Ales de foc

Sens dubte ¨¦s un moment propici: el tema de l¡¯aviaci¨® a Catalunya durant la Guerra Civil ¨¦s en l¡¯aire, i mai m¨¦s ben dit. Just ara, enmig de la pol¨¨mica pel possible processament dels pilots italians que van bombardejar Barcelona, i quan ahir mateix es va commemorar emotivament el 75¨¨ aniversari de la matan?a causada per les seves bombes a la pla?a de Sant Felip Neri (42 morts, la majoria nens refugiats als soterranis de l¡¯esgl¨¦sia), apareix La guerra a¨¨ria a Catalunya (1936-1939), dels historiadors David Gesal¨ª i David ??iguez (Rafael Dalmau Editor). Es tracta d¡¯una obra necess¨¤ria, complet¨ªssima, extensa i ben documentada, amb un gran desplegament gr¨¤fic, que presenta una visi¨® de conjunt del fenomen, alhora que revela noves dades i desmunta t¨°pics, tot plegat sense deixar d¡¯oferir un relat hum¨¤ carregat de l¡¯horror i, tamb¨¦, el coratge que caracteritza aquest tipus de guerra. En gaireb¨¦ 600 p¨¤gines, de la m¨¤ dels autors ¡ªdos dels nostres millors especialistes en aviaci¨®¡ª visitem els fronts, la rereguarda bombardejada de les ciutats, les f¨¤briques d¡¯avions, els refugis i les bateries antia¨¨ries, per¨° tamb¨¦ pugem als aparells (i caiem amb ells) i coneixem els pilots que van matar i morir.

Quedem al gran aer¨°drom de paper de L¡¯Aeroteca, la imprescindible llibreria barcelonina especialitzada en aviaci¨®. Parlem una estona els tres sense mirar-nos, amb els ulls clavats en els centenars d¡¯avions que ens envolten (portades i maquetes), com si f¨®ssim pilots guaitant un cel amb bandits a totes les hores. Gesal¨ª i ??iguez, els dos Davids que s¡¯han enfrontat al gegant¨ª i perill¨®s tema de la guerra a¨¨ria a Catalunya, es deixen fotografiar al costat del morro i la cabina del C-47 Dakota de la llibreria, un aparell que tamb¨¦ t¨¦ la seva hist¨°ria: va servir a la RAF a la Segona Guerra Mundial, i durant la Guerra Freda va ser metrallat per un Mig-15 mentre es dirigia a Belgrad amb, qui ho havia de dir, 24 porcs de cria.

¡°Hem provat d¡¯oferir una visi¨® que mostri la complexitat de la guerra a¨¨ria a Catalunya, amb totes les seves variades tem¨¤tiques, la ind¨²stria, els aviadors, els combats, els bombardejos, tractant per primera vegada de manera conjunta els fronts i la rereguarda, que per al b¨¤ndol franquista no tenien cap difer¨¨ncia¡±, assenyala Gesal¨ª, al qual no ¨¦s estrany que els bombardejos de ciutats l¡¯ofenguin especialment, ja que a m¨¦s d¡¯historiador ¨¦s... bomber. ¡°Hem incl¨°s molta informaci¨® que no havia estat utilitzada encara ¡ªcontinua ??iguez¡ª i hem volgut especialment posar fi a t¨°pics estesos¡±.

?Es pot fer una hist¨°ria particular de la guerra a¨¨ria a Catalunya? "S¨ª, en tant que ¨¦s un dels escenaris principals de la contesa. Per descomptat no podem a?llar els fets, que tenen continu?tat a Arag¨®, Mallorca o alta mar, per¨° hi ha una especificitat en com s¡¯organitza i es fa la guerra a¨¨ria des de Catalunya, com es pateix, com es prepara Catalunya per a ella, com es mobilitzen els pilots civils i es democratitza l¡¯aviaci¨®, com es prepara una defensa moderna de les ciutats, o com s¡¯implementa per primera vegada una pol¨ªtica de protecci¨® de la poblaci¨® contra els atacs aeris. Per exemple, fins als Fets de Maig trobem una relaci¨® flu?da entre la Generalitat, la patronal de la ind¨²stria de guerra i els comit¨¨s d¡¯empresa de la CNT que afavoreix el desenvolupament de l¡¯aviaci¨® militar¡±. Els autors dediquen un espai a parlar de les sorprenents innovacions tecnol¨°giques en la guerra a¨¨ria creades a Catalunya, les malaurades Wunderwaffe catalanes, amb el coet ¡°torpede aeri¡±, o l¡¯aeropl¨¤ d¡¯assalt blindat que es va anticipar a l¡¯Sturmovik sovi¨¨tic.

?Va ser Catalunya especialment martellejada, utilitzant la frase de Velardi, el cap de l¡¯aviaci¨® legion¨¤ria italiana de les Balears? ¡°Sens dubte, perqu¨¨ t¨¦ m¨¦s objectius a la rereguarda que altres zones, perqu¨¨ ¨¦s un territori molt industrialitzat i electrificat, perqu¨¨ t¨¦ ports i ¨¦s un nus de comunicacions amb Fran?a. Bombardejar-la t¨¦ un sentit estrat¨¨gic clar d¡¯a?llar de la resta d¡¯Espanya i de Fran?a¡±. ?Tenia sentit acarnissar-se amb Barcelona? ¡°La ciutat estava plena d¡¯objectius militars leg¨ªtims. Qu¨¨ hem de dir? Que no? Hi havia raons militars per bombardejar la ciutat, per¨° aix¨° no vol dir que no es fessin bombardejos indiscriminats, i aquests s¨ª que s¨®n clarament criminals. Cal distingir entre els atacs amb finalitat militar, encara que produ?ssin v¨ªctimes col¡¤laterals, i els que nom¨¦s perseguien matar i terroritzar¡±. Els dos historiadors citen l¡¯exemple dels aviadors italians del grup d¡¯elit dels Sorci Verdi ¡ªels ratolins verds, pel seu emblema¡ª, que ataquen Barcelona l¡¯1 d¡¯octubre de 1937 amb una cruesa manifesta, metrallant fins i tot en vol rasant, ¡°estil Abiss¨ªnia¡±, la poblaci¨® que corre espaordida pels carrers.

Ja que estem amb els aviadors italians. Qu¨¨ opinen de la possibilitat de processar 21 pilots que ha obert una interlocut¨°ria de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona? ¡°La idea ¨¦s bona, i ¨¦s leg¨ªtima, per¨° ja els vam dir als d¡¯AltraItalia, l¡¯organitzaci¨® denunciant, que caldria anar a buscar tots els responsables, comen?ant pels del r¨¨gim franquista. Va ser Franco qui va fer venir els feixistes italians i els nazis alemanys. Cal estirar el fil i anar tamb¨¦ pels que van demanar els avions¡±. ?I els aviadors russos i d¡¯altres nacionalitats que van lluitar per la Rep¨²blica? ¡°Hi ha difer¨¨ncies: defensaven un Govern leg¨ªtim i no constitu?en una for?a expedicion¨¤ria compacta¡±.

Gesal¨ª i ??iguez matisen que ells no s¨®n pol¨ªtics, sin¨® historiadors, i encara que les seves simpaties estan clares, ¡°expliquem les raons i no entrem a valorar la moralitat o immoralitat dels actes. D¡¯altra banda, ¨¦s dif¨ªcil avaluar la moralitat de qualsevol guerra a¨¨ria. On ¨¦s la moral dels aliats en bombardejar Dresden?¡±. Els autors aporten dades que modifiquen la idea que es t¨¦ d¡¯alguns bombardejos, com per exemple els del Masnou. ¡°No s¡¯ent¨¦n l¡¯acarnissament fins que t¡¯assabentes que l¡¯imaginatiu espionatge franquista creia haver identificat un laboratori de guerra bacteriol¨°gica a la poblaci¨®, dedicat a infectar rates amb pesta i c¨°lera per despr¨¦s llan?ar-les sobre les ciutats enemigues. En realitat, el que s¡¯investigava all¨¤ era la forma d¡¯incrementar els cultius agraris¡±.

Entre les novetats que aporten els autors, hi ha el fet que els bombardejos m¨¦s importants sobre la ciutat de Barcelona no els van fer els italians, com creu tothom, sin¨® els alemanys de la Legi¨®n C¨®ndor. ¡°Els famosos atacs de l¡¯Aviazione Legionaria de mar? de 1938 van ser els que van causar m¨¦s v¨ªctimes (Gesal¨ª i ??iguez creuen que van ser un advertiment a Fran?a), per¨° en nombre d¡¯avions i en quantitat de tones d¡¯explosius llan?ats la palma se l¡¯emporten de llarg els alemanys. Va ser el gener de 1939. Una veritable fi del m¨®n: cinc dies d¡¯atacs contra el port amb onades de Heinkel He-111 (cada un dels quals carregava dues tones de bombes) i, fins i tot, el dia 21, tres bombarders en picat Ju-87, els famosos Stukas, en la seva primera i ¨²nica aparici¨® al cel de Barcelona¡±.

Els autors dibuixen un panorama aquells dies semblant al del Blitz, el bombardeig del Regne Unit per la Luftwaffe els anys 1940-1941, incloent-hi atacs nocturns. Mentrestant, els caces republicans que s¡¯enlairen des dels aer¨°droms del Vall¨¨s intenten aturar l¡¯enemic. Un espectacle terrible. Centenars d¡¯avions en el cel de la ciutat, letal dogfighting, espirals de fum. Un He-111 s¡¯estavella contra una muntanya a Arenys. Entre els defensors que cauen i moren hi ha el pilot de Moscas Sabino Cortizo i el de Chatos Mario Costa, que aconsegueix saltar per¨° que no pot ser recollit per una llanxa perqu¨¨ ho impedeixen, miserablement ¡ªrelata un testimoni de l¡¯¨¨poca¡ª, els avions feixistes. En total, del 21 al 25 de gener, els alemanys llancen 370.000 quilos de bombes sobre la ciutat. En els seus sagnants atacs de 1938, els italians n¡¯havien llan?at nom¨¦s 45.000.

En aquest context terrible, expliquen Gesal¨ª i I?¨ªguez, es produeix l¡¯¨²nic combat entre Stukas, ¡°el puny d¡¯acer de la C¨®ndor¡±, i caces republicans a Espanya. El dia 21, el pilot de Chatos Francisco Alf¨¦rez Jim¨¦nez (granad¨ª resident des de petit al carrer Peu de la Creu), que ha sortit de Montmel¨®, es llan?a darrere d¡¯un Stuka que carrega contra un vaixell al port de Barcelona. No sap ben b¨¦ de quin tipus d¡¯avi¨® es tracta, per¨° fa gas a fons a la seva cua. Hi va al darrere. L¡¯Stuka surt del picat i se¡¯n va en direcci¨® sud seguint la l¨ªnia de la costa. Alf¨¦rez el persegueix, li deixa anar diverses r¨¤fegues, el toca. Veu com l¡¯avi¨® enemic perd altura i aterra en una platja, per¨° ell ha de fer la volta, mancat de combustible: haur¨¤ d¡¯aterrar d¡¯emerg¨¨ncia en un camp de carxofes. Molts anys despr¨¦s, un col¡¤leccionista adquirir¨¤ a Alemanya l¡¯extravagant foto d¡¯un Stuka a la platja de Coma-ruga. Quan tothom es pregunta que fa un Stuka a Coma-ruga, Gesal¨ª i ??iguez l¡¯identifiquen i tanquen la hist¨°ria del llegendari abatiment d¡¯Alf¨¦rez.

D¡¯hist¨°ries com aquesta el llibre en va ple. De fet, un no deixaria d¡¯escoltar els dos autors explicant-les. Una de les meves favorites ¨¦s la del pilot barcelon¨ª Francesc Vi?als, que veu com, en un combat, un ca?a Fiat passa literalment per sobre del seu Chato: les rodes li arrenquen l¡¯estabilitzador de cua i tamb¨¦ trossos de la carlinga. Despr¨¦s l¡¯aparell enemic li passa per davant com un meteorit, i ell li dispara mentre cau en barrina. M¨¦s endavant s¡¯assabentar¨¤ que ha abatut Carlos de Haya Mart¨ªnez, una de les figures de l¡¯aviaci¨® franquista, cunyat de Garc¨ªa Morato. Anys despr¨¦s, el 2006, la filla de l¡¯aviador caigut visitar¨¤ Barcelona per con¨¨ixer l¡¯home que va abatre el seu pare. El llibre recull l¡¯escena.

¡°Hem volgut que sigui tamb¨¦ un llibre de personatges, que hi aparegui molt el factor hum¨¤¡±, subratllen Gesal¨ª i ??iguez, que recorden especialment en les seves p¨¤gines no nom¨¦s els esfor?ats aviadors republicans (diuen, parafrasejant Churchill, que ¡°mai tants han estat tan oblidats¡±), sin¨® especialment el paper ignorat dels esfor?ats mec¨¤nics i armers catalans, que posaven en l¡¯aire, a punt per combatre, les esquadrilles lleials. Altres tradicionalment oblidats, els servidors de l¡¯artilleria antia¨¨ria republicana (Defensa Especial Contra Aeronaus, DECA), tamb¨¦ tenen el seu reconeixement a les p¨¤gines del llibre. A la Batalla de l¡¯Ebre, defensant passarel¡¤les i ponts, faran caure 32 avions i aconseguiran una medalla col¡¤lectiva al valor.

Els autors de La guerra a¨¨ria a Catalunya no dubten a assenyalar en el seu llibre que l¡¯aviaci¨® republicana tamb¨¦ va bombardejar ciutats de l¡¯altre b¨¤ndol i a apuntar que hi va haver una ¡°escalada¡± dels bombardejos en qu¨¨ unes accions eren repres¨¤lies i venjances per les altres. Un explosiu donar i rebre, vaja. L¡¯afirmaci¨® contrasta amb cert bonisme molt de moda que en el b¨¤ndol republic¨¤ nom¨¦s hi vol veure v¨ªctimes. Gesal¨ª i ??iguez escriuen que el bombardeig de Sant Felip Neri, del qual ahir es va complir el 75¨¨ aniversari i que es va inscriure en un atac que va causar 216 morts, ¡°responia al bombardeig de Salamanca pels bombarders Katiuska¡± republicans. ¡°La seq¨¹¨¨ncia dels bombardejos de repres¨¤lia no ha estat estudiada encara de manera global. Aquest bombardeig s¡¯insereix plenament en una cadena d¡¯altres atacs contra Val¨¨ncia i Barcelona, Valladolid i Salamanca¡±. Es tracta d¡¯¡°una espiral de viol¨¨ncia contra les ciutats, d¡¯ull per ull¡±.

Els historiadors expliquen fins i tot com el president Companys va enviar una nota al ministre de Defensa Indalecio Prieto el 29 de gener de 1938, l¡¯endem¨¤ que l¡¯aviaci¨® republicana bombardeg¨¦s Salamanca en resposta a l¡¯atac del dia 26 contra Val¨¨ncia, tot felicitant-lo per la declaraci¨® que va fer en qu¨¨ va advertir que qualsevol atac contra les ciutats republicanes seria contestat de la mateixa manera¡±.

Gesal¨ª i ??iguez admeten que no resulten gaire pol¨ªticament correctes, per¨° alerten contra ¡°el victimisme absurd¡± i creuen que cal ressaltar que els catalans ¡°no vam ser davant els atacs de l¡¯aviaci¨® feixista un ramat de bens disposats per a l¡¯escorxador com fan creure alguns; hi va haver manca de mitjans, s¨ª, i l¡¯aviaci¨® republicana va ser inferior perqu¨¨ tenia material esc¨¤s i menys fiable, per¨° tamb¨¦ una esfor?ad¨ªssima, valerosa i tena? defensa. La poblaci¨® va resistir, la defensa antia¨¨ria va lluitar, els pilots es van enlairar, encara sabent que els esperava l¡¯enemic moltes vegades en proporci¨® de deu a un, i van combatre. Es va fer el que es va poder. Es va plantar cara. I cal estar-ne orgullosos¡±.

?s possible que es comenci a prendre consci¨¨ncia col¡¤lectiva d¡¯aix¨°. Els dos historiadors revelen que est¨¤ molt avan?ada la idea de col¡¤locar a Barcelona una placa en mem¨°ria dels pilots republicans en un lloc proper al port, que amb tanta tenacitat van defensar. ¡°Molts pilots de ca?a republicans van desapar¨¨ixer al mar, en ser abatuts o caure mancats de combustible per haver perseguit els bombarders feixistes, de tornada als seus nius a Mallorca, m¨¦s enll¨¤ de les seves possibilitats. Que sobrevisquessin i se¡¯ls recuper¨¦s era llavors molt dif¨ªcil. Tota la costa catalana ¨¦s plena de tombes marines de pilots¡±.