Les hores guanyades

Raimon ha celebrat els 50 anys de la seua primera actuaci¨® a Barcelona amb un gran recital, el 30 de novembre, al Liceu de la ciutat comtal, amb la reedici¨® del seu dietari Les hores guanyades ¨Cpublicat per primera vegada amb aquest t¨ªtol el 1982, i ara reeditat com a La vida immediata-, i tamb¨¦ amb una exposici¨® en el Centre Art Santa M¨°nica de Barcelona, que es podr¨¤ veure fins al dia 26 de gener. S¨®n tres propostes que es complementen: el recital, llarg i variat, ens permet¨¦ copsar l¡¯evoluci¨® de la seua obra, i l¡¯exposici¨®, con¨¦ixer millor la de la seua figura p¨²blica, mentre que el llibre ens acosta a la complexitat interior de la persona: esperances, records i reflexions, el disgust davant una realitat que sempre para curta, l¡¯obsessi¨® de la m¨²sica o l¡¯enyor de Val¨¨ncia ¨Ci de X¨¤tiva-, que corre com un fil soterrani al llarg de les seues p¨¤gines.

Al capdavall, les coses, des de l¡¯any 1981, tampoc han canviat tant. La llum de Val¨¨ncia contunia posseint una especial qualitat enlluernadora, alhora esclatant i subtil, per¨° el lloc encara ¨¦s tan inh¨°spit com llavors per a alg¨² que t¨¦ el costum de dir sempre el que pensa i que viu de cantar en la llengua del poble. Tamb¨¦ ara, la pol¨ªtica ¨¦s una font constant d¡¯irritaci¨®, la mis¨¨ria ¨Cnecess¨¤ria, diuen- de tanta gent ¨¦s una xacra quotidiana i el nostre catal¨¤ ¨¦s un idioma que es veu que est¨¤ en el m¨®n perqu¨¨ li peguen bufetades. Pel seu costat, l¡¯exposici¨® d¨®na fe dels alts i els baixos de la repercussi¨® del seu treball. En les sales llargues i un punt resclosides del centre Santa M¨°nica podem veure fotos, ressenyes, documents, cr¨ªtiques admiratives, lletres censurades pels franquistes i insults no tan antics de Las Provincias, portades de discos ¨CMir¨®, T¨¤pies, Alfaro, l¡¯equip Cr¨®nica, amb aquella gr¨¤cia tan peculiar que tenia la seua variant vindicativa de l¡¯art pop- i cartes de lletra microsc¨°pica de poetes i estudiosos, tot presidit per un dibuix magistral d¡¯Andreu Alfaro, que tra?a d¡¯un sol colp l¡¯arquetip de l¡¯artista en escena. No ¨¦s un mal resum per a una vida molt atrafegada i molt fecunda.

Raimon ¨¦s un artista que ¨Ccosa rara- sap gestionar la seua obra, com la complementarietat de les tres propostes demostra a bastament, i ¨¦s, a m¨¦s, polifac¨¨tic. No s¡¯esgota en la reivindicaci¨® protestat¨¤ria, el diguem no sempitern, sin¨® que hi afegeix un lirisme amor¨®s molt delicat per contingut, un to eleg¨ªac pregnant, una ironia abrasiva i la s¨¤via concentraci¨®, quasi abstracta, de les seues musicacions d¡¯Espriu, eixutes i superbes. Amb ra¨® deia el poeta de Sinera que Raimon ¨¦s, sobretot, un gran antiprimari. No debades parlem d¡¯alg¨² que en poesia s¡¯estima els surrealistes i en m¨²sica ¨¦s un tena? admirador de B¨¦la Bart¨®k. Per¨° per davall i per damunt de tot aix¨° ¨Cque no ¨¦s poc- hi ha el crit. El crit que es comunica, tens, poder¨®s, sense vinclar-se mai, i que de sobte ompli un escenari amb la contund¨¨ncia d¡¯un axioma i l¡¯exig¨¨ncia d¡¯una reclamaci¨® llargament postergada. Un crit que ¨¦s nom¨¦s seu i que alhora accedeix al miracle de la comuni¨®. Perqu¨¨ alg¨² diu en el to just, inflexible i roent, all¨° que tots sentim que ¨¦s cert i que calia dir aix¨ª, i compartim la m¨²sica del crit i el crit mateix, elevat a can?¨®. ?s una rara m¨¤gia, aquesta d¡¯atorgar veu als qui no en tenen, tan necess¨¤ria ara com el 1962, i ¨¦s per aix¨° i per totes les altres coses ¨Cel lirisme, la ironia, la s¨¤via densitat- que les can?ons de Raimon informen una part essencial de la nostra banda sonora col¡¤lectiva.

A Barcelona, almenys, aix¨° ¨¦s cosa sabuda, i ¨¦s per aix¨° que aquests dies els diaris han parlat extensament de la figura de Raimon, com ara en l¡¯especial que li dedicava el quadern catal¨¤ de EL PA?S del 29 de novembre, a c¨¤rrec d¡¯un bon coneixedor com Miquel Jurado. Tamb¨¦ ho sap el p¨²blic, que va omplir de gom a gom el Liceu el dia 30. Va ser un recital extens i vibrant de 42 can?ons, que inclo?en el breu repertori que cant¨¤ fa 50 anys en la seua presentaci¨® barcelonina a l¡¯extint F¨°rum Verg¨¦s, i despr¨¦s una mostra de tot, temes d¡¯Espriu i de March, can?ons d¡¯amor i de s¨¤tira, peces noves ¨Ccom l¡¯excel¡¤lent ¡°He passejat per Val¨¨ncia sol¡±- i, per descomptat, aquelles can?ons que la realitat dels temps continua fent necess¨¤ries, ara com sempre. I el p¨²blic s¡¯hi reconegu¨¦, de nou.

No deixa de tindre m¨¨rit que un cantant de 72 anys puga sostindre un recital tan llarg i vocalment tan exigent sense la m¨¦s m¨ªnima mostra de fatiga, per¨°, qui conega Raimon, aix¨° ja ho d¨®na per descomptat. Dalt de l¡¯escenari ¨¦s una for?a plena d¡¯impetuosa imantaci¨®, exempta i indomable, que continua dient-nos com ning¨². No s¨¦ si ens el mereixem, per¨° la sort ¨¦s que el tenim. ?s, com ha escrit Miquel Jurado, ¡°el crit estremidor d¡¯una cultura que vol continuar viva¡±. Viva i en peu de guerra, guanyant el temps i fent-lo nostre, com el pa¨ªs. I per molts anys.