El pessebre del Papa

No sembla que el llibre de Benet XVI La inf¨¤ncia de Jes¨²s, presentat a la premsa ara fa pocs dies al Vatic¨¤, aporti cap novetat respecte a l¡¯enorme bibliografia hist¨°rica, exeg¨¨tica i fideista que ja posse?m des de fa molt de temps. Per tot el que n¡¯hem llegit als diaris i a les xarxes, Joseph Ratzinger no hi fa res m¨¦s que incidir en coses del tot sabudes ¡ªcom ara el car¨¤cter hist¨°ric de la persona de Jesucrist¡ª, en coses del tot suposades per la tradici¨® ¡ªcom ¨¦s la pres¨¨ncia d¡¯un bou i d¡¯una mula al pessebre de Betlem¡ª i en coses del tot cregudes pels creients: la virginitat de Maria i la resurrecci¨® de Crist, incorrupte.

Cenyim-nos a dos dels aspectes esmentats del llibre: la cosa del bou i la mula, i la virginitat de Maria. Quant a la primera q¨¹esti¨®, ¨¦s estrany que el Papa, home molt savi, digui que aquesta ¨¦s una creen?a molt assentada en la tradici¨® iconogr¨¤fica del cristianisme i que, doncs, tothom pot continuar plantant un bou i una mula al pessebre de casa, a m¨¦s del caganer, s¨ªmbol pag¨¤ de fertilitat que a Catalunya tamb¨¦ es fa servir per rifar-se de qui perd unes eleccions. Per¨° no ¨¦s que sigui de tradici¨® medieval, la cosa; ¨¦s esmentada a l¡¯Antic Testament, Isa?es, 1.3: ¡°Un bou coneix el seu propietari, i un ase l¡¯estable del seu amo, per¨° a mi, Israel no em coneix, el meu poble m¡¯ignora¡±. (L¡¯Esgl¨¦sia veu en aquests versos la prefiguraci¨® del rebuig de Crist per part del poble jueu.) Cap al final del paleocristianisme, segons els historiadors, aquesta citaci¨® zool¨°gica vetotestament¨¤ria ¡ªcom ¨¦s habitual que es faci amb altres temes al Nou Testament¡ª va comen?ar a tenir molta pres¨¨ncia entre els acompanyants de Jes¨²s al pessebre, fins al punt que, de vegades, no s¡¯hi veu ni Josep ni Maria, i en canvi s¡¯hi veuen les dues b¨¨sties, que no esmenta cap evangelista.

Quant a la virginitat de Maria, em ve al cap aquella manifestaci¨® d¡¯un bisbe anglic¨¤, el qual, en ser preguntat per aquest misteri, va dir: ¡°No dubto que D¨¦u, si ho hagu¨¦s volgut, hauria fet n¨¦ixer Jes¨²s d¡¯una mare verge, per¨° em fa l¡¯efecte que no va ser necessari un prodigi tan gran¡±. ?s obvi que aquest ¨¦s un dels elements m¨¦s vinculats a la fe que presenta la doctrina cristiana, perqu¨¨ no s¡¯ha vist mai que una dona pareixi sense la intervenci¨® d¡¯un home; i al capdavall totes les dones s¨®n verges fins que deixen de ser-ho. Per¨° ¨¦s m¨¦s: com ¨¦s sabut, la creen?a que Maria va infantar Jes¨²s sense haver conegut mascle remunta tamb¨¦ a Isa?es, 7.14, que les B¨ªblies mal tradu?des de l¡¯hebreu presenten aix¨ª: ¡°Doncs ara el Senyor mateix us donar¨¤ un senyal: la verge que ha d¡¯infantar tindr¨¤ un fill, i li posar¨¤ el nom d¡¯Emmanuel¡±. D¡¯aqu¨ª les refer¨¨ncies a la virginitat de Maria que es troben als evangelis. Per¨° hi ha un problema: la paraula hebrea corresponent a la futura Maria ¨¦s ¡¯almah, que no vol dir ¡°verge¡±, sin¨® ¡°noia¡±. Van ser els autors de la Septuaginta grega, en temps dels Ptolemeus, els qui van traduir malament la paraula i van inaugurar, sense voler, una creen?a que no era necess¨¤ria. Van traduir ¡¯almah = noia, per parthenos = verge, en primera accepci¨®, en grec cl¨¤ssic. D¡¯aqu¨ª van venir tots els equ¨ªvocs. Benet XVI s¡¯hauria hagut de fer ress¨° d¡¯aquesta corrupci¨® filol¨°gica, i l¡¯hauria hagut de presentar: al cap i a la fi, l¡¯Esperit Sant t¨¦ una exist¨¨ncia pr¨°pia, tant al Vell com al Nou Testament, i resulta innecessari fer n¨¦ixer Jes¨²s d¡¯un ventre immaculat per creure en la divinitat de Crist o en el misteri de la Sant¨ªssima Trinitat. Quant a la refer¨¨ncia a Virgili com un equivalent prof¨¨tic de la vinguda de Jes¨²s (Eneida), Ratzinger sembla oblidar la Buc¨°lica IV, en qu¨¨ llegim: ¡°Tu, casta Lucina, sigues prop¨ªcia a l¡¯infant ad¨¦s nat sota el qual [...] sorgir¨¤ la ra?a d¡¯or. [...] Aquest infant rebr¨¤ una vida divina [...] i regir¨¤ l¡¯univers pacificat per les virtuts del seu pare¡±.

En summa teol¨°gica: a veure si estudiem m¨¦s, Ratzinger, que el temps s¡¯acaba.