50 Al¡¤l¨¨rgia tecnol¨°gica. Viu sense m¨°bil, Facebook, Twitter, MP3...