La paraula proscrita

Hi ha paraules lletges, malsonants, que un evita o que empra estrat¨¨gicament en segons quins contextos per a produir un efecte determinat. Hi ha, tamb¨¦, paraules que, no sent lletges ni malsonants, estan, en segons quins territoris, condemnades, i que han esdevingut tab¨². Els ciutadans d¡¯aquests llocs, plens de prejudicis, les defugen com un empestat. La paraula ¡°catal¨¤¡±, referida a la llengua en qu¨¨ llegiu a?¨°, ¨¦s una paraula proscrita al meu pa¨ªs, el valenci¨¤. Cada volta hi ha menys gent que la pronuncia, fins i tot en ¨¤mbits de cultura. ¡°Cal actuar amb perspic¨¤cia: dient-ne ¡®valenci¨¤¡¯ ens estalviem obstacles i crispacions innecess¨¤ries, i podem anar fent¡±, fan alguns pol¨ªtics d¡¯esquerra o nacionalistes. I aix¨° s¡¯ha de comprendre: el denominat conflicte ling¨¹¨ªstic ha donat fins ara r¨¨dits importants a l¡¯espanyolisme reaccionari, que l¡¯atia quan li conv¨¦. A banda hi ha l¡¯historial d¡¯agressions verbals o f¨ªsiques, reiteradament impunes, vers qui ha gosat dir les coses pel seu nom. Vivim en un pa¨ªs festiu i vitalista, ¨¦s cert, per¨° alhora intolerant i inculte. Massa inculte. Que professors, escriptors, pol¨ªtics, etc, s¡¯hagen d¡¯engolir paraules per a evitar problemes, n¡¯¨¦s tota una constataci¨®. I qu¨¨ n¡¯hem tret, d¡¯aquesta autocensura? Quin resquit ens proporciona l¡¯¡°actuaci¨® perspica?¡±? S¡¯ha multiplicat l¡¯¨²s de la llengua al carrer o als mitjans de comunicaci¨®? Se n¡¯ha disparat l¡¯¨ªndex de lectura?¡­ Ans al contrari. Qu¨¨ n¡¯hem guanyat, doncs? De moment, un aprofundiment en el tab¨². Busque, en la llibreria d¡¯uns grans magatzems, la secci¨® de volums en catal¨¤, i els trobe davall del r¨¨tol ¡°Otras lenguas¡±. Subtitulen el discurs del borb¨® i ho fan en catal¨¤, per¨° tamb¨¦ en valenci¨¤, secessionisme ja emprat, des de fa temps, per algunes empreses de telefonia o de llum¡­ Tot aix¨°, m¨¦s la potenciaci¨® obsessiva, per institucions locals amb poder sobre la llengua, de les particularitats de la nostra variant enfront de l¡¯est¨¤ndard; m¨¦s l¡¯autocensura dels qui tenen lideratge en la societat o acc¨¦s als mitjans de comunicaci¨®, que podrien desemmascarar l¡¯equ¨ªvoc; tot aix¨°, dic, ha fet que una gran part dels ciutadans consideren, sense mala fe, que catal¨¤ i valenci¨¤ s¨®n dues coses ben diferents. Tant fa el que diguen els fil¨°legs, les universitats i la resta del m¨®n. Pronunciada en p¨²blic, la paraula ¡°catal¨¤¡±, referida a la llengua, produeix estupor en molts dels nostres ¨¤mbits quotidians. He llegit que els tab¨²s i els complexos es desfan parlant-ne obertament, banalitzant-los, afrontant-los de prop en comptes d¡¯evitar-los, que ¨¦s aix¨ª com un pot expulsar-ne les ombres que els han convertit en complex o tab¨². Encara que nom¨¦s siga per salut mental i social, o per pura llibertat d¡¯expressi¨®, crec que val la pena dir les coses pel seu nom. Quin sentit t¨¦ viure en all¨° que tants anomenen democr¨¤cia, si no en fem ¨²s? A m¨¦s, qui sap si l¡¯estupor que podem provocar en qui ens escolta o llig no li obri una porta vers el coneixement i la normalitat?