Els Villavecchia

El matrimoni Villavecchia, Javier i Marta, conviden a dinar a casa seva, amb regularitat, gent del m¨®n de les lletres i les arts per tenir-hi amable i dilatada conversa. Quan un hi ¨¦s invitat, no sap mai qui hi trobar¨¤: en aquesta ocasi¨®, en qu¨¨ per escreix un servidor seia a taula, hi havia un jesu?ta, dos arquitectes ¡ªun d¡¯ells fill de la casa¡ª, un fil¨°leg catal¨¤ i un notari de molta anomenada. Han passat a la hist¨°ria, o s¡¯han retirat a casa seva a causa de l¡¯edat, aquells convidats que s¡¯hi trobava temps enrere, el bo i millor de la societat culta del pa¨ªs, entre ells Mart¨ª de Riquer, els Blecua o Miquel Batllori. Damunt la taula de la sala hi havia, a mig llegir, la Not¨ªcia de Catalunya, de Vicens Vives, un llibre il¡¤lustrat sobre Rafael, una novel¡¤la de Jane Austen en angl¨¨s, un poemari de Goethe en alemany i moltes m¨¦s coses: cap llibre d¡¯actualitat, cap bagatel¡¤la.

El dinar va ser excel¡¤lent, com sempre, presidit per un tap¨ªs que narra l¡¯episodi de Don Quijote a la cort del Ducs, de la segona part de l¡¯obra. Havent dinat, despr¨¦s que el notari pos¨¦s dret un quadre que estava tort, damunt de la xemeneia, aquest va encetar la conversaci¨® amb el viu desig que fos molt animada: ¡°?Qu¨¨ me¡¯n diuen, de l¡¯Any Espriu? ?Vost¨¨s suporten aquest Jeremies de la poesia catalana, aquest cuco, com va anomenar-lo Josep Pla?¡± El fil¨°leg catal¨¤ va defensar-lo. Un dels arquitectes va rebentar-lo. El notari va afegir-hi: ¡°Sempre hi ha versos incorrectes, com ara aquest, que s¡¯ha posat de moda: ¡®Ens mantindrem fidels per sempre m¨¦s al servei d¡¯aquest poble¡¯. Perqu¨¨ si un ¨¦s fidel, ho ¨¦s sempre, per definici¨®, i si diu: ¡®ens mantindrem fidels¡¯, encara m¨¦s. ?s un doble pleonasme. Aix¨° per no parlar del seu ¨²s sistem¨¤tic de l¡¯ep¨ªtet ¨¨pic, que no ha estat mai propi de la llengua catalana¡±. El jesu?ta va puntualitzar: ¡°No hi ha dubte que la B¨ªblia ¨¦s una lectura m¨¦s segura i m¨¦s reconfortant¡±. El fil¨°leg va cedir un punt, afirmant que, fet i fet, els centenaris de Riba i de Foix no havien adquirit tanta solemnitat com la que s¡¯espera en aquest any dedicat a Espriu, i l¡¯assemblea va concloure que els escriptors, com m¨¦s fluixos s¨®n (Espriu, Estell¨¦s, Mart¨ª i Pol, Llu¨ªs Llach, etc¨¨tera) m¨¦s s¨®n aprofitats pels pol¨ªtics, els quals, com ¨¦s d¡¯evid¨¨ncia, s¨®n analfabets en mat¨¨ria de literatura.

Tocaven les cinc quan l¡¯amfitriona va treure un altre tema de sobretaula, dels de tota la vida: ¡°?Han vist l¡¯interior de la Sagrada Fam¨ªlia?¡±. Els dos arquitectes van posar-se d¡¯acord en un dir Jes¨²s: ¡°All¨° s¡¯ha convertit en la catedral del kitsch. Gaud¨ª hauria fet tota una altra cosa, sobre la marxa, amb els artesans, com era el seu costum¡±. ¡°Les columnes s¨®n com un api que s¡¯escampa sobre la volta. Els medallons a la part alta, fosforescents, s¨®n una de les coses m¨¦s abominables que ha donat l¡¯arquitectura catalana de tots els temps!¡± ¡°?I s¡¯han fixat que cal pagar per anar-hi a missa?¡±, va puntualitzar el jesu?ta. El fil¨°leg va recordar un vers de Carner: ¡°Tothom n¡¯ha sentides dir/ d¡¯aquest gran senyor Gaud¨ª!¡±.

Per un sentit del dec¨°rum apr¨¨s segurament en cenacles de Londres i de Nova York, ni marit ni muller no van burxar els convidats amb temes de pol¨ªtica, per¨° s¨ª de religi¨®. En parlar del llibre del Papa sobre Jes¨²s, el jesu?ta va recomanar una lectura molt superior, segons ell: ¡°Jes¨²s, el jueu, de Geza Vermes. ?s un gran scholar, tamb¨¦ jueu¡±. ¡°Busca-me¡¯l ¡ªva dir la mestressa al seu fill¡ª, que el llegir¨¦ de seguida¡±. Despr¨¦s la conversa va derivar cap a la secta dels essenis, un dels rerefons del cristianisme i del monacat medieval, tema en qu¨¨ tothom va tenir-hi alguna cosa a dir. El jesu?ta va ser prudent: ¡°No puc opinar. El tema reclama un historiador¡±.

M¡¯abelleix pensar quantes cases queden a Barcelona, de burgesos acomodats, en qu¨¨ es practiqui la conversa culta, sense embuts, per amor de distracci¨® i ennobliment de l¡¯esperit. Oh, gran i digna burgesia barcelonina, ja quasi extingida del tot, preocupada per alguna cosa m¨¦s que pels diners! Ubi sunt!