El dia que es va endre?ar el catal¨¤

Antoni Rubi¨® y Lluch i Joaquim Miret y Sans, amb la i grega pel mig; August Pi Su?er, mantenint la ? i no aplicant la ny; Joseph Maria Bofill, deixant-se la h final¡­ S¨®n algunes an¨¨cdotes (tamb¨¦ hi ha la falsa pres¨¨ncia de Josep Pijoan, aquells dies absent de Catalunya) que recull la signatura final per part dels m¨¤xims representants de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans d¡¯un dels exemplars de les Normes ortogr¨¤fiques aprovades un dia com avui de fa 100 anys i que justament revelen grafies que ells no s¡¯aplicaven... en aquell prec¨ªs moment...emparant-se en les darreres ratlles del document: ¡°Aquestes Normes no afecten [...] ni els cognoms, la possible esmena dels quals ¨¦s naturalment de la incumbencia [sic] exclusiva de qui els porta¡±.

L¡¯efem¨¨ride pot semblar banal i, en canvi, la transcend¨¨ncia d¡¯aquells 24 punts ¨¦s tal que, en bona part, explica per qu¨¨ s¡¯escriu d¡¯aquesta manera ¡ªo el m¨¦s xocant encara: per qu¨¨ es pot escriure avui¡ª en catal¨¤. ¡°Arribar al consens sobre les Normes, tenir una unitat ling¨¹¨ªstica abans de la Guerra Civil, va donar al catal¨¤ un trumfo de valor incalculable que va permetre a la llengua subsistir durant tota la clandestinitat i evitar-nos molts m¨¦s problemes durant la Transici¨®¡±, resumeix avui Isidor Mar¨ª des del seu despatx de la presid¨¨ncia de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC. I recorda una an¨¨cdota: quan el franquisme permet el 1945 una de les primeres edicions en catal¨¤ des del final de la guerra, les obres completes de Verdaguer, ho autoritza¡­ si s¡¯utilitza el catal¨¤ anterior a les normes de 1913.

Com sempre a Catalunya, el consens va costar, i la sort va ser que hi hagu¨¦s un geni pel mig. Es tractava de Pompeu Fabra, que entre el juliol de 1890 i el desembre de 1892 ja va fer servir la revista modernista L¡¯Aven? com a laboratori en el qual aplicar els seus criteris lin g¨¹¨ªs tics. El primer Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, de 1906, i la creaci¨® de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC el 1911 van refor?ar la necessitat d¡¯establir una normativa ling¨¹¨ªstica comuna en uns moments en qu¨¨ ¡°cada impremta i cada autor tenia les seves exig¨¨ncies¡±, com recorda la introducci¨® de les Normes¡­

¡°No va ser f¨¤cil, tothom haver de renunci¨¤ a coses: Fabra per exemple, volia suprimir totes les h; i moss¨¨n Alcover, president de la secci¨®, tamb¨¦, perqu¨¨ era un gegant ling¨¹¨ªstic, per¨° estava massa enamorat de l¡¯exuber¨¤ncia de totes les variacions de la llengua catalana; Fabra en f¨¦u una sistematitzaci¨® moderna cabdal¡±, diu Mar¨ª sota la mirada del bust del mestre Fabra que presideix el seu despatx.

El resultat es va resumir en 24 punts, sorgits d¡¯unes deliberacions amb ¡°el sufragi favorable dels quatre quints dels membres votants de l¡¯Institut¡±, re cull el text. Entre aquests, alguns avui de tan idiosincr¨¤tics com ara la formaci¨® dels plurals sempre amb e; escriure amb g i no amb j davant de e i i; la desaparici¨® dels d¨ªgrafs grecollatins ph, th, ch i rh; de la copulativa y¡­

La tasca dels antinormistes es va prolongar durant 21 anys, fins al 1934

L¡¯¨¨xit de les Normes va ser notable, ajudat per la crida a fer-ne ¨²s, a la unitat ling¨¹¨ªstica i a la disciplina que el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, va fer des de La Veu de Catalunya. Publicades per L¡¯Aven?, en diverses edicions assoliren r¨¤pidament les 10.000 c¨°pies. Un anunci a La Vanguardia les oferia a les escoles i ja s¡¯apuntava el projecte del Diccionari ortogr¨¤fic, que no arrib¨¤ per¨° fins al 1917, amb 40.000 entrades.

Les ferides que van provocar les Normes ortogr¨¤fiques van durar 21 anys. Els antinormistes, a l¡¯entorn de l¡¯Acad¨¨mia de la Llengua Catalana refosa el 1915, amb noms de tant de pes com ara ?ngel Guimer¨¤, Apel¡¤les Mestres, V¨ªctor Catal¨¤ i Narc¨ªs Oller, van fer una feina de desgast notable i el 1916 van llan?ar fins i tot una proposta alternativa, les Regles ortogr¨¤fiques. Fins al 1932 no es resoldrien les retic¨¨ncies del mateix Alcover (s¡¯hi havia oposat despr¨¦s de signar-les), quan el fam¨®s diccionari Alcover-Moll accept¨¤ les normes. L¡¯¨²ltim gran obstacle cauria amb el gest dels promotors dels Jocs Florals, amb Francesc Matheu al capdavant, quan deman¨¤ a Fabra que fes el discurs inaugural de l¡¯edici¨® de 1934 a Barcelona.

Des de llavors fins avui, poca cosa m¨¦s. ¡°Les Normes nom¨¦s intervenien quan l¡¯¨²s de la llengua vacil¡¤lava; s¨®n molt properes a l¡¯¨²s social i, a sobre, Fabra va buscar solucions fent proves d¡¯¨²s amb impremtes i consultant escriptors¡±, exposa Mar¨ª per justificar els pocs canvis des de llavors (¡°potser hi hagu¨¦ mentalitats r¨ªgides als anys cinquanta i seixanta, per¨° ¨¦s explicable pels moments de persecuci¨®¡±) i els pocs que hi haur¨¤ en la nova gram¨¤tica de l¡¯IEC, ja redactada, i que apareixer¨¤ impresa aquest any. ¡°Avui no hi ha inseguretat normativa amb el catal¨¤ i molt dels q¨¹estionaments que es fan des de les Illes o des de Val¨¨ncia s¨®n grotescos; la situaci¨® est¨¤ bastant calmada, sobretot en el sector acad¨¨mic¡±. Mar¨ª espera que no reaparegui ¡°ni el purisme ni el trencament¡± i nom¨¦s es mostra dolgut per ¡°aquesta negaci¨® de la igualtat de lleng¨¹es a Espanya, Fran?a i la Uni¨® Europea amb el catal¨¤¡±. I recorda que no hi haur¨¤ ¡°igualtat ling¨¹¨ªstica sense un context de mercat i pol¨ªtic que ho acompanyi¡±. Tan sols desitja ¡°actuar avui amb la llengua com es va fer en els moments clau d¡¯abans, que sortiren be¡±. Com ara fa un segle.