El Bar?a, mut

Amb la mateixa tenacitat amb qu¨¨ guanya partits, el Bar?a est¨¤ acabant amb les paraules, i a m¨¦s t¨¦ el desvergonyiment de no amagar-se¡¯n. Ho fa expl¨ªcit Puyol quan repeteix que el seu objectiu m¨¤xim quan d¨®na una roda de premsa ¨¦s que no es parli d¡¯all¨° que ha dit. I rebla el clau Messi quan, en superar el r¨¨cord de Gerd M¨¹ller, declara que est¨¤ molt content d¡¯haver-ho aconseguit perqu¨¨ aix¨ª deixa de ser tema d¡¯especulaci¨® i l¡¯equip es pot concentrar en la competici¨® seg¨¹ent. El Bar?a, contra les paraules.

Per¨° el gran art¨ªfex d¡¯aquesta etapa muda de l¡¯equip ¨¦s sens dubte Tito Vilanova. Les seves rodes de premsa tenen un efecte opiaci immediat contra l¡¯euf¨°ria general suscitada pels seus jugadors a la gespa. Puc donar-ne fe en primera persona: com que el Bar?a sempre juga tan tard, acostumo a ficar-me al llit escoltant per r¨¤dio els comentaris postpartit. Quan Vilanova acaba amb la rutina d¡¯atendre els periodistes, apago el llum, per deformaci¨® professional faig voltes a com titularia jo aquelles declaracions entre cometes i, com que no ho aconsegueixo, m¡¯adormo com un angelet fins l¡¯endem¨¤, dedicant, aix¨° s¨ª, l¡¯¨²ltim pensament solidari als col¡¤legues del diari que no poden deixar l¡¯encap?alament en blanc. Ben al contrari del que em passava amb Josep Guardiola. M¡¯adormia igualment despr¨¦s d¡¯escoltar els seus discursos titulats brillantment, per¨° ho feia angoixat, pensant que si l¡¯endem¨¤ no em llevava ben d¡¯hora, ben d¡¯hora, ben d¡¯hora, Catalunya no estaria contenta amb mi.

El Bar?a li ha acabat guanyant al Madrid la batalla de les paraules, no pas reconeixent qui era el ¡°puto amo¡± en aquest territori, sin¨® silenciant directament l¡¯exist¨¨ncia del territori. I cal recon¨¨ixer que aix¨° ho podia fer nom¨¦s un senyor a qui Mourinho ha ficat materialment el dit a l¡¯ull. Despr¨¦s d¡¯una baixesa d¡¯aquest nivell, per for?a l¡¯entrenador blanc ha esgotat tota l¡¯artilleria contra el rival i no li queden paraules sin¨® contra els seus propis jugadors, el seu planter, la seva afici¨® o el seu president. El ¡°puto amo¡± ha estat finalment qui ha dominat el silenci i ha aconseguit embadalir tothom amb un joc que s¡¯expressa tot sol al camp, sense necessitat de paraules que l¡¯expliquin.