Salamanca, el seny i el retard

Disculpin-me si em poso sentimental, per¨° el 20 de novembre de 1975, mentre el caudillo expirava, un servidor era a Salamanca consultant carpetes de l¡¯aleshores semisecret i an¨°nim arxiu domiciliat al casalot barroc de San Ambrosio; i ara, 37 anys, 2 mesos i 17 dies despr¨¦s, em trobo comentant el cap¨ªtol final de la hist¨°ria rocambolesca d¡¯aquells documents confiscats per la for?a de les armes a les acaballes de la Guerra Civil. Vull dir que l¡¯afer dels papers de Salamancam¡¯ha acompanyat durant tota la vida professional, a estones amb una implicaci¨® for?a intensa a trav¨¦s de comissions, informes, pon¨¨ncies, debats i articles. Conec el tema, doncs, si b¨¦ admeto no ser-ne un observador neutral.

?Si la Transici¨® democr¨¤tica espanyola hagu¨¦s estat tan exemplar com ens han volgut fer creure, la devoluci¨® dels papers robats el 1938-1939 a Catalunya amb finalitats purament repressives s¡¯hauria produ?t entre 1977 i 1979, en el mateix per¨ªode i dins la mateixa l¨°gica que port¨¤ Adolfo Su¨¢rez a legalitzar sindicats i partits, a promulgar l¡¯amnistia, a donar la benvinguda als ¨²ltims exiliats, a restablir la Generalitat i recon¨¨ixer-ne Tarradellas com a president, etc¨¨tera. O, a tot estirar, la restituci¨® hauria tingut lloc durant els primers anys de govern de Felipe Gonz¨¢lez, quan es va dissoldre la Brigada Pol¨ªtico-Social i es van recon¨¨ixer els drets passius dels funcionaris i els militars de la Rep¨²blica, i es va iniciar el rescabalament dels b¨¦ns immobles requisats per Franco a les organitzacions rojo-separatistas.

Per¨°, entre altres febleses, aquella Transici¨® no va depurar en absolut els aparells de l¡¯Estat: ni jutges, ni policies, ni militars, ni un alt funcionariat de concepcions unitaristes que mai no es va prendre seriosament all¨° de les autonomies. I va ser d¡¯aquests poders corporatius que va sorgir la primera i efica? resist¨¨ncia a qualsevol hip¨°tesi devolucionista. Despr¨¦s, el mateix lobby centralista incrustat al Ministeri de Cultura va promoure, com a nova l¨ªnia de defensa, la polititzaci¨® de l¡¯assumpte: restituir els papers catalans era cedir al xantatge separatista i ofendre els sentiments espanyol¨ªssims dels habitants de Salamanca i de Castella i Lle¨®.

En definitiva, ni l¡¯¨²ltim govern Gonz¨¢lez ni el primer govern Aznar ¡ªtots dos condicionats per CiU¡ª no van gosar o voler reparar l¡¯espoli. Encara menys, ¨¦s clar, l¡¯Aznar amb majoria absoluta, que el 2002 va tenir l¡¯arrog¨¤ncia de donar el tema per definitivament tancat. No hi va quedar gr¨¤cies a la tossuderia de la Comissi¨® de la Dignitat, i es desbloquej¨¤ a favor de la conjuntura pol¨ªtica del 2004-2005, de la necessitat de donar oxigen al primer tripartit, del paper crucial que ERC jugava tant a Barcelona com a Madrid, etc¨¨tera.

Tot i aix¨ª, la llei de restituci¨® dels documents espoliats, aprovada per les Corts a final del 2005, i el subseg¨¹ent inici del retorn f¨ªsic dels papers a Catalunya, van ser objecte per part del PP local, regional i estatal de tota mena de manifestacions de rebuig, impugnacions jur¨ªdiques i arg¨²cies legals destinades a paralitzar la devoluci¨® i revertir-la. Aquesta ¨¦s l¡¯estrat¨¨gia partidista i demag¨°gica de la qual el Tribunal Constitucional va certificar divendres passat el frac¨¤s definitiu.

Arribats a aquest punt, i girant la vista enrere, les preguntes s¨®n ¨°bvies: ?calien les tres d¨¨cades i mitja de conflicte i pol¨¨mica? ?No hauria estat millor aplicar la just¨ªcia i el seny m¨¦s elementals des de bon principi? I tots aquells personatges p¨²blics (l¡¯arxiver Miguel ?ngel Jaramillo, els alcaldes Jes¨²s M¨¢laga i Juli¨¢n Lanzarote, els ministres Jes¨²s Caldera, Pilar del Castillo, ?ngel Acebes¡­), dedicats durant anys a enverinar el tema, els que alimentaren les amenaces de mort contra Carod-Rovira en la manifestaci¨® del 2005, els que van intoxicar l¡¯opini¨® local fins al punt de convertir un bot¨ª de guerra en patrimoni a preservar, els que vinculaven la ¡°unidad¡± del pseudoarxiu de Salamanca i la unitat d¡¯Espanya, ?qu¨¨ diuen ara? ?Per ventura el Tribunal Constitucional ha esdevingut un niu de separatistes? S¨ª, suposo que esperar d¡¯algun d¡¯ells una rectificaci¨® i una disculpa seria il¡¤lusori.