El boig Pessigollejador

L¡¯esdeveniment de caire art¨ªstic m¨¦s destacat de les ¨²ltimes setmanes a Barcelona ¨¦s una veritable raresa, un document allunyat de qualsevol grandiloq¨¹¨¨ncia. Es tracta d¡¯un v¨ªdeo que genera afecte i admiraci¨®, una pel¡¤liculeta plena d¡¯intervals per¨° d¡¯una meravellosa plenitud que avui diu m¨¦s que qualsevol artista sobre el sentiment d¡¯existir en el m¨®n. La protagonitza la figura de Francesc Tosquelles, i cal anar-la a buscar a la planta segona del Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba), on s¡¯exhibeix, amagada, en una de les ales de l¡¯edifici, en el marc de la nova ordenaci¨® de la col¡¤lecci¨® Episodis cr¨ªtics.

Els autors d¡¯aquest assaig visual (D¨¦connage, com a desbaratament, desordre) s¨®n Angela Melitopoulos (1961) i Maurizio Lazzarato (1955), artistes que han investigat les derives pol¨ªtiques de la psiquiatria a partir de l¡¯entrevista que el 1985 el director Fran?ois Pain va fer al reconegut psiquiatre catal¨¤ Francesc Tosquelles (Reus, 1912; Granges-sur-Lot, 1994), un dels grans renovadors de la praxi psicoanal¨ªtica a Europa. El resultat ¨¦s un commovedor di¨¤leg virtual ¡ªrepresentat en un mosaic de tres imatges a la pantalla¡ª entre Tosquelles, la fil¨°sofa i artista vienesa Elisabeth von Samsonow, i el psicoanalista franc¨¨s Jean-Claude Polack.

Tosquelles, a qui el r¨¨gim franquista va condemnar a mort pel seu marxisme republic¨¤ i la seva peculiar pr¨¤ctica psiqui¨¤trica ¡ªdurant la Guerra Civil va suprimir les jerarquies entre pacients i personal sanitari, integrat en alguns casos per prostitutes¡ª, i va ser un els ide¨°legs fundadors de la psychoth¨¦rapie institutionelle, corrent de la psiquiatria que als anys seixanta va donar lloc a la versi¨® francesa del moviment internacional de l¡¯antipsiquiatria. Les seves idees entorn del cos, la migraci¨® i la ruptura de la dicotomia ¡°dins/fora¡±, desenvolupades durant el seu exili a l¡¯hospital franc¨¨s de Saint-Alban (un lloc apartat de la Fran?a rural i pobra), serien reveladores per a pensadors posteriors com ara Gilles Deleuze i Felix Guattari.

La singularitat del treball de Melitopoulos i Lazzarato rau en com es mostren els plecs del pensament d¡¯aquest revolucionari psicoterapeuta catal¨¤. Portat per un ampli sentit de l¡¯¨¦sser modern, introdueix entre pauses, ritmes i seq¨¹¨¨ncies les figures del desordre a Freud i Lacan, i amb un subtil sentit escatol¨°gic juga amb la condici¨® del disbarat en la disciplina psiqui¨¤trica del discurs. Per Tosquelles, els peus sempre seran m¨¦s importants que el cap, s¨®n el primer reclam de la mare i els ¨°rgans que ens situen en el m¨®n.

El cos sempre est¨¤ despla?at, en constant ruptura i desbaratament. Tosquelles es mostra com un boig pessigollejador. L¡¯evocaci¨® del seu primer contacte amb la mare ¡ª¡°jo mamava al ritme del moviment de les seves parpelles¡± (!)¡ª t¨¦ un to mallarme¨¤ que recorda el text en el qual el poeta simbolista descriu l¡¯argument una obra de teatre, Pierrot, assass¨ª de la seva dona, protagonitzada per un fam¨®s mim: despr¨¦s de descobrir l¡¯adulteri de la seva esposa Colombina, Pierrot decideix matar-la. Per¨° com que no vol que l¡¯atrapin, descarta les possibilitats ¨°bvies del ver¨ª, l¡¯estrangulaci¨® o el tret, ja que totes deixen rastres. Mogut per la frustraci¨®, clava una puntada de peu a una roca, i en fregar-se el peu per alleujar el dolor sense voler es fa pessigolles. En el seu riure d¡¯impot¨¨ncia, se li acut que podria matar Colombina fent-li pessigolles. At¨¨s que la mort per rialles ¨¦s impossible, la imitaci¨® del mim es converteix en un m¨²ltiple impossible: ¡°Morir de riure¡±, ¡°Matar fent pessigolles¡±.

Poeta i psicoanalista creen un marc en el qual l¡¯acci¨® es transmuta en doble i l¡¯assass¨ª ¨¦s un pessigollejador. El document de Melitopoulos i Lazzarato revela que el relat de la vida ¡ªels esdeveniments decisius s¨®n escenes visuals¡ª l¡¯escriuen els peus, ells van al davant de la ment i de tota l¨°gica, ens situen en un espai donat, el lloc de naixement, encara que aquest escenari sigui pura ficci¨®. El regne de la veritat est¨¤ m¨¦s enll¨¤ del simulacre de Pierrot. ?s una caiguda, la ru?na, la bogeria de l¡¯¨¦sser hum¨¤ sense la qual no podria existir.