Pol¨ªtics corruptes

Quan la senyora Cospedal, fa pocs dies ¡ªarran de l¡¯esc¨¤ndol dels suposats pagaments irregulars (per passiva i per activa) que afecten els c¨¤rrecs directius del PP¡ª, deia que no entenia per qu¨¨ la gent es queixava tant, at¨¨s que el seu partit estava portant la societat espanyola cap a la soluci¨® de la crisi que ens afecta, s¡¯alineava, segurament sense saber-ho, amb la teoria politicoecon¨°mica de Bernard Mandeville (1670-1733), un metge d¡¯origen franc¨¨s que va exercir gaireb¨¦ tota la vida a Anglaterra i que va escriure en angl¨¨s bona part dels seus llibres, entre ells la dita Faula de les abelles, o de com els vicis privats es transformen en beneficis p¨²blics (1714-1729).

?En aquest llibre ¡ªque el nostre Ferrater Mora va traduir al castell¨¤, FCE, 1982¡ª, avui introbable, Mandeville sostenia que la cosa m¨¦s natural del m¨®n, si considerem la naturalesa humana, ¨¦s que la gent robi tot el que pugui: els poderosos ¡ªa gran escala¡ª roben de l¡¯Estat o de les grans corporacions financeres; els pobres roben manipulant la balan?a per oferir als compradors menys mercaderia de la que paguen (cosa que avui fan tots els flequers del pa¨ªs, a difer¨¨ncia del temps en qu¨¨ el pa es posava damunt la balan?a i el pes s¡¯arrodonia amb una torna). La Histoire des id¨¦es politiques, de Philippe Nemo (Par¨ªs, PUF, 2002) glosa la doctrina de Mandeville amb aquestes paraules: ¡°Un rusc gran i ben fornit d¡¯abelles, en qu¨¨ els individus es comporten d¡¯una manera poc moral [perqu¨¨ n¡¯hi ha que treballen molt, i n¡¯hi ha que no fan brot, per¨° mengen m¨¦s que ning¨²], viu en el confort i en el luxe. Per¨° hi ha abelles que es queixen i que no suporten la corrupci¨® que regna en el rusc. J¨²piter decideix, llavors, rescabalar-les. Per la intervenci¨® divina, tothom es torna moralment irreprotxable. Llavors el rusc es deteriora, s¡¯hi instal¡¤la la pobresa, i, finalment, el pa¨ªs, afeblit, esdev¨¦ una presa per als estrangers. La q¨¹esti¨® resideix, doncs, en el fet que els suposats vicis de qu¨¨ es planyien les bones ¨¤nimes constitueix, en el fons, els mecanismes mateixos de la prosperitat, el poder i el benestar com¨²¡±.

Mandeville creia que l¡¯enriquiment il¡¤l¨ªcit acaba reportant el benestar de la societat

Segons Mandeville, el fet que en una societat hi hagi gent que s¡¯enriqueix il¡¤l¨ªcitament significa, al capdavall, una garantia de la circulaci¨® del diner, la producci¨® de mercaderies, el consum i, doncs, la bona marxa de l¡¯economia general. Quan funcionen correctament aquests mecanismes d¡¯enriquiment delictiu, es produeix un progr¨¦s econ¨°mic que permet que ¡°els pobres, ells mateixos, visquin m¨¦s b¨¦ que no vivien els rics temps enrere¡±. En aquest sentit, all¨° odi¨®s de la desigualtat i del crim queda compensat pel millorament del dest¨ª dels m¨¦s desafavorits, que s¨®n els que solen manifestar-se i queixar-se, escandalitzats. L¡¯inter¨¨s personal, l¡¯egoisme, el robatori, la prevaricaci¨® i totes les figures legalment i sensatament considerades tradicionalment delictives acaben, segons l¡¯autor, transformades en el planter de la prosperitat i la felicitat comunes.

Grans autors de la Il¡¤lustraci¨® prerevolucion¨¤ria, com Hume, Voltaire i Adam Smith, van rebatre de manera abrandada aquesta teoria, sens dubte emparats per un rigor moral que, passada la revoluci¨® de 1789, va convertir-se en la norma legal que, cada dia m¨¦s, permet perseguir aquestes conductes, jutjar-les i castigar-les: tot plegat una influ¨¨ncia ¡ªper la via del Dret dels segles human¨ªstics¡ª de les teories pol¨ªtiques de Gr¨¨cia i Roma, i tamb¨¦, naturalment, de la moral evang¨¨lica. Per¨° d¡¯altres autors, pol¨ªtics i economistes, tots els qui defensaven l¡¯anomenat ¡°utilitarisme ¨¨tic¡±, van mostrar-hi el seu acord i es van felicitar per l¡¯enorme lucidesa de Mandeville, el qual, sigui dit de passada, va traduir una colla de faules de La Fontaine, que ¨¦s un dels homes m¨¦s sensats que mai hagi donat Fran?a. Quantes coses contr¨¤ries entre si diu la hist¨°ria de la teoria pol¨ªtica!