Reinventar la ciutat inc¨°moda

La Val¨¨ncia del segle XXI t¨¦ el perill de convertir-se en un exemple de ciutat hostil, inc¨°moda i desagradable per als 787.028 ciutadans que hi ha censats. La mort fa poc d¡¯una jove ciclista en el nucli urb¨¤ v¨ªctima d¡¯un atropellament ¨¦s indicativa del descontrol metropolit¨¤ i de la gesti¨® municipal negligent l¡¯apoteosi de la qual es manifesta en la tr¨¤gica destrucci¨® de la seua fa?ana mar¨ªtima en el cas del Cabanyal.

L¡¯Ajuntament impulsa un urbanisme ca¨°tic que sembla anar contra la ciutat mateixa. Una nova generaci¨® d¡¯arquitectes i urbanistes clama en el desert per un enfocament nou de l¡¯espai p¨²blic, un ¨²s de la ciutat que permeta la mobilitat, la gesti¨® i la participaci¨® dels habitants en l¡¯entorn immediat.

David Estal, de l¡¯estudi d¡¯arquitectura l¡¯Ambaixada, un taller que estudia la ciutat i el disseny urb¨¤ situat en el barri del Carme i que integra un col¡¤lectiu d¡¯urbanistes, dissenyadors i economistes, fa un quant temps que impulsa idees que intenten ser solucions immediates per a tants desficacis. ¡°Es tracta d¡¯abordar la ciutat actual constru?da, no la del futur, sin¨® la que tenim ara mateix. Una urbs on es descuida l¡¯espai espec¨ªfic dels barris. Com els encreuaments de Russafa, plens d¡¯un mobiliari urb¨¤ que ¨¦s una acumulaci¨® de trastos que impedeixen la relaci¨® i la mobilitat. Llocs que, en compte d¡¯integrar, expulsen¡±.

¡°Com es pot generar espais que s¡¯apropie la gent?¡±, es pregunta el jove arquitecte.

¡°Es tracta d¡¯impulsar els llocs d¡¯¨²s p¨²blic, llocs de llibertat. No el que passa ara, que es lleven bancs de les voreres i se substitueixen per les taules privades de les cafeteries¡±. Estal, de 30 anys, pertany a una generaci¨® de professionals que ha recollit la torxa dels seus professors progressistes. Una generaci¨® d¡¯arquitectes que van fer hist¨°ria en els anys 70, Carles Dol?, Just Ram¨ªrez, Joan Olmos, Tato Herrero, Miguel del Rey, Tito Llopis. La que va aconseguir el riu verd, la protecci¨® del Saler, etc. ¡°Aquell moment va ser energ¨¨tic en el camp de l¡¯urbanisme, un temps de transici¨® que es repeteix ara perqu¨¨ les reivindicacions d¡¯aquells arquitectes continuen vigents ara mateix¡±, sost¨¦ David.

Comunicaci¨® en espais buits

Les propostes actuals d¡¯aquests nous urbanistes van m¨¦s enll¨¤ de la mera remodelaci¨®. Es pregunten si actualment ¨¦s v¨¤lid el fam¨®s Pla general (PGOU) i enfoquen el nou urbanisme de manera radical. ¡°No cal fer coses noves, sin¨® usar b¨¦ el que hi ha constru?t¡±. Ac¨ª entren en joc els espais buits, com ara solars i places que estan infrautilitzats i abandonats completament, si b¨¦, segons els nous arquitectes, podrien funcionar millor com a elements de comunicaci¨® c¨ªvica. ¡°S¨®n llocs com l¡¯antiga Fe, el nou Ajuntament de l¡¯Avinguda d¡¯Arag¨®, l¡¯?gora¡­ En els bulevards Sud i Nord han quedat descampats immensos a qu¨¨ van els immigrants per Pasqua a fer p¨ªcnics. Els qui passen amb autob¨²s miren amb enveja aqueixa activitat humana. Per qu¨¨ no s¡¯impulsa, s¡¯hi fa atenci¨®, es fa una aut¨¨ntica via p¨²blica? Per a qu¨¨ serveixen, si no, aqueixos llocs que ara estan buits? Volem generar mecanismes que ens permeten reutilitzar llocs, optimitzar l¡¯espai p¨²blic. Ara estem al final d¡¯una decad¨¨ncia i all¨° que volem ¨¦s un renaixement. Per aix¨° postulem que l¡¯arquitecte no pot ser apol¨ªtic, sin¨® que ha de ser una persona activa i compromesa. No limitar-se a esperar enc¨¤rrecs, sin¨® agafar el bou per les banyes i fer propostes¡±.

Violar un barri

Per a Estal ¡°l¡¯Ajuntament s¡¯ha oblidat de la gent; de fet, no t¨¦ ni ganes ni estrat¨¨gia, nom¨¦s es parla de la ciutat amb vista als visitants¡±. La realitat ¨¦s que ara el Consistori tampoc no t¨¦ diners i els plans urban¨ªstics pendents, com el fam¨®s Parc Central, ¡°poden ser una amena?a m¨¦s que no una promesa¡±. El professor d¡¯Arquitectura Tato Herrero, expert en el Pla de protecci¨® d¡¯espais hist¨°rics, fa temps que va desemmascarar les verdaderes intencions sobre l¡¯emblem¨¤tic Cabanyal advertint que ¡°es tracta de continuar la fa?ana del carrer de Colom com un s¨°col comercial que arribe fins a la mar. Aqueix pla pervers viola el barri mar¨ªtim per entrar a la mar¡±.

Per a aquests professionals el problema central ¨¦s que s¡¯ignora la xarxa humana ¡°amb par¨¤metres urban¨ªstics que no tenen en compte la gent i el seu teixit actual¡±. Les seues propostes s¨®n noves i audaces i apunten a un urbanisme del segle xxi. ¡°Quan parlem de ciutat hem de pensar, per exemple, en les plantes baixes, que s¨®n els ulls del carrer. No es fa una pol¨ªtica de dinamitzaci¨® dels baixos comercials. Al contrari, el que es fa ¨¦s ¡°muse?tzar¡± el centre hist¨°ric, la qual cosa no t¨¦ sentit¡±.

Estal i els seus col¡¤legues defenen la import¨¤ncia de ser intermediaris entre el poder municipal i els agents socials, com ara la universitat, les associacions de ve?ns o els partits pol¨ªtics, per a impulsar la creativitat, i en compte d¡¯esperar els concursos, fer propostes com la utilitzaci¨® dels solars i els espais buits, que ells anomenen ¡°mecanismes per a reutilitzar llocs i optimitzar l¡¯espai¡±.

Cal impulsar una percepci¨® nova de la ciutat. Com diu l¡¯arquitecte Joan Olmos respecte d¡¯assignatures pendents, com les places de l¡¯Ajuntament i de la Reina: ¡°no es tracta tant de fer-ne zona de transe¨¹nts com d¡¯humanitzar¡±.

Aix¨° ¨¦s, convertir Val¨¨ncia en la ciutat confortable que hauria de ser, per les caracter¨ªstiques, la localitzaci¨® i el clima que t¨¦. Deixar arrere l¡¯aband¨® i la destrucci¨® dels barris antics, la dictadura del tr¨¤nsit rodat, la contaminaci¨® ac¨²stica i lum¨ªnica tan insuportables i tants altres malsons que fan de la nostra ciutat una de les m¨¦s inc¨°modes i antic¨ªviques de l¡¯arc Mediterrani. Els nous arquitectes tenen la paraula.