A tall de risc

Alg¨² ho hauria d¡¯analitzar m¨¦s a fons, perqu¨¨ no sembla casual: que dos dels autors catalans m¨¦s solvents, arriscats i inconformistes hagin coincidit a publicar d¨ªptics literaris al marge de l¡¯est¨¤ndard novel¡¤lesc, que tots dos ho hagin fet creuant mem¨°ria i malaltia, i que l¡¯un i l¡¯altre, a m¨¦s, presentin s¨ªmptomes de trobar-se en crisi, ¨¦s a dir, en transformaci¨®, no pot ser cosa de l¡¯atzar. No si aquests autors s¨®n tan fiables com Toni Sala (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1969) i Merc¨¨ Ibarz (Said¨ª, 1954), i no si les obres esmentades s¨®n tan breus per¨° tan fondes, tan precises i suggeridores com Provisionalitat i Vine com est¨¤s.

Per Toni Sala i Merc¨¨ Ibarz, escriure ¨¦s escollir, retallar. Marquen a ganivetades

Potser, donats els temps convulsos que vivim, l¡¯origen del paral¡¤lelisme es troba en la naturalesa indagat¨°ria de tots dos, en l¡¯exig¨¨ncia formal, en la tend¨¨ncia que comparteixen a dinamitar l¡¯autoficci¨®. I potser, amarats tots avui de c¨¤ncers morals, tamb¨¦ obeeixi a la necessitat quir¨²rgica que traspuen els seus llibres, a la fe en el criteri ¡ªconcepte, com el de crisi, etimol¨°gicament unit al de separaci¨®¡ª que els mena a la tria i la selecci¨® com a eines predilectes de treball. Veiem si no: a l¡¯assaig Notes sobre literatura, publicat a Emp¨²ries en paral¡¤lel a Provisionalitat, Sala ha escrit que ¡°all¨° que fa particular a l¡¯escriptor ¨¦s justament all¨° que ha de sostreure dels seus escrits¡±, i m¨¦s tard, que ¡°n¡¯ha de sostreure all¨° que ¨¦s excessivament compartit i per tant ja conegut, ja expressat¡±. S¨¤vies paraules, tenint en compte que les dues novel¡¤les curtes del llibre, El cotxe i la que d¨®na t¨ªtol al volum, parlen de gelosia, desig, amor, dolor, perd¨®, mem¨°ria i mort; ¨¦s a dir, temes que en altres mans podien haver regalimat pornografia emocional. De seguida veurem com, sostracci¨® a sostracci¨®, Sala ho evita; per¨° acabem l¡¯exercici: ?¨¦s tamb¨¦ casual que al segon bloc de Vine com est¨¤s hi hagi un cap¨ªtol titulat Tu tries, on Ibarz explica que sa mare li va ensenyar a cosir amb frases com ¡°tallar, per a mi que escric, ¨¦s la lli?¨® principal¡±? ?Ho ¨¦s que l¡¯oblit, les al¡¤lusions a la dificultat de n¨¦ixer sovint, la teoria sobre els punts suspensius o l¡¯apunt foixi¨¤ de la llum que enfosqueix siguin aspectes centrals del volum? No ho sembla. Per a Sala i per a Ibarz, aleshores, escriure seria escollir, retallar, precisar. Potser per aix¨° els seus textos deixen marcat el lector a ganivetades.

L¡¯esmolada recerca de Sala, Premi Nacional iniciat fa 15 anys amb Entomologia, ¨¦s concisa i met¨°dica m¨¦s enll¨¤ de la brevetat dels relats. Ho ¨¦s en els espais buscats, un cementiri i un hospital, i ho ¨¦s en el cam¨ª que recorre la mem¨°ria dels protagonistes, el d¡¯El cotxe recordant com va tallar una relaci¨® per gelosia, i el de Provisionalitat enfrontant-se al tumor cerebral de la dona sota l¡¯ombra d¡¯un germ¨¤ pederasta amb qui va posar dist¨¤ncia. Proper a Philip Roth, tant per la revisitaci¨® de la culpa i del c¨¤stig com per la prosa neta de met¨¤fores, Sala tamb¨¦ s¡¯allunya dels exhibicionismes d¡¯altres col¡¤legues: li sobren pocs adjectius, pocs girs sint¨¤ctics, poc ornament. M¨¦s madur que mai, m¨¦s afilat i amb m¨¦s lectures, l¡¯autor de Rodalies ha apr¨¨s sobretot a impactar pel que no diu.

A l¡¯un li sobren pocs adjectius, mentre que l¡¯altra aposta pel flux interior de les paraules

Menys racional, potser, Ibarz segueix confiant en el flux interior de les paraules. S¡¯acompanya de can?ons, com la de Nirvana en versi¨® de Caetano Veloso que amaga el t¨ªtol ¡ªun recurs que va emprar a No parlis de mi quan me¡¯n vagi i ara amplia en funcions estructurals¡ª, i tamb¨¦ mant¨¦ les interpel¡¤lacions al lector marca de la casa, barreja de reflexi¨® i experi¨¨ncia en el xipolleig de la ficci¨®... ?s al final, en reordenar el material, quan la mort d¡¯una amiga, les converses amb Anna Muri¨¤, la pr¨°pia vulnerabilitat i, a la primera part, el record familiar de la guerra ¡ªFranco dansaire incl¨°s¡ª interaccionen sense por. En realitat, Ibarz prefereix l¡¯associaci¨® a la funcionalitat, la troballa po¨¨tica al conjunt, la franquesa en el proc¨¦s al resultat. Demana un lector c¨°mplice, que admeti preguntes ¨¤ la Lispector. Complexa com mai, que no dif¨ªcil, l¡¯autora de La terra retirada tanca a Vine com est¨¤s un dels seus textos m¨¦s personals, f¨¨rtils i exigents. Dels m¨¦s transformadors.

Vet aqu¨ª, en fi, la promesa d¡¯ambdues obres, d¡¯ambd¨®s autors: la crisi, pr¨°pia o aliena, individual o col¡¤lectiva, els ajuda a triar. No es repeteixen, per¨°, i apunten nous destins.

El temps i el risc, com la mem¨°ria, els fan honestos.