Tothom estimava Gloria Stewart

A la Barcelona de 1962 triomfava una artista nord-americana, convertida en l¡¯estrella d¡¯una de les grans caves europees del jazz: la sala Jamboree. La mateixa tardor saltava als titulars dels diaris un robatori amb homicidi, batejat per la premsa com el Crim del carrer Arag¨® o dels Existencialistes, del qual ara es compleixen 50 anys. V¨ªctima involunt¨¤ria d¡¯aquell afer, al qual va ser vinculada essent innocent, Gloria Stewart va ser detinguda i expulsada d¡¯Espanya per no tenir els papers en regla. De llavors en?¨¤, la seva abs¨¨ncia va fer que la llegenda usurp¨¦s el paper de la hist¨°ria. Pocs rastres han quedat d¡¯aquella carrera tan fulgurant com curta, de la qual amb prou feines es conserven tres enregistraments en disc i poca cosa m¨¦s. En el record, es va convertir en la cantant de la mirada trista, de qui tothom semblava haver estat enamorat.

E De Manhattan a Par¨ªs. Harold Stewart ¨¦s pintor i professor d¡¯angl¨¨s. Nascut a Nova York, fa molt de temps que viu a Barcelona. El 1946, la seva mare, Gloria Jean Owens ¡ªde casada, Gloria Stewart¡ª, era una cantant de 20 anys que havia donat a llum per primer cop. El seu marit, Harold Manly Stewart, era un australi¨¤ 17 anys m¨¦s gran que ella. Al nad¨® li feia de cangur un jove estudiant de l¡¯Actor¡¯s Studio, anomenat Marlon Brando.

Al final dels anys quaranta, la Gloria cantava en l¡¯orquestra de George Cates, i actuava sovint al club de jazz The Living Room de Manhattan: ¡°Quan jo era petit, la mare em posava balades de Billy Holliday i Charlie Parker per fer-me dormir. Per¨° el seu matrimoni va durar poc. Jo i la meva germana petita Deborah ens vam quedar amb el pare, i ella se¡¯n va anar a viure sola. No obstant aix¨°, ens v¨¨iem cada dia. Una vegada estava amb un amic seu anomenat Jack, que no parava de parlar-me de l¡¯Oest i de Wyatt Earp. Despr¨¦s vaig saber que aquell paio era Jack Kerouac¡±.

El 1955 la Gloria ja havia estat a Barcelona, i aquell viatge va causar-li una gran impressi¨®. Quatre anys m¨¦s tard, el 1959, va decidir instal¡¤lar-se a la capital catalana amb els seus fills. Com explica Harold: ¡°Jo feia col¡¤lecci¨® de segells, i els espanyols eren els m¨¦s avorrits, nom¨¦s sortia el general Franco. Un dia la mare ens va explicar on era Barcelona i vam agafar passatge al vaixell Ille de France. Vam tardar una setmana fins a Le Havre, i d¡¯all¨¤ en tren a Par¨ªs, on vam passar dues setmanes. Ella va cantar al club Blue Note, i jo vaig estar quatre dies sense parlar-li, emprenyat pel sobtat canvi de vida. Sort que vaig estar a temps d¡¯adonar-me de la bellesa d¡¯aquella ciutat¡±.

E Els germans Hand. ¡°Els catalans eren gent confiada ¡ªrecorda Harold¡ª, i els carrers eren molt tranquils. Nosaltres ven¨ªem de Nova York, i aix¨° ens semblava el parad¨ªs. Al principi vam viure a Sitges, ¨¦rem els ¨²nics negres del poble. Una vegada una senyora va caure d¡¯una bicicleta, distreta mirant-se la mare. A mi em venia a buscar un gitano, quasi tan moreno com jo, que em portava a passejar amb el seu carro¡±. La Gloria baixava a Barcelona a treballar. De fet, va ser en un d¡¯aquests viatges que va con¨¨ixer Jack Hand.

Pres¨¨ncia discreta

X. T.

Un ¨¨xit tan sobtat com la seva desaparici¨® va reservar un lloc a Gloria Stewart en la hist¨°ria de Barcelona. Una import¨¤ncia valorada desigualment per autors com Alfredo Papo a El jazz a Catalunya (Edicions 62, 1985), Miquel Jurado a Tete, quasi una autobiografia (Proa, 1998) o Jordi Pujol Baulenas a Jazz en Barcelona (Almendra, 2005). Joan de Sagarra li va dedicar un cap¨ªtol a La horma de mi sombrero (Alfaguara, 1997), i Ram¨®n Serrano va fer-ne un retrat no gaire complaent a la novel¡¤la El secreto de Saladeuses (Muchnik, 1990).

Malgrat la fama, les ¨²niques gravacions conegudes d¡¯ella s¨®n Gloria Stewart-Jazz for Dancing (Elite, 1965), la versi¨® brit¨¤nica de Hair (Decca, 1968) i el single Manhattan Blues de la pel¡¤l¨ªcula Juventud a la intemperie (Ignacio F. Iquino, 1961). M¨¦s recentment es va estrenar Tuya siempre (Manuel Lombardero, 2007), una versi¨® molt lliure de la seva biografia.

L¡¯atzar ha volgut que en els propers dies el rostre de Gloria Stewart sigui el que serveixi per il¡¤lustrar el volum El cas Jamboree. Eterna gl¨°ria, de Pere Pons. El volum, publicat per Pag¨¨s Editors, est¨¤ a cavall entre la realitat i la ficci¨® per intentar explicar, en 15 episodis i a partir de cr¨°niques, testimonis i retrats de personatges, la forta petja que va deixar aquest m¨ªtic local de jazz barcelon¨ª. I una pres¨¨ncia discreta, per¨° inexcusable, ¨¦s la de Gloria Stewart.

Possiblement, mai no sabrem com van acabar a Barcelona dos nois com els germans Jack i Phil Hand. Hi ha qui apunta que venien de l¡¯Alemanya ocupada. Tot i no ser professionals, van reunir un quintet anomenat Jazz Brothers, on tocaven el contrabaix i el tromb¨® acompanyats pel trompetista Wally Besser, el pianista Pere Ferr¨¦ i el bateria afroameric¨¤ John Chip Collins, que es passejava per la Rambla amb una gran anella a l¡¯orella.

L¡¯any 1958, els Hand van obrir el club Frank¡¯s al soterrani de la penya taurina Carmona del carrer Parlament. Aquell va ser, juntament amb la sala Orfeo Negro, el primer local de la postguerra amb una programaci¨® estable de jazz. Els dos germans feien una parella que cridava l¡¯atenci¨®. Jack Hand va ser un dels primers DJ que va actuar en els clubs d¡¯Eivissa, i era molt popular entre la comunitat hippie que comen?ava a freq¨¹entar l¡¯illa. Phil Hand tenia un car¨¤cter m¨¦s reservat, i se¡¯l relacionava amb el petit contraban de tabac ros. La seva energia resultaria clau en la creaci¨® del Jamboree, per¨° mai van ser considerats uns grans m¨²sics. El cr¨ªtic Albert Mallofr¨¦ va signar un article a la revista Destino en qu¨¨ retreia als Jazz Brothers ¡°una penosa mancan?a de swing¡±.

E La musa de la pla?a Reial. L¡¯any 1958, a la pla?a Reial hi havia un bar de prostitutes i mariners anomenat Brindis, propietat de Joan Rosell¨®. De tant en tant s¡¯hi feien concerts, per¨° aviat van tenir compet¨¨ncia. A l¡¯American Club de l¡¯Institut d¡¯Estudis Nord-americans s¡¯acabava de fundar el Jubilee Jazz Club, que es va traslladar al soterrani del restaurant El Tobogan, just al davant. L¡¯any 1960, Joan Rosell¨® va conv¨¨ncer els seus promotors de creuar la pla?a i unir forces. La primera decisi¨® que van prendre va ser contractar de grup resident els Jazz Brothers amb Gloria Stewart. De sobte, la pla?a Reial va esdevenir una mena de Greenwich Village casol¨¤, on els bohemis i els intel¡¤lectuals es trobaven amb els baixos fons.

L¡¯assagista i expert en novel¡¤la negra Xavier Coma va ser un dels fundadors del Jubilee Jazz Club i la persona que va batejar el Jamboree (un terme dels boy scouts que significa ¡°reuni¨®¡±). Recorda els Jazz Brothers com una mena de beatniks que vivien en comuna, en una casa barata a tocar del riu Bes¨°s: ¡°Es passaven tot el dia assajant, en una jam session interminable. Els coneixia d¡¯haver-los portat al meu programa Jazz Selecci¨®n, de R¨¤dio Nacional. Parlaven una mica de castell¨¤ i eren molt secs. La Gloria, en canvi, era una dona atractiva, molt simp¨¤tica, que queia b¨¦ a tothom. No era una gran int¨¨rpret, per¨° tenia molt de gust cantant¡±.

La nova figura del jazz local sovintejava els programes de r¨¤dio amb els Hand. Amb ells va actuar al Club de Ritmo de Granollers i a la sala Bikini. Veient l¡¯¨¨xit, Jack Hand va demanar a Rosell¨® el local buit que hi havia a sobre del Jamboree i va obrir el club Blue Note, on Harold va tenir la seva primera feina: ¡°El p¨²blic eren mariners de la Sisena Flota aficionats a la m¨²sica. Recordo que va ser en un portaavions on vaig comprar el meu primer disc, Kind of Blue (Columbia, 1959), de Miles Davis¡±. Uns mesos m¨¦s tard, els Jazz Brothers es van separar. La Gloria va seguir al Jamboree, on cantava amb tots els m¨²sics que passaven per la sala. Totes les nits en Harold hi tenia una cadira reservada, i no marxava fins que la seva mare li manava que an¨¦s a dormir.

L¡¯estiu de 1960, la cantant va anar a actuar una setmana a Eivissa, al Club de Jazz Talamanca. De tornada la van contractar al teatre Vict¨°ria i al Talia, on va compartir cartell amb el D¨²o Din¨¢mico. Llavors la seva imatge es podia veure a la fa?ana de les sales del Paral¡¤lel. El 1961 fins i tot va sortir fuga?ment a la pel¡¤l¨ªcula Juventud a la intemperie, amb Adriano Rimoldi i Colette Descombes, interpretant la can?¨® Manhattan Blues. La cinta va ser una de les primeres dobles versions del cinema espanyol, amb nus de Rita Cadillac que nom¨¦s es van veure fora del pa¨ªs.

¡®Jamboree¡¯

X. T.

Tot un intel¡¤lectual i un perfecte entom¨°leg de la vida popular barcelonina com va ser Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n tamb¨¦ va quedar atrapat per la figura de Gloria Stewart, a qui va fer sortir en un moment dels versos de la composici¨® Jamboree, inclosa en el llibre de poemes Una educaci¨®n sentimental (1967), t¨ªtol cabdal en l¡¯imaginari autobiogr¨¤fic de l¡¯escriptor.

¡°Baudelaire estaba detr¨¢s del frenes¨ª de las caderas / cadenciosas de muchachas emancipadas / abiertas al sol nocturno del saxo / y nadie intentaba decir a los de la Navy: yankee / go home, porque los yanquis ¡ªtal vez / exiliados de alg¨²n Harlem blanco¡ª escalaban / el estrado en un salto de tragamillas / o de puntero de rugby en el partido cumbre / para recuperar el jazz y amable / en el piano de aquel pianista poeta / sabio como un soltero sin compromisos l¨ªcitos / y bat¨ªamos palmas si la muchacha / negra nos cantaba Remember When, ya tarde, / hacia las tres de la ma?ana, cuando / en la plaza del exterior, con estatua, / vomitaba alg¨²n padre de familia / y abajo ¡ªen Jamboree¡ª la triste risa negra de Gloria / nocturna como su piel y su voz de Ella / Fitzgerald t¨ªmida, nos hac¨ªa inteligentes / de libros y cubalibres, comprobando / que tampoco hab¨ªa sido aqu¨¦l el octavo, / el tan esperado octavo d¨ªa de la semana¡±.

En aquell temps la Gloria i els nens vivien just davant del camp de Sarri¨¤ del RCD Espanyol, on la Deborah i en Harold jugaven amb la filla de la portera de l¡¯estadi quan era buit. All¨¤ van con¨¨ixer el torero Antonio Borrero Chamaco: ¡°Sovint ens convidava a les curses de braus. Una vegada vam entrar a la Monumental dins del seu autom¨°bil i li va dedicar un toro a la mare. Jo llavors volia ser matador¡±.

L¡¯any 1962, els Stewart es van traslladar a la pensi¨® Pros de la pla?a Reial. El Jamboree era el centre de la seva vida quotidiana, eren com una fam¨ªlia. En Harold explica que un dia va fer un dibuix per a Ornette Coleman: ¡°Em feia tanta vergonya que vaig demanar-li a la senyora que netejava els serveis que l¡¯hi don¨¦s¡±. Aquell estiu, Tete Montoliu se¡¯n va anar a Alemanya. Per substituir-lo es va crear el Jamboree Jazz Stars, el conjunt de Salvador Font Mantequilla i Josep Farreras, amb Gloria Stewart. No obstant aix¨°, quan el trio d¡¯en Tete va tornar, ella va seguir sent la seva cantant. ¡°Tete ens estimava molt ¡ªdiu en Harold¡ª, de vegades an¨¤vem a dinar amb ell i la seva dona, la cantant cubana Pilar Morales¡±.

E ¡°?Todo dinero!¡±. D¡¯alguna manera, tots els nord-americans que passaven per la ciutat acabaven trobant el bar Col¨®n, el Jamboree i la Gloria, que mai els negava un cop de m¨¤. Com que en Harold encara no havia anat a l¡¯escola, un d¡¯aquells ianquis li va fer de mestre. Es deia Jimmy Stephen Johnson i sortia amb una noia anomenada Pilar Alfaro, amb la qual se¡¯n va anar a Eivissa. All¨¤ es van fer amics de James Bell Wagner, un jove desertor d¡¯una caserna nord-americana a Frankfurt, que no sabia una paraula de castell¨¤ i anava sempre col¡¤locat d¡¯amfetamines. Un bon dia, en James es va presentar a la pensi¨® Pros: ¡°Duia un c¨¤mping gas embolicat en un mocador de fer farcells ¡ªexplica en Harold¡ª, de part d¡¯en Jimmy. Ens va demanar que cobr¨¦ssim les 200 pessetes de la bombona buida. Vaig anar a una ferreteria del carrer de la Uni¨® i despr¨¦s li vaig donar els diners. Aquesta va ser l¡¯¨²nica relaci¨® que vam tenir la meva mare i jo amb l¡¯assass¨ª¡±.

La tardor de 1962 el m¨®n estava atemorit per la crisi dels m¨ªssils a Cuba. Una nit, en Harold estava mirant per la finestra de la pensi¨® quan va veure apar¨¨ixer un grup de policies que entraven al Jamboree i s¡¯emportaven a tothom detingut. L¡¯endem¨¤ va anar a Via Laietana a protestar: ¡°All¨¤ vaig veure els titulars de la premsa. Sortia la meva mare!¡±. El director de cinema Francesc Betriu va seguir en la seva joventut les sessions del tribunal: ¡°Jo llavors vivia a Madrid i els diaris ho explicaven d¡¯una manera molt sensacionalista. Vaig venir expressament perqu¨¨ volia fer-ne un gui¨® per a una pel¡¤l¨ªcula. Els ho vaig proposar a Alfonso Sastre i Juan Antonio Bardem, i vam comen?ar a treballar. Desgraciadament, aquell primer esborrany es va perdre en una mudan?a¡±.

Tot va comen?ar amb l¡¯aparici¨® de l¡¯empresari Francesc Rovirosa, assassinat en el seu taller de l¨¤mpares al carrer Arag¨®. La policia va descobrir una carta d¡¯una ve?na que va resultar ser Pilar Alfaro, a qui van detenir amb en Jimmy a Eivissa, i aviat van lligar caps. La idea de robar a Rovirosa era d¡¯ella i d¡¯en Jimmy. Per¨° en el darrer moment no s¡¯hi van atrevir i van enviar en James, que nom¨¦s va aprendre a dir: ¡°Todo dinero¡±.

En James va comprar un ganivet i va venir a Barcelona, on li va demanar una pistola a Jack Hand. En comptes d¡¯aix¨°, el m¨²sic li va donar una ma?a d¡¯estovar carn. Totalment col¡¤locat de centramina, el dia del crim va entrar al despatx de Rovirosa i va dir la seva frase, per¨° l¡¯industrial es va negar a entregar-li els diners. Hi va haver una baralla i en James es va fer un tall a la m¨¤. Enfollit per aix¨°, va matar la seva v¨ªctima a ganivetades i cops de mall. Despr¨¦s va agafar un taxi, xop de sang, i es va refugiar a la pensi¨® Pros.

All¨¤ el va rebre la cunyada i amant d¡¯en Jack, Nancy Karen Hand. Quan el m¨²sic va arribar, va acompanyar en James al dispensari i el va tenir amagat dos dies. La Nancy li va tenyir els cabells. Tamb¨¦ hi va col¡¤laborar una altra amant d¡¯en Jack, l¡¯escocesa Joan Douglas. Finalment, James Bell Wagner va poder fugir a Mallorca, on dos dies m¨¦s tard va ser arrestat. ¡°Eren tots molt innocents. Nom¨¦s a un ximplet se li podia acudir fugir a una illa!¡±, exclama en Harold.

E Lluny de Barcelona. La premsa va dir que el crim havia estat obra d¡¯un ¡°gang existencialista¡± i la Gloria va passar el Nadal a la pres¨®, acusada de complicitat en l¡¯assassinat. Per pujar-li la moral, en Harold li portava taronges dins de les quals injectava vodka amb una agulla hipod¨¨rmica. El gener de 1963 la van deixar en llibertat sense c¨¤rrecs, per¨° com que no tenia els papers en regla les autoritats la van expulsar del pa¨ªs. Va marxar a Alemanya: ¡°Anys despr¨¦s, quan vivia a Brussel¡¤les, vaig trobar un LP gravat a Su?ssa pels alemanys Manfred Burzlaff Quartet i la meva mare ¡ªdiu en Harold¡ª. El t¨ªtol del disc era Gloria Stewart-Jazz for dancing, per¨° a la portada figurava la foto d¡¯una cantant negra que no era ella¡±. El febrer d¡¯aquell mateix any, Tete Montoliu va deixar el Jamboree i se¡¯n va anar a Berl¨ªn, on va actuar amb la Gloria. Els amics seguien ajudant la fam¨ªlia Stewart. La Deborah, en Harold i una amiga de la mare ¡ªla Margaret¡ª van anar sis mesos a Estocolm, convidats pel saxofonista Dexter Gordon. I a Par¨ªs van estar amb el trompetista Bill Coleman.

A Barcelona, el mar? de 1964 es va fer p¨²blica la sent¨¨ncia del crim. ¡°Jo vaig anar-hi molt d¡¯hora i ja em vaig quedar dret¡±, recorda Francesc Betriu. La sala era plena de gom a gom, i davant dels jutjats hi havia 1.500 persones reunides per escoltar el veredicte. Tot i que el fiscal va demanar dues penes de mort, James Bell Wagner va ser sentenciat a 30 anys, Pilar Alfaro a 23, Jack Hand i Jimmy Stephen Johnston a 21, Nancy Karen Hand a 12 i Joan Douglas a 6 anys de pres¨®. El tribunal va recon¨¨ixer que les penes es reduirien per les amnisties que el general Franco volia concedir per l¡¯elecci¨® de Pau VI i pel 25¨¨ aniversari de la fi de la Guerra Civil. Deu anys despr¨¦s eren tots al carrer.

Aquell judici va canviar l¡¯ambient de la pla?a Reial. Com recorda Xavier Coma: ¡°El jazz era vist amb total hostilitat pel franquisme, que va utilitzar el crim per desprestigiar-lo¡±. L¡¯any 1968 el Jamboree va tancar les portes. Llavors Gloria Stewart estava actuant al Shaftesbury Theatre de Londres. Cantava en la versi¨® anglesa del musical Hair. Hi va treballar unes quantes temporades, i finalment la van autoritzar a tornar. ¡°L¡¯estiu de 1974 va viatjar a Eivissa. Venia acompanyada d¡¯un brit¨¤nic molt ric, i de la meva germana amb la seva fam¨ªlia. Havien llogat un xalet a Sant Antoni. All¨¤ va morir d¡¯un atac de cor, en els bra?os de la Deborah¡±. Les seves darreres paraules van ser: ¡°Crec que estic a punt de desmaiar-me¡±.

Coma reflexiona: ¡°Va triomfar en un Jamboree que encara no estava de moda. Per¨° qui la veia actuar no l¡¯oblidava¡±.