Col¡¤lateral

"Situat lateralment amb relaci¨® a una altra cosa" Adjectiu emprat darrerament per a referir-se als danys situats lateralment amb relaci¨® a un dany directe. Un eufemisme m¨¦s.

El cas ¨¦s que hi ha danys, diguem-ne, espectaculars que poden amagar durant un quant temps unes conseq¨¹¨¨ncies col¡¤laterals. Si pensem en la dictadura franquista, ens v¨¦nen al cap afusellaments, presons, tortures, consells de guerra i un llarg etc¨¨tera que, dissortadament, tenen tend¨¨ncia a revifar.

Per¨° cal recordar qu¨¨ era el dia a dia de la dictadura. Les petites coses, en dir¨ªem. Petites, per¨° terribles. Quins estudiants o treballadors podien llogar un pis sense problemes? Ara, ja ho sabem, ¨¦s un negoci especulador (com quasi tots) que sol demanar aquesta condici¨® col¡¤lectiva per a demanar barbaritats de cada habitaci¨®. Aleshores no era aix¨ª. Havies de presentar el certificat d'antecedents penals net; calien avals de tota mena. Havies de parlar en veu baixa als bars, als taxis. No passaven deu minuts a la platja, de nit, sense que arribara la gu¨¤rdia civil demanant papers, tractant-te amb menyspreu. Besar-se en un bar suposava ser-ne expulsat, en el millor dels casos. Dur els cabells llargs era jugar-se la vida pel carrer. Ni pensar a declarar-se homosexual o lesbiana. Creuar-se amb por amb la policia militar per si endevinaven que els cabells curts significaven estar de perm¨ªs i havies com¨¦s, qu¨¨ s¨¦ jo?, perqu¨¨ sempre trobaven una falta, la m¨¦s est¨²pida, ganes de fotre. Pares denunciant en la policia perqu¨¨ la filla havia marxat amb el nuvi. En fi, una llista interminable que feia grisa, avorrida, temorosa, la vida.

Aquesta sensaci¨® d'avorriment hi torna en sentir certs pol¨ªtics quan neguen evid¨¨ncies. N'estem farts. No cal insistir-hi. Per¨° no estaria gens malament recordar qu¨¨ ¨¦s la impunitat quotidiana que fa la vida impossible perqu¨¨ no retorne mai m¨¦s.

Despr¨¦s... despr¨¦s hi ha, a un altre nivell, danys col¡¤laterals causats per l'estat de l'economia, per exemple, com ara una llibreria que tanca, o un teatre. Les estacions ferrovi¨¤ries de disseny, fins i tot les antigues, han esborrat aquelles imatges f¨ªlmiques en qu¨¨ la gent podia acomiadar-se a peu de tren. Les male?des m¨¤quines de bitllets, les barreres, els aparells on ens fan posar la maleta. Els aeroports: passar l'arc de seguretat i entrar a una mena d'hospital terminal, lluny de qui ha vingut a dir-te ad¨¦u. Impossible cantar ara "Orly" de Jacques Brel.

Ni tan sols pots tornar al bar on havies fet amistat amb el cambrer: no duren ni un mes en el mateix lloc. Nost¨¤lgies? No, advert¨¨ncies: com es cola el gris en la policromia.