La fama

He sentit dir, i ho he constatat, que la majoria de mitjans espanyols no han fet el ress¨° que mereixen dues figures com Anna Lizaran i Mois¨¨s Broggi, referents del teatre i la medicina a Catalunya, personalitats estimades i venerades per la seva feina i pedagogia, tal com s¡¯ha vist pels comentaris que s¡¯han llegit i sentit des de la seva mort. Nom¨¦s s¨®c un espectador de teatre i no tinc res a dir sobre Annita, a qui els entesos situen al mateix nivell que Margarida Xirgu, N¨²ria Espert i Rosa Maria Sard¨¤. Aplaudeixo. Tampoc puc afegir res de nou sobre Broggi. Em quedo amb una afirmaci¨® solemne: ¡°Avui la medicina cura m¨¦s, per¨° consola menys¡±. Tots dos es mereixen els millors records i honors.

Em pregunto aleshores per qu¨¨ el seu missatge no ha transcendit suficientment m¨¦s enll¨¤ del pa¨ªs. No vull pensar que ¨¦s culpa com sempre dels altres. Als catalans ens costa saber vendre les nostres figures i, en canvi, ens hem de felicitar per la difusi¨® de marques globalment famoses, com ara Barcelona i el Bar?a. No tinc res a dir sobre la ciutat, no perqu¨¨ no en tingui ganes, sin¨® perqu¨¨ la meva opini¨® ¨¦s irrellevant: m¡¯empipa, aix¨° s¨ª, que el referent sigui sobretot el turisme. M¡¯estimo m¨¦s parlar del Bar?a.

A mi tamb¨¦ m¡¯agrada com juga, el seu estil i bon gust, i celebro la import¨¤ncia de la Masia. Interessen la seva identitat, que sigui m¨¦s que un club i el car¨¤cter poliesportiu. I tamb¨¦ se n¡¯ha elogiat convenientment el comprom¨ªs, la solidaritat, la humilitat i el fair play dels seus esportistes, per m¨¦s que formin part de l¡¯educaci¨® que se suposa a cadasc¨². Hi ha motius de sobres perqu¨¨ la gent blaugrana digui que ser del Bar?a ¨¦s el millor que hi ha i es parli del club a tot arreu. Ara b¨¦, m¡¯embafa la necessitat de referir-se sempre als seus valors i a l¡¯ADN com a paradigma vital i em carrega la comercialitzaci¨® sense escr¨²pols que es fa dels seus colors.

La bola s¡¯ha anat fent tan gran que s¡¯ha acabat creant un univers culer des del qual s¡¯opina sobre el que est¨¤ b¨¦ o malament com si fos un tribunal celestial. Ha passat fins i tot amb el fitxatge de Guardiola pel Bayern de Munic o l¡¯anunci de Vald¨¦s que no continuar¨¤ al Bar?a. Tot sembla formar part del patrimoni barcelonista i la gent pontifica sense miraments. Jo em pensava que el dret a decidir era aplicable tamb¨¦ a les q¨¹estions personals.

Tal com va, hi ha el risc de caure en l¡¯endog¨¤mia i el narcisisme i convertir el patrimoni culer en carrincl¨® o xen¨°fob. Tal vegada hi ha promocions que pequen per exc¨¦s i d¡¯altres per defecte, i a partir d¡¯aqu¨ª potser es podria explicar tamb¨¦ en part l¡¯¨¨xit del Bar?a, multiplicat ¨°bviament per l¡¯impacte del futbol i l¡¯anonimat de famosos com Broggi i Lizaran, per cert, una actriu molt culer.