Mars¨¦: Un cin¨¨fil maltractat pel cinema

Totes les adaptacions de les meves novel¡¤les al cinema han estat fallides. No tornar¨¦ a deixar que s¡¯adaptin m¨¦s llibres meus¡±. Aix¨ª de contundent es va expressar ahir l¡¯escriptor Juan Mars¨¦ (Barcelona, 1933), durant la presentaci¨® del seu debut, precisament, com a actor d¡¯un documental: Juan Mars¨¦ habla de Juan Mars¨¦, dirigit pel cr¨ªtic de cinema i escriptor Augusto M. Torres, en el qual repassa, en una llarga entrevista de 94 minuts, la seva traject¨°ria narrativa, la relaci¨® d¡¯amor-odi que mant¨¦ amb el m¨®n del cinema i com s¡¯enfronta al proc¨¦s de creaci¨® de les seves novel¡¤les. Tamb¨¦ aporta detalls d¡¯algunes pol¨¨miques que ha protagonitzat, com ara la seva sortida del jurat del premi Planeta al qual arriba a qualificar de "maledicci¨®" per com de malament va tractar la cr¨ªtica a la seva novel ¡¤ la La noia de les calces d'Or(premiada el 1978) o l¡¯escriptura en castell¨¤. ¡°Escric en aquest idioma perqu¨¨ em d¨®na la gana¡±, per¨° r¨¤pidament matisa: ¡°I perqu¨¨ el meu discurs el tinc en castell¨¤, que ¨¦s l¡¯idioma en el qual vaig llegir els meus primers c¨°mics i llibres¡±.

Mars¨¦, relaxat i tranquil, amb el seu to d¡¯enuig habitual per¨° de vegades divertit, apareix al seu despatx de Barcelona, envoltat de llibres, objectes personals i l¡¯ordinador. ¡°Fa anys volia fer una entrevista d¡¯aquest tipus, en qu¨¨ un personatge, distret al m¨ªnim possible, parl¨¦s de la seva feina, sense cap veto¡±, explica el director Augusto M. Torres va defensar el seu treball, amb una sola c¨¤mera fixa, sense il ¡¤ luminaci¨®, ni m¨²sica. "Fa anys volia fer una entrevista d'aquest tipus, en qu¨¨ un personatge, distraient el menys possible, parl¨¦s sobre el seu treball, sense cap tipus de veto".

La pel¡¤l¨ªcula ¨¦s el resultat de dos dies de rodatge i vuit hores de filmaci¨®. ¡°No explico res d¡¯especial, per¨° s¨ª que tenia ganes d¡¯explicar algunes coses que no s¡¯han explicat b¨¦¡±. ?s el cas de la seva sortida dels Planeta l¡¯any que el va guanyar Maria de la Pau Janer. ¡°La novel¡¤la era un bodrio terrible¡±. L¡¯autor d¡¯?ltimas tardes con Teresa explica a la cinta que el 2004 i 2005 va veure coses al jurat que no li agradaven, i va demanar canvis a Jos¨¦ Manuel Lara, com ara poder llegir no nom¨¦s les set o vuit novel¡¤les finalistes, sin¨® tenir acc¨¦s a la llista completa d¡¯obres presentades. Tamb¨¦ que els membres del jurat fossin ¡°floreros que no es llegien les obres¡± o ¡°funcionaris¡±. Lara no li va perdonar que digu¨¦s que els ¡°manuscrits no eren de baix nivell sin¨® subterranis¡±.

Quant a la seva relaci¨® amb el cinema, Mars¨¦, despr¨¦s d¡¯assegurar la seva gran passi¨® per aquest art ¡ª¡°La meva formaci¨® li deu molt¨ªssim al cinema, tant o m¨¦s que a la literatura¡±¡ª, no t¨¦ p¨¨ls a la llengua, ni durant l¡¯entrevista ni en la posterior conversa amb els mitjans, en qualificar les adaptacions cinematogr¨¤fiques de les seves novel¡¤les de fallides. Ni Jordi Cadena, que va adaptar La oscura historia de la prima Montse, ni Vicente Aranda, amb La muchacha de las bragas de oro, Si te dicen que ca¨ª, El amante biling¨¹e i Canciones de amor en Lolita¡¯s club, ni la versi¨® de Gonzalo Herralde d¡¯?ltimas tardes con Teresa, ni El embrujo de Shanghai, de Fernando Trueba. Cap dels directors que han adaptat els seus textos a la pantalla s¡¯escapen de les seves cr¨ªtiques. ¡°La gent del cinema no ha acceptat mai les meves cr¨ªtiques. Respecten tant les obres que no s¨®n capa?os de crear llenguatges cinematogr¨¤fics. No s¨¦ per qu¨¨ els costa tant acceptar que fan pel¡¤l¨ªcules dolentes. Compren els drets per¨° no el meu criteri¡±, rebla. Nom¨¦s t¨¦ elogis per a V¨ªctor Erice, que va fer un gui¨® per a El embrujo de Shanghai ¡°millor que la novel¡¤la¡±, per¨° que no va poder realitzar per desacords amb el productor Andr¨¦s Vicente G¨®mez.

Mars¨¦ confessa que segueix escrivint a m¨¤ i que despr¨¦s passa tot el text a l¡¯ordinador. ¡°Aix¨ª puc corregir sense tornar a escriure tot el cap¨ªtol¡±, com feia abans. Despr¨¦s de la pel¡¤l¨ªcula va explicar que treballa en la seva nova obra, tamb¨¦ de rerefons cinematogr¨¤fic. ¡°Arrenca d¡¯un episodi que vaig escriure per¨° que vaig deixar apartat: el d¡¯un treballador del cinema Delicias que convida unes prostitutes a la sala de projecci¨®¡±. En l¡¯obra ¡°hi haur¨¤ un assassinat, encara que no es tracta d¡¯una male?da novel¡¤la negra, de les quals estic fins als nassos. ?s un llibre sobre cinema, amb la mem¨°ria de rerefons¡±.

El documental es projectar¨¤ als cinemes M¨¦li¨¨s de Barcelona fins al 31 de gener, i forma part del cicle Carta Blanca a Juan Mars¨¦, que ha programat la Filmoteca i en el qual es podran veure una desena de t¨ªtols escollits per l¡¯escriptor. ¡°Volia presentar una llista de m¨¦s de quaranta pel¡¤l¨ªcules, per¨° em van dir que nom¨¦s deu¡±.

Sobre el cinema, sost¨¦ que va arribar a la seva m¨¤xima expressi¨® narrativa entre els anys trenta i cinquanta del segle passat. ¡°Les seves hist¨°ries mai s¡¯han superat, malgrat els efectes i focs d¡¯artifici del cinema actual, ni directors com Scorsese, ni ning¨²¡±.

Durant el documental Mars¨¦ gesticula i es rasca sense parar. ¡°No em va agradar gens, no s¨¦ per qu¨¨ no paro, semblo un actor itali¨¤¡±, comenta. El millor del film per a l¡¯escriptor ¡°¨¦s que tot el que dic ¨¦s veritat¡±.

Un documental per a incondicionals de l¡¯autor, els amants del cinema i la literatura que a l¡¯octubre ja es va poder veure a la Setmana Internacional de cinema de Valladolid.