Una recomanaci¨®

Recorde perfectament l¡¯instant en qu¨¨ Giovanni, editor i lector apassionat, em parl¨¤ de La Storia, d¡¯Elsa Morante. Ho f¨¦u mentre sop¨¤vem a l¡¯aire lliure, a la casa-taller de l¡¯escultor Pinuccio Sciola, a Santu Sparau, Sardenya. All¨¤, el reconegut artista feia d¡¯amfitri¨® per a una trentena de convidats que abans de l¡¯¨¤pat i despr¨¦s vam poder contemplar i escoltar les seues pedres sonores, manipulades amb saviesa per ell mateix amb un arc de viol¨ª o simplement amb les mans, que en generaven uns sons tan moderns com primitius. Giovanni em parl¨¤ de La Storia en un dels moments menys memorables d¡¯aquella llarga nit que Pinuccio ens va dur fins a un hort de tarongers on tenia la seua obra m¨¦s gran, una mena de museu a l¡¯aire lliure on va encendre, amb branques de taronger, una foguera immensa perqu¨¨ pogu¨¦rem copsar al m¨¤xim les qualitats de les seues monumentals pedres, de contorns irregulars per¨° buidades amb incisions rectil¨ªnies que les convertien en instruments d¡¯aquella m¨²sica estranya. En vam fer fotos, hi vam xarrar, vam passejar per l¡¯hort nocturn il¡¤luminat, nom¨¦s, per les flames. Mil pensaments que ara no recorde em suraren dins del cap, sorgits d¡¯aquells est¨ªmuls. Pinuccio se m¡¯acost¨¤ a cau d¡¯orella i em va dir, assenyalant les espurnes que enlairava el foc: ¡°?s d¡¯ac¨ª, d¡¯on naixen les estrelles¡±. Pinuccio, personatge carism¨¤tic, atent, gener¨®s, conscient del seu rol. Tot all¨° feia una ombra espessa sobre la discreta recomanaci¨® liter¨¤ria de Giovanni. Tanmateix, setmanes despr¨¦s d¡¯haver tornat de la Sardenya, furgant en una llibreria vaig trobar La Storia editada en castell¨¤. N¡¯he llegit amb fru?ci¨® les vora set-centes p¨¤gines. Malgrat que ho he fet mitjan?ant una traducci¨® deficient ¡ªagreujada per la diversitat ling¨¹¨ªstica de l¡¯original, en qu¨¨ els protagonistes parlen amb desimboltura diferents dialectes¡ª i una edici¨® lamentable ¡ªno hi ha cap full sense errates¡ª, a pesar de tot aix¨°, dic, que m¡¯ha fet accedir a l¡¯original com es veu un paisatge rere un vidre brut, la lectura ha sigut reveladora i plaent. Morante hi disseca el funest segle xx, i ho fa de la manera que ens pot ser m¨¦s pr¨°xima i comprensible: a trav¨¦s de viv¨¨ncies de personatges que no ixen en els llibres d¡¯hist¨°ria, d¡¯individus com els que ens trobem tothora pel carrer, de ciutadans com nosaltres. Hi ha un cam¨ª m¨¦s directe vers la veritat, que no siga la ficci¨®? Un cam¨ª m¨¦s lliure, que n¡¯il¡¤lumine cada angle? ¡°La storia siamo noi¡±, diu Elsa Morante, que, malgrat l¡¯¨¨xit immediat del llibre, pat¨ª un ¨²ltim tram de la seua exist¨¨ncia massa fosc: per ser dona, en part, per¨° sobretot per ser clarivident i sincera. La Storia: un llibre memorable. Ara pense en aquella nit, a Santu Sparau, un poblet de poc m¨¦s de vuit mil habitants, pr¨°xim a Cagliari, i, de tots els est¨ªmuls rebuts aleshores, el que millor i m¨¦s a gust recorde ¨¦s aquella aparentment insignificant, t¨ªmida, recomanaci¨® que, mentre sop¨¤vem, em va fer Giovanni.