Contra Wagner

Encetarem l¡¯any en qu¨¨ se celebrar¨¤ el dos-cents aniversari del naixement de Wagner (1813-1883) parlant dels textos que Nietzsche li va dedicar, El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner, ara molt ben tradu?ts i prologats per Jaume Creus (Edicions de 1984, Barcelona, 2012). Aix¨ª ja haurem enllestit aquesta murga dels aniversaris ¡ªencara queda pendent el de Salvador Espriu, que no em traur¨¤ el son ni em robar¨¤ cap temps¡ª, i podrem dedicar la resta de les columnes d¡¯aquesta secci¨® a coses m¨¦s intemporals, cl¨¤ssiques, gens demag¨°giques i de bona envergadura.

Al llarg de la seva vida turmentada, Nietzsche va experimentar per Wagner sentiments molt oposats i de dif¨ªcil avinen?a. Quan el va con¨¨ixer, al temps que el m¨²sic vivia a Triebschen, no gaire lluny de la Basilea en qu¨¨ el fil¨°sof ensenyava filologia cl¨¤ssica, Nietzsche preparava el seu text sobre L¡¯origen de la trag¨¨dia. Llavors li va semblar que el projecte dramaticomusical de Wagner s¡¯avenia de meravella amb el seu ideal regenerador de la trag¨¨dia antiga com a forma d¡¯educaci¨® i d¡¯elevaci¨® de la ciutadania alemanya, que considerava arru?nada cap a aquell temps ¡ªi que, en realitat, va acabar arru?nada del tot, culturalment parlant, per la p¨¨rfida alian?a entre Wagner mateix i el propagandista Goebbels. (Nietzsche mateix tamb¨¦ rebria en aquesta operaci¨® de propaganda insensata.) Tant la idea del fil¨°sof com la de Wagner arrencaven d¡¯una idea del Kunstperiode alemany (Goethe, Schiller), segons la qual un pa¨ªs necessita un teatre nacional ¡ªidea que tamb¨¦ va tenir Jordi Pujol, german¨°fil, i va fundar-ne un a la vora de les Gl¨°ries¡ª per assolir una cultura de patent i un sentiment com¨², de germania.

Per¨° Wagner no va trigar a abandonar el terreny del classicisme ¡ªsi ¨¦s que mai va entrar-hi de deb¨°¡ª i interessar-se per la reconstrucci¨® de l¡¯esperit alemany sobre la base de la cultura hist¨°rica medieval de les terres teutones: els Nibelungs es van convertir en la seva ¨¨pica de refer¨¨ncia, i les acr¨°polis i els teatres d¡¯Epidaure van perdre cada vegada m¨¦s terreny en la concepci¨® wagneriana del drama musical. Nietzsche, per contra, va continuar reblant la seva posici¨® i va acabar distanciat de Wagner, enemistat i tot, en especial quan va assistir a les primeres representacions del cicle de l¡¯¡°anell¡± wagneri¨¤ (1876), a l¡¯acabat d¡¯estrenar temple de Bayreuth ¡ªlloc en qu¨¨, any rere any, s¡¯apleguen mel¨°mans conspicus, per¨° sempre barrejats amb una muni¨® de nost¨¤lgics de l¡¯Imperi guillerm¨ª, si no d¡¯un r¨¨gim pitjor, fet que produeix m¨¦s ang¨²nia que altra cosa.

Com llegim en un d¡¯aquests textos espl¨¨ndids, va arribar un moment que Wagner i Nietzsche es van trobar als ant¨ªpodes: el m¨²sic coronant el seu projecte amb una neomitificaci¨® i una mistificaci¨® del cristianisme (Parsifal) que va repugnar Nietzsche, i el fil¨°leg enfilant el cam¨ª de la follia que va desfermar-se cap a 1888, any del segon dels opuscles recollits en el nostre llibre d¡¯avui, del tot recomanable: ¡°La pr¨¨dica de la castedat resta com una incitaci¨® a la contranatura: jo menyspreo qualsevol que no trobi que Parsifal ¨¦s un atemptat a la moralitat¡±. Bonica ho ¨¦s for?a, aquesta ¨°pera, per¨° Nietzsche mai no en va tenir prou amb les categories est¨¨tiques: li interessaven m¨¦s les filol¨°giques ¡ªencara que desbarr¨¦s adesiara¡ª i, encara m¨¦s, les morals. Afegim-hi una cosa de la m¨¦s gran import¨¤ncia: Nietzsche tamb¨¦ va sentir repugn¨¤ncia per l¡¯antisemitisme de Wagner que, per cert, a Alemanya no va ser cap invent del segle XX, sin¨® una de les claus per entendre la trama i l¡¯ordit de tot el ¡°projecte patrioticomusical¡± wagneri¨¤: llegiu a Internet el seu text sobre Meyerbeer, m¨²sic jueu, i us en convencereu.

Bona lli?¨® per a la Catalunya dels nostres dies. ?Bastirem els pr¨°xims anys una cultura arrelada en la universalitat cl¨¤ssica, com ja van fer-ho els noucentistes, o caurem, com Wagner, en la veneraci¨® mistificada de les formes medievals i folkl¨°riques de la cultura?