La fi segons Haneke

La idea fa temps que circula, i l¡¯he sentida i llegida a individus de renom, amb un prestigi consolidat: ¡°Avui en dia, el talent cinematogr¨¤fic no es projecta precisament als cinemes, sin¨® a les pantalles de televisi¨®, en format de s¨¨ries¡±. I dit aix¨° esmenten t¨ªtols com ara Twin Peaks, The Soprano, Mad Men, Lost, Roma, etc. Encuriosit, he posat fil a l¡¯agulla: he vist unes quantes temporades de les que m¡¯han paregut millors i uns quants cap¨ªtols de les que m¡¯han resultat indigestes. Feia molts anys que no veia s¨¨ries, no m¡¯havien atret mai; he de recon¨¦ixer que la seua qualitat ha pujat molt quant als aspectes t¨¨cnics i, sobretot, pel que fa al m¨¦s important: el gui¨®. Aix¨° i, potser, el fet que la s¨¨rie t¨¦ un format pensat per al consum dom¨¨stic, n¡¯ha propiciat la puixan?a. Tamb¨¦ ¨¦s cert que no ¨¦s f¨¤cil trobar llargmetratges actuals que estiguen a l¡¯altura d¡¯alguns cl¨¤ssics. Des del meu ¡ªja s¨¦ que ins¨°lit¡ª punt de vista, alguns dels directors m¨¦s llorejats ara mateix, com ara Clint Eastwood, Woody Allen, Coppola, Scorsese, Malick, Almod¨®var, Spielberg, etc, estan bastant per sota del que anomenem un cl¨¤ssic. Vivim una ¨¨poca poc brillant, mancada de sorpreses i d¡¯aire fresc, quant a la creaci¨® art¨ªstica, i no sols al cinema. Hi ha, per¨°, excepcions. Amour (2012), per exemple, de l¡¯austr¨ªac Michael Haneke. L¡¯autor d¡¯aquella t¨¨rbola joia que es diu La cinta blanca (2009) ha pujat encara un escal¨® m¨¦s alt de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia en una obra en qu¨¨ no trobareu res del que ix en les s¨¨ries: ni assassinats, ni m¨¤fies, ni embolics amorosos, ni corrupcions pol¨ªtiques¡­ L¡¯argument del film ¨¦s dels que provocaria una rialla de menyspreu a un productor de Hollywood: la lenta degradaci¨® f¨ªsica i psicol¨°gica d¡¯una parella els ¨²ltims anys de la seua vida. L¡¯avantsala de la mort quotidiana. Una progressi¨® terrible que tots hem vist de prop en familiars o amics i que ens amena?a directament des d¡¯un futur m¨¦s o menys pr¨°xim, inevitable. No, no ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula divertida, per a passar l¡¯estona; ¨¦s un film trist, que fa pensar i, sobretot, sentir. Aix¨° s¨ª: tan ben fet, des del primer fotograma fins a l¡¯¨²ltim, des de la primera paraula fins a l¡¯¨²ltima, i sense el recurs del sucre afegit en forma de m¨²sica de fons ¡ªtot i que la bona m¨²sica, i la passi¨® per la m¨²sica, hi est¨¤ ben present¡ª, i amb uns actors que no pareix que actuen, sin¨® que s¨®n¡­ Tan l¨²cidament fet, dic, que un s¡¯hi sent captiu, posse?t per les imatges, cada segon que passa fins que la pantalla esdev¨¦ un fons negre i mut, com la pr¨°pia mort, en qu¨¨ comencen a apar¨¦ixer, a poc a poc, els cr¨¨dits. A les ant¨ªpodes d¡¯all¨° que ofereixen les s¨¨ries, Haneke ens transmet, mitjan?ant la ficci¨®, la veritat crua, reveladora, de l¡¯exist¨¨ncia. I ho fa com un vertader cl¨¤ssic.