¡®Lasiommata megera¡¯

El dia ¨¦s fred, per¨° el sol comen?a a calfar i ho aprofite per a fer una passejada. He passat el Cap d¡¯Any a Penyagolosa, i els dies hi estan sent assolellats, secs i gelats. Fa temps que no cau ni gota, per¨° la rosada del mat¨ª cobreix els camps d¡¯un gebre fi que tot ho enfarina. Es parla de les calmes de gener, i potser aquest oratge tan sec i pl¨¤cid ¨¦s natural, per¨° trobem la pluja molt a faltar. ¡°Pluja de gener, cada gota val diners¡±, deien els masovers. L¡¯estiu va ser tan eixut que moltes carrasques s¡¯hi van assecar, i mentre camine veig que unes quantes malden per rebrostar, sense aconseguir encal?ar del tot la veta d¡¯aigua. Aquell paisatge roc¨®s on creix el carrascar i la ginebreda ¨¦s d¡¯una duresa extremada: la sequera de l¡¯estiu, tan prolongada, ve ara acompanyada per la del fred hivernal. Traure endavant aquell fullam ¨¦s una proesa. Vora un mas abandonat creix una mica de nepta, una planta arom¨¤tica que abans cultivaven els masovers i feien servir en la seua medicina tradicional (¡°La nepta tot mal repta¡±). Com tots els anys s¡¯ha assecat quasi per complet, i la seua estructura de tiges espigolades repta ara la mestralada, que a poc a poc es va imposant i que ressona sordament en l¡¯esponerosa pineda de la Bertrana. Per¨° per la base de la planta ja es poden veure les primeres fulles verdes i reticulades, que s¡¯aniran desenvolupant al llarg de la primavera i que tindran l¡¯apogeu m¨¤xim durant els mesos d¡¯estiu, quan les noves tiges florals (aquestes que ara, resseques i retortes, s¨®n empaitades pel vent) faran les del¨ªcies de les papallones i els borinots. El cicle de la vida continua i aquests primers dies de l¡¯any serveixen, si m¨¦s no, per a rumiar aquestes coses, els anys passats, el temps perdut per sempre i les esperances dipositades en el futur. Els amics de Vilaweb m¡¯han demanat quins eren els tres desigs que tenia per a aquest 2013 i tres me n¡¯han semblat massa: tan sols voldria que la cultura i el coneixement recuperaren el seu lloc en la nostra societat. Mentre pense en aix¨° una papallona s¡¯ha posat en el mur del mas: hiverna en forma d¡¯adult, i ha aprofitat el tebi sol del mat¨ª per a, com qui diu, estirar les ales. La tinc quasi a tocar de m¨¤, obrint les ales amb dolcesa, com si gaudira amb la car¨ªcia dels raigs solars. El seu nom cient¨ªfic ¨¦s Lasiommata megera: el g¨¨nere significa en grec ¡°ulls envellutats¡± i el terme espec¨ªfic al¡¤ludeix a Megera, una de les tres er¨ªnies, esperits de la just¨ªcia i la venjan?a. La mire una estona llarga: ni ella ni jo tenim ganes de moure¡¯ns, redossats en aquell cara-sol del mas. Pense que tamb¨¦ desitjaria per a aquest 2013 que la just¨ªcia recuperara el seu lloc en la societat. Me¡¯n vaig espaiet, per no espantar-la. Des de lluny la veig encara sobre el mur de pedra seca, vora la nepta, les ales esteses al sol.