¡°Als anys vuitanta, des de l¡¯esquerra van buscar matar-me art¨ªsticament¡±

La trobada amb Raimon t¨¦ lloc uns dies abans de les eleccions catalanes en una de les depend¨¨ncies del centre Arts Santa M¨°nica, on hi ha l¡¯exposici¨® que repassa la seva traject¨°ria.

Pregunta. La vida immediata, llibre acabat de reeditar (Plataforma), reflecteix el seu pensament del 1981. Com va ser de dif¨ªcil el pas del franquisme a la democr¨¤cia?

Resposta. En sortir de la dictadura es va instal¡¤lar el pensament que la cr¨ªtica als partits era cr¨ªtica a la democr¨¤cia, i aix¨° no ¨¦s veritat. No es coneix democr¨¤cia sense partits, per¨° des del moment en qu¨¨ els partits necessiten diners per poder ser alguna cosa dins del sistema, tot canvia. Qui t¨¦ m¨¦s diners ¨¦s qui m¨¦s publicitat fa, arriba a m¨¦s gent i m¨¦s possibilitats t¨¦ d¡¯obtenir vots. Aix¨° li d¨®na un aire terrible al sistema democr¨¤tic; ja se sap que els diners, per all¨¤ on passen, deixen marca, com l¡¯oli. Les llibertats s¨®n molt dif¨ªcils d¡¯aconseguir, i de democr¨¤cia no n¡¯hi ha mai suficient; ara, si nom¨¦s serveix per poder votar cada quatre anys, ben poca cosa ¨¦s. Si s¡¯eliminen els serveis p¨²blics, si la sanitat es privatitza, si les pensions estan en un ai!, quin coi de sistema ¨¦s aquest? En el llibre algunes d¡¯aquestes reflexions ja hi s¨®n, i es van fer fa 30 anys.

P. Optimista o pessimista?

R. M¡¯agrada la frase que Antonio Gramsci va prendre com a lema de l¡¯estat de l¡¯esperit: el pessimisme de la ra¨® i l¡¯optimisme de la voluntat. No enganyar-se, veure on ets i veure que la voluntat pot canviar el pessimisme. Jo intento, tant en parlar com en les can?ons, ser descriptiu i que els altres prenguin la seva posici¨®. Optimista o pessimista? No ho s¨¦.

"La consulta ¨¦s crucial per a l'independentisme. S'ha de fer per saber el pes d'aquest desig"

P. Per¨° com influeix tot aix¨° en la seva activitat creativa?

R. No ¨¦s immediat. No ¨¦s que passi alguna cosa i de seguida es reflecteixi, de vegades et surt al cap de molts anys. Tinc coses comen?ades i cada vegada em costa m¨¦s acabar-les, per¨° mentre tingui alguna cosa a dir, continuar¨¦. Recordo que a Gil de Biedma li van preguntar per qu¨¨ havia abandonat la poesia, i va contestar que la poesia l¡¯havia abandonat a ell. Arriba un moment en qu¨¨ aix¨° s¡¯asseca, pots estar b¨¦ per¨° falla l¡¯expressi¨®, el que dius ¨¦s una banalitat o ha estat dit mil vegades o cantat millor. Quan jo arribi a aquesta conclusi¨® ¨¦s quan dir¨¦: fins aqu¨ª he arribat.

P. El seu pensament es reflecteix en les noves veus?

R. Hi ha creadors que estan molt putejats perqu¨¨ diuen les coses d¡¯una altra manera i no encaixen amb les modes. A m¨¦s, s¡¯afegeix la proliferaci¨® de videoclips que converteixen la can?¨® en banda sonora d¡¯unes imatges. Si la m¨²sica se sent pels ulls, fotuda. Et poden donar gat per llebre, perqu¨¨ mentre els ulls miren, l¡¯o?da no est¨¤ posant tota l¡¯atenci¨®. Aix¨° ha canviat la manera d¡¯escoltar. Per¨° no som unidimensionals, que Marcuse em perdoni: un pot estar sentint Lady Gaga i oblidar-se de la mis¨¨ria quotidiana i, despr¨¦s, en sortir del concert es troba amb la realitat i es cabreja.

P. ?Desenganyat en comprovar que molts (artistes, p¨²blic, programadors, pol¨ªtics) que amb la dictadura estaven al seu costat despr¨¦s es van anar allunyant o van canviar de posici¨®?

R. Era normal. Els vuitanta van ser molt durs. Si m¡¯hagu¨¦s mort el 1980, ara tindria est¨¤tues pertot arreu. Prefereixo no tenir est¨¤tues! En ser viu, no et podien matar directament, hauria estat poc correcte, pol¨ªticament. Van buscar matar-me art¨ªsticament amb un argument molt conservador: ¡°Est¨¤ molt b¨¦ que artistes, escriptors, cantants... hagin lluitat contra la dictadura, els paguem els serveis prestats, per¨° com que ara ja no hi ha dictadura, doncs ja no els necessitem¡±. I aix¨° ho deia l¡¯esquerra! Era l¡¯¨¨poca de la gresca i del porro... I com que jo no anava per aquest cam¨ª, em van disparar des de molts angles, per¨° vaig aguantar.

P. Com veu els darrers esdeveniments a Catalunya amb el tema de l¡¯independentisme?

R. Hi ha hagut un falsejament enorme en aquest tema; el debat crucial ¨¦s la consulta, que s¡¯ha de fer per saber el pes real d¡¯un fet que s¡¯ha plantat aqu¨ª d¡¯una forma clara i que t¨¦ tant de pes: un desig d¡¯independ¨¨ncia compartit per molta gent. Una consulta que el Govern d¡¯Espanya hauria de dir que ¨¦s perfectament v¨¤lida. Per qu¨¨ no ha de ser v¨¤lida? Dir una altra cosa seria una aberraci¨® no solament pol¨ªtica, sin¨® de l¨°gica racional i pur esperit democr¨¤tic. Segons vagi la consulta, es va cap a un costat o cap a un altre. Encara n¡¯hi ha molts que no reconeixen que a Espanya hi ha molta gent que parla altres lleng¨¹es i que tenen el dret de parlar-les, un dret putejat pel franquisme. Hi ha un detall que se sol oblidar: quan va acabar la guerra, el castell¨¤ no el van prohibir i el catal¨¤, s¨ª; van prohibir la cultura catalana en bloc. ?s una difer¨¨ncia que s¡¯ha d¡¯entendre i que ¨¦s fonamental. Recordo un acudit de Cesc en el qual uns turistes miraven una sardana i un deia: ¡°Quin flamenc tan bonic!¡±.