D¡¯Homer, l¡¯¡®Odissea¡¯

For?a ha trigat la molt noble selecta fundada per l¡¯home que va n¨¦ixer a Verges, per un accident, a dar-nos versi¨® revisada de l¡¯obra d¡¯Homer, l¡¯Odissea, gl¨°ria a l¡¯Aurora, de dits rosadencs, de la hist¨°ria lletrada d¡¯Europa. Falta¡¯ns encara un volum, per¨° bojos estem d¡¯alegria en veure als casals on es venen els llibres aquest gran volum, el tercer, en qu¨¨ es narra el retorn d¡¯Odisseu a la terra nadiua, que ¨¦s illa de J¨°nia. No l¡¯?taca cantada amb mal giny per aquell can?oner de llacuna pensant-se que l¡¯illa ¨¦s la p¨¤tria promesa, alat com estava amb el text de Cavafis, pel qual ¨¦s la mort all¨° que ens espera al final, no la p¨¤tria, avui abassegada altrament per vanes proclames. No: que ¨¦s la p¨¤tria d¡¯Ulisses; all¨¤ on teixeix i desfila una roba Pen¨¨lope, a l¡¯espera de l¡¯home.

De Riba, don Carles, ¨¦s eixa versi¨®, que ¨¦s antiga, refeta amb m¨¤ destra per un hel¡¤lenista de pro, Cuartero de nom, assistit, en les notes, per Joan Alberich, que d¡¯aix¨° ja en sabia com va demostrar-ho en la seva prosaica versi¨®, a La Magrana. Prou ¨¦s del¨ªcia llegir la versi¨® feta en prosa, per¨° res no assegura m¨¦s goig al lector que els hex¨¤metres quasi perfectes de Riba, amb s¨ªl¡¤laba t¨°nica o cosa semblant a l¡¯inici, i final femen¨ª ¡ªaix¨° ¨¦s el que diuen te¨°rics del vers quan acaba amb un metre de llargues i curta¡ª: ¨¦s cosa d¡¯enginy, talment el d¡¯Ulisses, laert¨ªada de gran ardidesa.

Bona lli?¨® per als c¨¤ndids amics dels estudis que en diuen de creative writing ser¨¤ alli?onar-se amb el cant que fa tretze, tamb¨¦ el catorz¨¨, i els seg¨¹ents, d¡¯aquesta epopeia: que Homer hi desplega una gran saviesa en l¡¯estil de narrar; no res mai ofert com prim¨ªcia rauxosa, ans tot garbellat en la calma dels d¨¦us ¡ªamb l¡¯ajuda d¡¯Atena, deessa¡ª, oh gran recompensa despr¨¦s de pensades!, com diu Val¨¦ry. Aix¨ª se¡¯ns ennova com l¡¯home nascut de Laertes arriba a la p¨¤tria pr? no la coneix per la boira escampada per Pal¡¤las, la qual, poderosa, transforma la ufana d¡¯Ulisses en un pidolaire, i aix¨ª l¡¯encamina a l¡¯estatge d¡¯Eumeu, el porquer, per tal com ignori que es troba davant del seu amo, que enyora. Ulisses fa veure que Creta l¡¯ha tret dels dominis per una ignom¨ªnia, i Eumeu no el coneix i la hist¨°ria s¡¯empassa.

I Atena va a Esparta, en Vueling del temps, i trasllada Tel¨¨mac a l¡¯illa nadiua: fill igualment enyorat, de pare mai vist, que tampoc no coneix el qui ve de la cort dels feacis amb v¨¤lues de bronze i daurades, en una espluga secreta amagades. Fins que un altre prodigi d¡¯Atena torna Odisseu a la seva figura i persona de sempre, i Tel¨¨mac, de joia, ll¨¤grimes vessa abundoses, que cauen a terra. Eumeu, el porquer, tamb¨¦ ens ha explicat mentrestant els seus viaranys biogr¨¤fics. I tot regala de boira, en sentit narratiu, als cants prodigiosos que he dit, sense que Ulisses s¡¯afanyi en exc¨¦s a venjar-se d¡¯aquells pretendents, m¨¦s d¡¯una centena, que sotgen la casa de l¡¯amo per veure si atrapen l¡¯esposa.

Res m¨¦s ja no explico: correu a agafar aquesta nova Odissea, tercer dels volums en total, que acaba de treure la molt fastuosa col¡¤lecta, la Metge Bernat, impresa a ciutat l¡¯any dotze del ter? mil¡¤lenari. Si us vaga d¡¯escriure novel¡¤les, com deia a l¡¯inici, res no ha de faltar. Ni escoles ni mestres en l¡¯art de compondre quelcom narratiu no calen si hom troba avinent de fixar-se en la bella harmonia, la immensa bastida pensada per r¨¨tors orals d¡¯una enorme mem¨°ria, aquells que tot ho deixaren a punt per tal que el Pis¨ªstrat en fes un recull com Zeus mana.

Que aquesta ¨¦s la font, i d¡¯ella han pouat els grans narradors en tot temps, i res no ha de moure a fretura: res no s¡¯ha fet a la hist¨°ria dels contes amb urc tan grandi¨®s i un ofici m¨¦s digne. No espereu, doncs, que dem¨¤ l¡¯Aurora despunti rosada: feu cap a la casa que venen els llibres; tingueu de seguida unes hores felices abans del capvespre.