Ripoindicador

Juan Ripoll¨¦s, m¨¦s conegut pels seus ¨ªntims per Ripo, ¨¦s un artista amb poc d¡¯inter¨¦s. En una societat normal, hauria tingut un protagonisme esc¨¤s, limitat a alguns ambients kitsch i estrafolaris, allunyats del tot dels circuits de l¡¯art. No conec ni un sol artista valenci¨¤ que considere amb serietat la seua obra, ni la valore m¨ªnimament; m¨¦s aviat a l¡¯inrev¨¦s, quan em parlen d¡¯ell riuen burletes (com tamb¨¦ fan amb Antonio de Felipe, el gran pintor de cambra de Francisco Camps, a qui l¡¯IVAM va comprar vint-i-cinc quadres). Ripoll¨¦s ¨¦s un artista (deixem-li la condici¨® d¡¯artista) m¨¦s a prop del ninotaire que de qualsevol altre model, que a m¨¦s a m¨¦s adoba el seu vessant d¡¯artistoide genial amb una imatge d¡¯all¨° m¨¦s rid¨ªcula: el mocador al cap i la branqueta de romer en la boca. Per a qualsevol persona amb un m¨ªnim de sentit com¨² ¨¦s evident que all¨° que fa aquell home no val res, que ¨¦s una estafa monumental. Ja sabem que el m¨®n de l¡¯art crea tot tipus d¡¯artefactes, per¨° en aquest cas el consens ¨¦s rotund entre els entesos en l¡¯art: Ripoll¨¦s ¨¦s pura falla. Aix¨ª les coses, com podem explicar que aquest home s¡¯haja convertit en l¡¯artista oficial del Govern valenci¨¤? Com podem entendre que les seues lletges extravag¨¤ncies estiguen distribu?des tot al llarg del pa¨ªs? Com podem justificar que a hores d¡¯ara l¡¯IVAM tinga diverses obres seues exposades en l¡¯entrada del museu, al costat de l¡¯homenatge que dedica a l¡¯escultor Andreu Alfaro? L¡¯¨²nica explicaci¨® plausible ¨¦s l¡¯estat d¡¯anorreament mental a qu¨¨ ha arribat la societat valenciana, que ha fet del no-res tot un s¨ªmbol. I l¡¯actitud antiintel¡¤lectual i prepotent dels nostres governants, que han menystingut ol¨ªmpicament l¡¯opini¨® dels entesos i han sacrificat amb irresponsabilitat els impostos dels ciutadans. Aix¨ª les coses, les obres d¡¯aquest home escampades pel nostre pa¨ªs simbolitzen potser millor que moltes altres coses (Calatrava, Aeroport de Castell¨®, etc.) l¡¯estat de par¨¤lisi mental a qu¨¨ ha arribat el nostre poble durant aquests anys. Tenint artistes de la talla d¡¯Alfaro, de Carmen Calvo, de Manuel Boix, de Joan Cardells, de Miquel Navarro, d¡¯Artur Heras, de tants noms reconeguts internacionalment, han apostat per aquest ninotaire, i han projectat les seues creacions urbi et orbe, i a m¨¦s a m¨¦s fonent-les en bronze. No hi ha cap ajuntament en qu¨¨ haja manat el PP que no haja adquirit un bunyol seu: alguns l¡¯han clavat en la rotonda del poble, altres en l¡¯entrada del col¡¤legi p¨²blic, uns altres en els parcs i jardins. Aquestes escultures s¨®n el millor bioindicador de la plaga d¡¯estult¨ªcia i inanitat que ha recorregut de cap a cap el nostre pa¨ªs durant aquests darrers anys. Una plaga que ens ha condu?t, ¨¦s clar, a la ru?na m¨¦s absoluta.