La doble condemna dels conversos

Blanquina March, una mare cristiana amb cinc fills, mor¨ª de pesta el 1508 prop de X¨¤tiva i fou soterrada a Alzira. El 1529, les seues despulles foren desenterrades i cremades a Val¨¨ncia en un acte p¨²blic que ara ens semblaria macabre. La Inquisici¨® la va acusar de criptojudaisme i va ser condemnada a la foguera quan ja feia 21 anys que era morta.

¡°El de Blanquina March ¨¦s el cas m¨¦s cridaner, perqu¨¨ es tracta de la mare de l¡¯humanista Joan Llu¨ªs Vives, per¨° no ¨¦s rellevant¡±, explica Jos¨¦ Maria Cruselles, un dels historiadors de la Universitat de Val¨¨ncia que revisen el per¨ªode compr¨¦s entre el 1480 i el 1520, quan t¨¦ lloc la brutal persecuci¨® que va patir una part de la societat valenciana: els conversos, els descendents de jueus convertits, feia ja generacions, al cristianisme.

El darrer n¨²mero de la revista Afers, en un monogr¨¤fic titulat Jueus, conversos, Inquisici¨®. Una conviv¨¨ncia frustrada, publica part dels estudis que un grup de recerca, dirigit per Cruselles, ha fet amb l¡¯ajuda del Ministeri de Cultura. En aquesta investigaci¨® que encara continua es revisa tota la bibliografia i s¡¯hi estudia documents municipals, comptables i notarials, i no solament els produ?ts per la Inquisici¨®. Lluny de tota ideologia i prejudici, l¡¯an¨¤lisi de la documentaci¨® permet arribar a dues conclusions sorprenents: no hi havia cap motiu clar per a la persecuci¨® massiva dels conversos i fou la mateixa Inquisici¨® reial, instaurada per Ferran el Cat¨°lic a partir del 1480, la que va crear un enemic que no existia.

¡°La gran majoria dels jueus valencians es van convertir a partir dels pogroms del 1391 per fugir de les restriccions econ¨°miques, socials i pol¨ªtiques que patien, i els conversos ja s¡¯havien integrat verdaderament en la societat¡±, assegura Cruselles. ?s a dir, quan el 1492 els Reis Cat¨°lics van decretar l¡¯expulsi¨® dels jueus de la pen¨ªnsula, a Val¨¨ncia ja no n¡¯hi havia gaires.

L¡¯investigador Rafael Narbona afina m¨¦s encara: ¡°Els conversos van ser ben acollits pel patriciat urb¨¤, per les institucions civils, pels eclesi¨¤stics, per la Corona i, fins i tot, pel papa Benet XIII. L¡¯abs¨¨ncia de conflictivitat era pr¨¤cticament total¡±.

Tres d¨¨cades despr¨¦s de la conversi¨® massiva dels jueus del 1391, els conversos eren realment dif¨ªcils de distingir de la resta de la poblaci¨®. Segons Narbona, ¡°des del 1425, a Val¨¨ncia, els conversos deixen de ser identificats com a tals en la documentaci¨® municipal¡±. No es distingien f¨ªsicament, tenien noms i cognoms cristians, parlaven la mateixa llengua, vestien igualment i treballaven en els mateixos oficis que els anomenats cristians antics. ¡°Nom¨¦s faltaven dues generacions m¨¦s perqu¨¨ aquestes persones hagueren oblidat completament el seu passat¡±, afig Narbona.

Per¨° en la d¨¨cada del 1480, la Inquisici¨® va mamprendre la fustigaci¨® contra aquest col¡¤lectiu mitjan?ant un sistema pervers: els edictes de gr¨¤cia. Es tractava d¡¯una crida que es penjava a les portes de les esgl¨¦sies recomanant als conversos que anaren a declarar volunt¨¤riament per a refermar el seu cristianisme, amb l¡¯amena?a de c¨¤stig per als qui, si no ho feien, foren descoberts i acusats de criptojueus per les declaracions d¡¯altres. El c¨¤stig inclo?a des de multes i taxes permanents fins a la confiscaci¨® de tots els bens i la mort a la foguera.

En algunes fam¨ªlies converses ja integrades encara es conservaven costums dom¨¨stics heretats, com ara no menjar conill o peix de riu, o llavar-se els divendres (el dissabte ¨¦s el dia sagrat en la religi¨® jueva), i quasi tots mantenien el record d¡¯algun familiar propi o del ve?nat d¡¯origen jueu, per m¨¦s lluny¨¤ que f¨®ra. Tot aix¨° podia ser causa de sospita. El sistema va funcionar i les confessions es multiplicaren en els edictes de gr¨¤cia successius. Segons ha estudiat Jos¨¦ Bordes Garc¨ªa, d¡¯onze persones que a Val¨¨ncia es van presentar per declarar en el primer edicte del 1482, es comptabilitzen vora 300 declarants en un altre del 1486. La por de ser delatats per altres conversos o per cristians va provocar el p¨¤nic en aquesta poblaci¨®.

En la d¨¨cada del 1480, la Inquisici¨® va iniciar la fustigaci¨® contra els jueus conversos

Com no es podien presentar volunt¨¤riament si no se sabia qu¨¨ havien dit els altres d¡¯un mateix? Cada declaraci¨® deixava un rastre de familiars, ve?ns i coneguts que ampliava amb proporci¨® geom¨¨trica el nombre de sospitosos per als inquisidors. En definitiva, un sistema de delaci¨® del qual no es podia defugir i que, lluny d¡¯aclarir sospites, identificava de nou els individus i les fam¨ªlies, que eren cridats a declarar, si no processats, cada vegada que a Val¨¨ncia arribava un inquisidor nou i reprenia la recerca. Una doble condemna a tot un col¡¤lectiu, primer de tot per ser jueus, i despr¨¦s per haver deixat de ser-ho.

Amb tota aquesta informaci¨®, els inquisidors crearen un cens de conversos carrer per carrer, casa per casa, fins a recuperar tota una gran xarxa geneal¨°gica que la mateixa societat de Val¨¨ncia havia oblidat. Jos¨¦ Maria Cruselles ha estudiat el cens de cinc districtes de la ciutat, fet entre el 1505 i el 1507, que es conserva a l¡¯Arxiu Hist¨°ric Nacional, a Madrid. ¡°?s una enquesta universal que homologa grups socials de caracter¨ªstiques ben diverses¡±. Xiquets i gent m¨¦s gran, rics i pobres, de qualsevol extracte social i ofici: llauradors (pocs), artesans i comerciants la majoria, com era habitual en una societat urbana.

Si n¡¯hi havia, els casos de criptojudaisme eren puntuals i no justificaven una persecuci¨® massiva. ¡°El proc¨¦s d¡¯integraci¨® dels conversos s¡¯interromp i aqueixa poblaci¨® ¨¦s identificada, reagrupada una altra volta¡±, diu Narbona. ¡°?s la mateixa Inquisici¨® la que crea el problema¡±, assenyala Cruselles. Per¨°, per qu¨¨? Quina ¨¦s la ra¨® d¡¯aquesta persecuci¨®? Per a Cruselles, ¡°aqueixa ¨¦s encara la gran pregunta¡±.

¡°S¡¯han donat tres explicacions: la religiosa, l¡¯econ¨°mica i la pol¨ªtica¡°, apunta. L¡¯explicaci¨® religiosa ha estat adoptada per la historiografia tradicional i per investigadors jueus com ara Benzion Netanyahu (pare de Benjamin Netanyahu, primer ministre d¡¯Israel), per als quals l¡¯antisemitisme ¨¦s la causa de la fustigaci¨® dels conversos.

Per¨° l¡¯estudi dels documents de l¡¯¨¨poca demostra que la ra¨® econ¨°mica era ben potent. ¡°El saqueig sistem¨¤tic es pot comprovar en moltes fonts, per¨° encara s¡¯han d¡¯estudiar m¨¦s¡±, diu Cruselles. Segons Bernat Tom¨¢s Botella, que analitzat la comptabilitat dels primers anys de la Inquisici¨® a Val¨¨ncia (1482-1487), fins i tot abans del judici dels sospitosos, ¡°els seus bens eren segrestats i inventariats, entraven dins de l¡¯¨°rbita inquisitorial i, en la majoria dels casos, no en tornaven a eixir¡±.

Els ingressos per les multes, les taxes i les confiscacions anaven a parar a les mans del rei i, en part, eren destinats a mantenir la Inquisici¨® mateixa. Per exemple, els diners i el patrimoni dels Ro??, una fam¨ªlia de banquers conversos procedents de Terol, suposava un guany per a la monarquia semblant a dues d¨¨cades d¡¯ingressos fiscals. ¡°L¡¯¨¤nsia fiscal del rei era fort¨ªssima¡±, apunta Cruselles, ¡°i la Inquisici¨® era l¡¯¨²nica instituci¨® que podia exercir una pressi¨® financera al marge de la legislaci¨® foral¡±, ¨¦s a dir, sense perm¨ªs de les Corts i dels municipis.

I aquesta ¨¦s la tercera explicaci¨®, la pol¨ªtica, perqu¨¨ la Inquisici¨® va ser la primera instituci¨® que podr¨ªem anomenar estatal, pr¨°pia de l¡¯Estat modern. ¡°Dependent directament del rei, va ser l¡¯¨²nica cosa comuna en els regnes hisp¨¤nics, l¡¯¨²nica manera de controlar la societat d¡¯una manera, diguem-ne, absolutista¡±, diu Narbona, ferm defensor d¡¯aquesta teoria.

El cas de Blanquina March ¨¦s un de tants, per¨° exemplifica les conseq¨¹¨¨ncies de la persecuci¨®. Blanquina, amb 14 anys nom¨¦s, va declarar que era cristiana, per¨° que a sa casa hi havia costums propis dels jueus. En vida va passar per dos processos inquisitorials. Per¨° la causa que la va condemnar a la foguera una vegada morta fou el descobriment, el 1500, d¡¯una pretesa sinagoga al carrer del Gall a Val¨¨ncia, regentada per uns cosins del seu esp¨°s, Llu¨ªs Vives i Valeriola. L¡¯ombra va tornar a recaure sobre tota la fam¨ªlia i vora 50 membres de la nissaga dels Vives-March, en totes les ramificacions, foren processats. Llu¨ªs Vives, pare de l¡¯humanista, tamb¨¦ va morir cremat amb altres familiars i dues germanes de l¡¯il¡¤lustre pensador valenci¨¤ van perdre els drets de l¡¯her¨¨ncia. A la ciutat de Bruges, Joan Llu¨ªs Vives, assabentat de la dissort dels seus, no va tornar mai a Espanya.

Flames en la mort d¡¯Alcany¨ªs

E. C.

Una altra v¨ªctima c¨¨lebre fou el xativ¨ª Llu¨ªs Alcany¨ªs, creador de la c¨¤tedra de Medicina a la Universitat de Val¨¨ncia i metge del mateix rei Ferran el Cat¨°lic. El 25 de novembre de 1506 va ser cremat viu a la pla?a de la Seu, com indica el document de la imatge que acompanya aquest reportatge. Amb Alcany¨ªs moriren cinc persones m¨¦s, i vint m¨¦s van ser cremades en ¡°ef¨ªgie¡± o ¡°est¨¤tua¡± perqu¨¨ ja eren mortes o havien fugit. A peu de p¨¤gina, el registrador de l¡¯acta es va entretenir dibuixant flametes mentre els encausats (Llu¨ªs, Jaume, Joan, Isabel, ?rsula¡­) eren cremats i les seues fam¨ªlies espoliades.