Un exiliat valent

Em diu l¡¯estudi¨®s Jordi Amat dues coses que augmenten l¡¯exaltaci¨® que m¡¯ha produ?t el fenomenal text in¨¨dit que tanca Les raons de l¡¯exili: Albert Manent ha estat sempre un devot de la lucidesa pol¨ªtica de Rafael Tasis i, segons un home fred com Manuel de Irujo, el catal¨¤ que va tenir un comportament m¨¦s intel¡¤ligent al Congr¨¦s de Munic de 1962 va ser el mateix periodista i pol¨ªtic, Tasis.

No ¨¦s estrany que pensin aix¨ª, perqu¨¨ ¨¦s un rara avis que va pel seu compte i, tanmateix, no es deslliga de res rellevant. Els articles de l¡¯exili entre 1940 i 1947 que aplega aquest volum s¨®n inusualment equ¨¤nimes dins del dolor, tendeixen estranyament a no deixar-se endur per la trag¨¨dia (empitjorant-la una mica m¨¦s) i procuren escatir amb racionalitat el present de la derrota i l¡¯exili. Aix¨° passa sobretot en un di¨¤leg nom¨¦s semiimaginari, titulat com el llibre que han editat amb cura Montserrat Bacard¨ª i Francesc Foguet, Les raons de l¡¯exili. El va publicar a Perpiny¨¤, als Quaderns d¡¯Estudis Pol¨ªtics, Econ¨°mics i Socials l¡¯octubre de 1946, i no fa trampes ni amb si mateix ni amb les emocions: va i torna el neguit d¡¯encertar amb el que s¡¯ha de fer en un moment de consolidaci¨® del r¨¨gim, d¡¯abstenci¨® pr¨¤ctica internacional i d¡¯angoixa personal. Tasis trigar¨¤ sis mesos a decidir-se a agafar el cam¨ª del retorn a Barcelona el 1948, quan ja t¨¦ el seu passaport a les mans, i quan assumeix que la repressi¨® policial del franquisme ha rebaixat la seva virul¨¨ncia indiscriminada. Per¨° sap tamb¨¦ m¨¦s coses, com les sabien alguns altres: contra la mitologia llegend¨¤ria de la Resist¨¨ncia amb maj¨²scula, la de ¡°casa nostra ¨¦s una cosa m¨¦s modesta, ja ho saps; potser m¨¦s heroica. Completament diferent de totes maneres (...) All¨¤ ¨¦s una cosa purament interior, sense contactes amb l¡¯exterior, sense gaires il¡¤lusions i sense cap ajut d¡¯altri¡±.

Per¨° existeix. Comen?a a bellugar-se sota terra, i aquesta ¨¦s una de les raons de posar fi al seu exili: el comprom¨ªs amb la construcci¨® del futur des de l¡¯obscuritat del present i l¡¯ajut d¡¯un petit negoci patern (el pare va morir sense que el fill se n¡¯assabent¨¦s fins a deu dies despr¨¦s), que ¨¦s una llibreria i una modesta impremta. Calen encara vint anys perqu¨¨ s¨¤piga (o pugui) explicar el seu punt de vista. El 1965 va escriure les primeres 45 planes d¡¯un llibre que la seva mort l¡¯any seg¨¹ent malauradament va cancel¡¤lar, i que coneixem per primer cop gr¨¤cies a aquesta edici¨®. I com commou la delicadesa amb qu¨¨ explica als exiliats ¡ªde fet, i sense dir-ho, el destinatari del text en format de carta ¨¦s l¡¯¨ªntim amic Vicen? Riera Llorca¡ª que els temps han canviat i el deure civil tamb¨¦; com fa b¨¦ de dir que la persist¨¨ncia rocosa de la legitimitat republicana ¨¦s un obstacle per al futur; com els informa amb exactitud i afabilitat de les empreses i les empentes que garanteixen una continu?tat insospitada de les lletres i la cultura catalana, per¨° tamb¨¦, i molt destacadament, de la consci¨¨ncia liberal i democr¨¤tica. ¡°Amb tota la meva bona fe intentar¨¦ de donar-los uns elements per rectificar¡±, escriu, i vol dir rectificar la idealitzaci¨® d¡¯una Catalunya immobilitzada al 1936 i la perversi¨® que ara (1965) suposa penjar-se d¡¯una ¡°patent de puresa pol¨ªtica, d¡¯efici¨¨ncia patri¨°tica¡± per continuar a l¡¯exili.

La seva originalitat rau a no deixar-se endur pels t¨°pics i les badoqueries: Josep Pla ¨¦s un gran escriptor i una pe?a cabdal, tant si escriu a Destino com si no, malgrat que no opinava del tot igual el 1946. El que s¨ª que sabia era que havien de restituir els lla?os entre l¡¯interior i l¡¯exterior i fer costat a aquells que a casa es trobaven sense res del passat, o gaireb¨¦ res. I aix¨° ¨¦s el que raona admirablement el text in¨¨dit i abruptament interromput: l¡¯¨ªndex del llibre, que s¡¯edita com un annex, fa m¨¦s r¨¤bia encara per la seva intenci¨® mateixa a l¡¯hora de construir el mapa del present real i no el mapa de les cab¨°ries del despit o l¡¯amargura.

A m¨¦s, el relat pren sovint un tomb autobiogr¨¤fic on la literatura sentimental i l¡¯anal¨ªtica es donen la m¨¤ per revisar fredament i crua la defensa de la Rep¨²blica durant la guerra (ha llegit ja l¡¯Hommage to Catalonia o els primers treballs de Hugh Thomas) i donar un relat de l¡¯exili tan de primera m¨¤, tan ben escrit i vera?, que el fan un dels millors testimonis que conec d¡¯aquella desgraciada hist¨°ria.