La cultura com a salvavides

La publicaci¨® dels Dietaris de Joan Estelrich revela una original aportaci¨® a un g¨¨nere abundant en la literatura catalana de l¡¯¨²ltim segle. ?s un volum incomplet per¨° met¨°dic en el registre de fets, idees i experi¨¨ncies en la part que se n¡¯ha conservat. En haver quedat in¨¨dit, el text que lliura Manuel Jorba en una acurada edici¨® surt a la llum sense retocs ni repensaments de l¡¯autor. Tot i que recull entrades corresponents a vuit anys, la majoria pertanyen a tres de prou separats entre si per poder copsar l¡¯evoluci¨® d¡¯Estelrich, especialment amb relaci¨® a l¡¯¨¤mbit cultural.

1918, el debutant. Amb 22 anys, Estelrich acaba el servei militar a Mallorca i ja es mou per Barcelona. Fa un any que coneix Francesc Camb¨®. Ors li ofereix treballar a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans dirigint les publicacions, per¨° no pot compatibilitzar-ho amb la feina a l¡¯editorial de Gustau Gili: ¡°Tancat a una oficina [...](...) el treball me roba la vida [...](...) s¨®c un empleat, amb tota la depressi¨®, l¡¯empetitiment de la paraula¡±. Autodidacte, sense t¨ªtol, lector impenitent, t¨¦ coneixements d¡¯astronomia, domina i divulga la literatura escandinava i l¡¯eslava, per¨° se sent cohibit: ¡°Qu¨¨ en dirien, per¨°, els Riba i els Fabra, que me deuen considerar un home insuficientment preparat¡±. O es troba fora de lloc, amb matisos: ¡°La societat dels literats noucentistes me resulta agressiva i repelenca; per¨° t¨¦ una gran qualitat: la de tractar-s¡¯hi a fons i amb inter¨¨s les coses¡±. Se separa de la religi¨®: ¡°Avui fullejava un catecisme cat¨°lic i em pensava parlar amb una m¨°mia que jo hagu¨¦s tractada en vida, en edats pret¨¨rites¡± (s¨ª, el 1937 escriur¨¤ La persecuci¨®n religiosa en Espa?a des de l¡¯Oficina de Prensa del Estado Espa?ol a Par¨ªs, per¨° ¨¦s dubt¨®s que la fe ¡ªno n¡¯hi ha cap rastre a Dietaris¡ª mogu¨¦s alg¨² com Estelrich, a qui el 1957 obren un expedient per ma?¨® a causa de la seva vinculaci¨® al Rotary Club). Despla?at, es defineix ¡°lliberal, aliad¨°fil, antiburg¨¨s, llat¨ª, catalanista i idealista¡±.

Quan, des del 1923, dirigeix la Bernat Metge, no vol que esdevingui ¡°una olla de ranc¨²nies¡±

1936, la guerra de lluny. Estelrich ¨¦s diputat a Corts. Destaca que la Lliga de Camb¨® ha incorporat la burgesia al catalanisme. Li critiquen la milit¨¤ncia a la Lliga, per¨° diu que ell hi aporta ¡°el lligam de relaci¨® amb les esquerres¡±. Defensa la integraci¨® catalanobalear, l¡¯escepticisme i l¡¯individualisme dels europeus meridionals. Dirigeix, des de 1923, la Fundaci¨® Bernat Metge (el 1936 se¡¯n publiquen dos volums), i s¡¯ha escarrassat perqu¨¨ ¡°no esdevingu¨¦s una olla de ranc¨²nies com tantes d¡¯altres institucions¡±. En la greu tensi¨® pol¨ªtica, es veu entre ¡°la gent de centre¡±. L¡¯ambient de les Corts ¡°em deprimeix, em mata¡±. En canvi, es troba ben a gust en reunions interparlament¨¤ries i congressos internacionals d¡¯¨¤mbit cultural. L¡¯esclat de la guerra l¡¯agafa precisament de viatge. El m¨®n se li esqueixa, la fidelitat al catalanisme topa amb el rebuig al ¡°bolxevisme¡± i la FAI: ¡°Jo, com a catal¨¤, he de desitjar el triomf del Govern i com a espanyol, el dels sublevats¡±. Sap que si guanyen ¡°els blancs¡± hi haur¨¤ ¡°repressi¨® anticatalana¡±. Es fa vanes il¡¤lusions d¡¯una intervenci¨® estrangera, ¡°la soluci¨® ¨²nica¡± per aconseguir una Espanya anticomunista per¨° laica, auton¨°mica i social. Les intervencions radiof¨°niques de Queipo de Llano l¡¯esparveren. L¡¯actitud egoista dels rics fugits a Perpiny¨¤ el disgusta. Creu que, en temps de pau, burgesos i Esgl¨¦sia haurien d¡¯haver fet m¨¦s pels obrers. Aviat s¡¯adona de la ¡°cat¨¤strofe¡±: quedaran enrere els ¡°quinze anys millors de la meva vida¡±.

1949, dietari d¡¯un seductor. Despr¨¦s del ¡°cop de guillotina que separa una ¨¨poca d¡¯una altra¡± (¡°he de liquidar la vita vecchia¡±, escriu ja l¡¯octubre de 1936), ara trobem Estelrich entre Madrid i T¨¤nger, on comanda EMSA (Editora Marroqu¨ª SA) i dirigeix el diari Espa?a. Lluny de la intensa activitat d¡¯anys enrere, oblidat el somni de ¡°restaurar el catalanisme¡±, sembla que la feina editorial i period¨ªstica li exigeix poc: entre octubre i desembre, a T¨¤nger, s¡¯aboca al dietari, amb llargues entrades amb molt lloc per als afers sentimentals. De fet, en rescriu una part en la setantena de p¨¤gines titulades El seductor sedu?t, projecte inacabat en qu¨¨ ficcionalitza una ruptura. Per¨° encara s¡¯escolen observacions que revelen la consci¨¨ncia del que ha perdut: ¡°Problema meu: la derrota de Catalunya ha deixat sense aplicaci¨® unes energies, una experi¨¨ncia, una informaci¨®, un saber, unes t¨¨cniques... acumulades en trenta anys d¡¯activitats. Em cal ara aplicar tot aix¨°, m¨¦s o menys parcialment, en empreses en qu¨¨ no hi interv¨¦ el meu inter¨¨s m¨¦s pregon, la meva persona ¨ªntegra¡±.